Nise > Biblioteca Digital > Autors > Autor

«Reverencia’t ja l’aurora»

Opcions de visualització

■Variants ■Comentaris a variants ■Notes #Línies

Fontanella, Francesc Torna a la pàgina d'Autors

Demana un galant a sa dama que corresponga a son amor

Reverencia’t ja l’aurora

■ ■

i el sol te fa reverència,

■

Fil·lis bella, quan tos ulls

■ ■

vibren raigs, escampen fletxes,

■ ■ ■

i a bé que l’alba i lo sol

■

robins i perles engendren,

■ ■

no venceran, de ta boca,

■ ■

ni los robins ni les perles.

■ ■ ■

Postre son candor la plata,

■

rendesca l’or sa riquesa,

■ ■

puix no arriba plata i or

■

a ton front ni a les madeixes.

■ ■

Semblarà negre el marfil

■

i la neu semblarà negra,

quan de tes mans i ton pit

ab la blancor competesquen.

■ ■

Qual, doncs, lo de més serà,

si lo de menos s’ostenta

■ ■

a tan rara perfecció

■

i ab tan divina bellesa?

Ses fletxes deixa Cupido

■

i son arc Cupido deixa,

■

perquè tos ulls i ton front

vencen son arc i ses fletxes.

■ ■

Diana és la mes esquiva

■

i Venus és la més bella,

■

mes tu avances a les dos

■

en hermosura i bellesa.

■

I si quan Venus vencé

■ ■

tu en lo judici estigueres,

ni es fora abrasada Troia,

ni es fora robada Helena.

■

Mes, ja que tanta hermosura

t’ha donat naturalesa,

¿per què a mon pit, que t’adora,

lo que no aprofita negues?

■

Resum

Després de fer una lloança hiperbòlica de la bellesa física i espiritual de Fil·lis, el poeta demana a la dama que correspongui el seu amor.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

C p. 176; I2 f. 101v; J f. 130-130v; L4 p. 285; R p. 304-305; S p. 56-57; VG f. 44; V1 f. 29v-30; V2 f. 124v-125.

Rúbriques

C: Demana un Galant à sa Dama que corresponga à son Amor

I2: Demana un galant a sa dama que corresponga á son amor

J: Quexas a un freda. Romans

L4: Demana un galant â sa Dama q corresponga â son Amor

R: Demana un Galant á sa Dama que corresponga á son Amor

S: Quexas amorosas de un Galan à los desdenes de una Dama por estremo hermosa. Romance

V1: Amorosas queixas de un galant als desdenys de una Dama Romance

V2: Demana un Galant a sa Dama que corresponga a son amor

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms. R. Corregeixo els errors evidents dels versos 3, 8 i 28.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 256-257).

Comentaris

Els vostres comentaris:

Nom *

Email *

Comentaris *

Envia

Reverencia’t ja l’aurora C I2 L4 R V2] Reverencia te fal sol J S VG V1
el C I2 J L4 R S V2] al V1
Fil·lis C I2 J L4 S V1 V2] felis R
escampen C I2 L4 R S V1 V2] escampa J; fletxes C I2 L4 R V2] perles S V1
i lo C I2 L4 R V2] ÿl J S V1
engendren C I2 L4 R S V1 V2] engendra J
venceran C I2 J L4 R S V2] arrenquaran V1; de I2 J L4 R S V1 V2] à C
ni los robins C I2 J L4 S V1 V2] no R
arriba plata i or C I2 L4 R V2] arriba plata ni or J, arriban plata ni or S V1
a ton front, ni a les madeixes C I2 L4 R V2] a tal front ni a tals madexas J, a tant front ni a sas madexas S V1
Semblarà negre el marfil C I2 L4 R V2] Negra semblaràl marfil J S V1
ab C I2 J L4 R V2] en S V1; competesquen C I2 J R S V1 V2] competesca L4
s’ostenta C I2 L4 R V2] ostenta J S V1
a C I2 R V2] ab J L4 S V1; perfecció C I2 J L4 R S V2] perfectio V1
deixa C I2 J L4 R V2] deixe S V1
deixa C I2 J L4 R V2] deixe S V1
vencen son arc i ses fletxes C I2 L4 R S V1 V2] arch y fletxes tot o vença J
avances C I2 L4 R S V1 V2] guañas J
I si C I2 J L4 S V1 V2] Y assi R; vencé C I2 L4 R V2] venia J S V1

