«En felicitat tan nova»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Demostra un amant amorós agraïment a sa dama, per correspondre ella a son amor
En felicitat tan nova,
■
en novedat tant feliç,
¿què rendiment puc mostrar?,
■
4
¿què mostres podré rendir?
    Com podré, senyora mia,
anar ma sort aplaudint,
■
si de ses ales, Cupido,
■
8
no em dona ploma sutil?
■
    Com podré, Amaril·lis bella,
degudament agrair
ventura tan soberana
12
i favor tan excessiu?
■
    I, al fi, com podré pagar,
■
com puc satisfer, al fi,
mercè que estimo postrat,
16
favor que adoro rendit?
■
    Quines gràcies puc donar?
Quin agraïment i quin
aplauso puc afectar,
■
20
afecte dec aplaudir?
■
    Oferir ma llibertat
no puc, puix ja no la tinc
des que, de vostra bellesa,
■
24
me va fer l’amor catiu.
    Dar-vos mon cor no podré,
■
puix, en lo punt que us mirí,
■
vos lo vaig donar de modo
■
28
que ja mon pit no el té dins.
    Si mos sentits vos dedico
■
me direu que és poc sentir,
■
puix que sols los he empleats
■
32
en vostres fulgors divins.
    ¿Ab què, doncs, podré pagar,
si vós, senyora, teniu,
ab voluntat tan ditxosa,
■
36
llibertat, cor i sentits?
    Però, puix ma voluntat
està en vostres mans, humil,
lo que de mèrits me falta
■
40
ella ho bastarà a suplir;
■
    mon ser, ma vida i mon cor,
mos pensaments, mos desigs,
■
ma llibertat, mes potències,
■
44
mos sentiments i mon pit,
    tot en vostres mans està
i jo en elles també estic,
i en ma cara la S. i clau
■
48
podeu d’amor imprimir.

Resum

El poeta es pregunta com fer per agrair i compensar la correspondència amorosa d’Amaril·lis i conclou que l’única manera és oferir-li tot el seu ésser i tota la seva submissió, per tal que ella el consideri el seu esclau d’amor.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f. 16-17; B9 f. 3v-4v; C p. 173-174; I2 f. 100-100v; L4 p. 283; R p. 301; VG f. 40; V2 f. 122-122v.

Rúbriques

B1: Demostra vn Amât amoros agrahimêt â sa Dama per correspôdrer ella â sô
B9: Encariment de un amor Romans
C: Demostra amoros agraiment un Amant à sa Dama per correspondrer ella à son Amor
I2: Demostra amoros agraiment un amant a sa dama per correspondrer ella a son amor
L4: Demostra amoros agraiment un Amant â sa Dama per correspondrer ella a son amor
R: Demostra un amant amoros agraíment á sa Dama per correspondrer ella á son amor
V2: Demostra amoros agraiment un amant a sa dama per correspondrer ella a son amor

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 251-252).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • nova B1 C I2 L4 R VG V2] rara B9
  • mostres B1 C I2 L4 R V2] mostrar B9
  • anar B9 C I2 L4 R V2] amar B1
  • ses B1 C I2 L4 R V2] las B9
  • al fi B1 B9 I2 L4 R V2] en fi C
  • puix B1 C I2 L4 R V2] que B9
  • des que de B1 C I2 L4 R V2] des de que B9
  • va B9 C I2 L4 R V2] fa B1
  • Dar-vos B1 B9 C L4 R] Dir-vos I2 V2
  • vos lo vaig donar B1 C I2 L4 R V2] volves donar tot B9
  • dedico B9 C I2 L4 R V2] abdico B1
  • que és poc sentir B1 C I2 L4 R V2] que poch senti B9
  • he empleats B1 I2 L4 R V2] he empleats B9, ha empleats C
  • puix B1 C I2 L4 R V2] pues B9
  • humil C I2 L4 R V2] humils B1 B9
  • ho bastarà a suplir B1 C I2 L4 R V2] no bastarà â sofrir B9
  • mos desitgs B1 C I2 L4 R V2] y sentits B9
  • puc ratllat i corregit per dec V2.
  • que ratllat i corregit per puix I2.
  • què: quin. | rendiment: rendició, oferiment.
  • què: quines.
  • sutil: subtil. És a dir, una ploma que li permeti escriure adequadament, amb enginy i perspicàcia, la felicitat que sent per veure el seu amor correspost.
  • La correspondència amorosa de la dama.
  • mercè ... favor: fa referència a la correspondència amorosa de la dama.
  • afectar: «Desitjar i cercar una cosa amb deler» (DCVB).
  • Tòpic de l’esclau d’amor, propi de la lírica neoplatònica. | catiu: captiu.
  • en lo punt: en el mateix moment.
  • voluntat tan ditxosa: la de correspondre l’amor del poeta.
  • voluntat: «Bon afecte, inclinació afectuosa, amor» (DCVB).
  • potències: «Cadascuna de les facultats de l’home, i més especialment les tres fonamentals: memòria, enteniment i voluntat» (DCVB s.v. potència).
  • la S. i clau: jeroglífic usat en l’antiguitat per marcar la pell d’un esclau amb la finalitat que fos tothora vistent la seva condició. La referència remet al tòpic de l’esclau d’amor, entorn del qual, de fet, s’articula tota la composició.