Reverenciat fa lo sol, rallat fa lo sol i afegit a continuació ja laurora I2.
la lliçó d’R podria fer sentit, però el fet que sigui l’únic testimoni que la reporta, i que l’alternativa faci encara més sentit, fa pensar que el més probable és que es tracti d’un error de lectura i per això descarto la lliçó.
perlas ratllat i corregit per fletxes I2.
la lliçó d’R causa una construcció sintàctica inusual. La considero un error de còpia i edito la de la resta de testimonis.
entre rendesca i lor, lo, ratllat I2.
la lliçó d’R no fa sentit.

tos ulls…escampen fletxes: la comparació durant la descriptio puellae de les celles o el front de l’estimada amb un arc i els ulls amb les fletxes amoroses és un tòpic propi de la visió neoplatònica de l’amor. En l’obra de Fontanella és recurrent, sobretot a les giletes: veg. «Quisiera yo retratarte», «Belisa de les Giletes» (v. 9-12) i «Si vol Amor que retrate» (v. 17-20), o «Si del rigor lo poder» (v. 40-41), totes elles dins Castaño (2017). Sobre el tractament de l’arc i la fletxa en les descripcions de la dama, veg. Muñiz (2014: 175-189).
a bé que: si bé. | Comparació hiperbòlica dels colors de l’aurora amb els de la boca de Fil·lis, en la qual els robins valen pel vermell dels llavis i les perles per la blancor de les dents.
engendren: engendrin.
venceran: superaran.
Postre: postri, rendeixi. | candor: blancor.
rendesca: rendeixi.
Comparació del front de la dama amb la plata i dels seus cabells amb l’or. | madeixes: els cabells de la dama, recollits.
Hipèrbaton: ‘quan competesquen ab la blancor de tes mans i ton pit’. Aquí cal entendre que la blacor del pit és una al·lusió simbòlica, referida a la puresa dels sentiments de la dama, no pas a la blancor de la pell del seu pit.
Literalment: ‘com serà allò més important (és a dir, la bellesa interior) si allò que ho és de menys (la bellesa exterior, l’atractiu físic) i que és el que poden percebre els sentits, demostra ser tan perfecte’.
Cupido: divinitat romana de l’amor, responsable de l’enamorament i les passions amoroses. | L’assimilació del front i els ulls de la dama a l’arc i les fletxes (respectivament) de Cupido, i la seva consideració com a causa última de l’enamorament, són un dels tòpics per exel·lència de la lírica neoplatònica. Aquest tòpic és propi de la descriptio puellae i és molt habitual en la poesia amorosa de Fontanella, i especialment a les giletes (veg. Castaño 2017: 200).
Diana: deessa romana de la caça. Representa aquí el model de dona altiva, esquiva i independent, amb el qual el poeta identifica Fil·lis.
Venus: divinitat romana de l’amor i la bellesa.
El vers sembla assumir l’existència d’una diferència entre els termes; es diria que hermosura fa referència a la bellesa física i bellesa a la interior.
Al·lusió al cèlebre passatge del judici de Paris, en què l’heroi troià dictaminà que la dona més bella era Helena. Venus (Afrodita) vencé perquè oferí a Paris l’amor de la dona més bonica del món. Hiperbòlicament, el poeta exclama que si Fil·lis hagués estat present en el judici, no hagués començat la guerra de Troia perquè s’hagués dictaminat que la dona més bella del món era ella, i no pas Helena. | estigueres: haguessis estat present.
El poeta acaba exortant la dama a correspondre el seu amor, i a compartir amb ell la seva hermosura, és a dir, la seva bellesa física. Potser es tracta d’una forma de demanar a la dama que li permeti de veure-la més.