«Ja que no saps los rigors»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Participa un amant a altre la desdenyosa duresa de sa dama
Ja que no saps los rigors,
■
ja que las penes no saps,
■
que sufro en fogós desdeny
■
4
i en gelat incendi pas,
■
ja que lo dolor no entens
que ma desditxa fatal
de neu Montgibell abrasa,
■
8
de foc congela Vulcà,
■
ja que lo pesar ignores,
■
que té mon desig postrat,
■
subjugades mes potències,
12
mon sentiment vassall,
disgusts escolta, i ventures,
contentos ou, i pesars,
(que és tal de mon mal la causa
■
16
que ja no el sento per mal)
■
i veuràs una hermosura,
Circe que, ab gustós encant,
aparents forma contentos,
■
20
verdaders fabrica enganys;
en fulgor, lustre i bellesa,
lo molt sentiment i dany
que en mon pit, cor i sentits
24
informa, conspira i fa;
■
veuràs un constant amor
■
i constant desdeny veuràs,
i coneixeràs la pena
28
de mon sentiment constant.
■
Jo adoro una bella ingrata;
ingrata, he dit, però ja
ni ingratitut ni hermosura
■
32
pot ma rudesa explicar.
Ador casi una bellesa,
un sol ador, però ja
no és sol d’abril que m’alegra,
■
36
sol és, de juny, abrasant.
Sol i sola en hermosura,
fènix que en color variant,
sobre unes flames renova
■
40
sa ingratitud immortal.
■
Una Anaxàrate en duresa,
■
una Cíntia en candor cast,
■
una Penèlope esquiva
■
44
i una Atalanta arrogant.
Mira, Stauler, mon amic,
si és més penós mon pesar,
si són mes penes més dures
48
i major que el teu mon dany,
puix tu una bellesa adores
i jo una bellesa tal,
que és espant de l’hermosura
■
52
i d’ingratitud, espant.
És un tigre en bisarria,
i tigre en lo pit irat,
incontrastable quimera,
56
inaccessible Caucàs.
■
Dona a tant mal algun medi,
un consuelo a dolor tant,
un alívio en tanta pena,
60
i, a tant pesar, un descans,
■
i tindrà segur efecte,
■
i profit major tindrà,
del nostre unit estament:
■
64
la més perfeta amistat.

Resum

El poeta s’adreça a un amic i confident, de nom Stauler, per contar-li les seves penes amoroses, tot referint-se a la dama que estima a partir de la seva comparació amb figures femenines de l’antiguitat clàssica com Circe, Anaxàrete, Cíntia, Penèlope o Atalante (v. 1-56). Finalment, demana consol al seu amic (v. 56-64). Els paral·lelismes sintàctics entre aquest poema i l’anterior, així com el fet que aquests poemes viatgin junts en tots els manuscrits (llevat de J, que no el conté) podria indicar que, malgrat que no se’n diu el nom, la dama que fa penar aquí el poeta torena a ser Fil·lis, si bé això només es pot formular com una hipòtesi de lectura.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f. 14v-16; C p. 172-173; I2 f. 99v-100; J f. 132-132v; L4 p. 282-283; R p. 299-300; VG f. 29; V2 f. 121.

Rúbriques

B1: Participa un amant â altre lo desdê de sa Dama
C: Participa un Amant à altre la desdenyosa duresa de sa Dama
I2: Participa un amant á altre la desdenÿosa duresa de sa Dama
J: Quexas a una ingrata. Romans
L4: Participa un amant a Altre la desdeñosa duresa de sa Dama
R: Participa un amant á altre la desdenyosa duresa de sa Dama
V2: Participa un Amant a altre la desdeñosa duresa de sa dama

Sobre aquesta edició

Baso l’edició en el ms R. Corregeixo els versos 13 i 53 per errors evidents.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 249-251).

Referències bibliogràfiques

García García (2006: 183-184).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • penes B1 C I2 L4 R V2] quexas J
  • que sufro B1 I2 J L4 R V2] ya que sufra C
  • Disgusts escolta C I2 J L4] Disgustos ou B1, Disguts escolta R, Disgust escolta V2
  • tal B1 C I2 L4 R V2] tant J
  • Circe B1 I2 L4 R V2] Circa C J
  • forma B1 C I2 L4 R V2] firma J
  • en fulgor, lustre i bellesa B1 C I2 L4 R V2] Y folgos lustre ÿ bellesa J
  • constant desdeny B1 C I2 L4 R V2] constants desdenys J
  • de mon B1 C I2 L4 R V2] ÿ mon J
  • ni...ni B1 C I2 L4 R V2] no...no J
  • Ador casi B1 C I2 L4 R V2] Casi ador J
  • que m’alegra C I2 L4 R V2] quem’ alegria B1, ques alegre J
  • abrasant C I2 L4 R V2] abrasat B1 J
  • color variant B1 C L4 R] calor variant J V2, calor variat I2
  • sa B1 C I2 L4 R V2] la J
  • i una Atalanta arrogant B1 C I2 L4 R V2] y Atlanta molt arrogant J
  • Stauler, mon B1 C I2 L4 R V2] estauler, mira J
  • que és espant de l’hermosura B1 C I2 L4 R V2] q espant es de la ermosura J
  • És un tigre B1 C L4 V2] Una tigre J, Es un trigre R
  • incontrastable B1 C I2 L4 V2] encontrastable J
  • algun B1 C I2 J L4 R] un V2
  • en C I2 J L4 R V2] â B1
  • rebutjo la lliçó d’R, per tractar-se d’un evident error de transcripció.
  • mon afegit sobre el text, entre Stauler i amich, per la mateixa mà I2.
  • il·legible després d’un, per deteriorament del manuscrit I2; il·legible després de bisa(…) pel lligat del manuscrit J.; rebutjo la lliçó d’R, per tractar-se d’un evident error de transcripció.
  • il·legible després de pit pel lligat del manuscrit J.
  • il·legible després de quim(…) pel lligat del manuscrit J; la primera mà transcriu inavesible (?) i una segona tinta (no és segur que sigui de la mateixa mà), per mitjà d'una creueta, indica que aquesta lliçó s'ha de substituir per inaccessible, que copia a l'esquerra de la columna de text V2.
  • il·legible després de tanta pel lligat del manuscrit J.
  • il·legible després de des(…) pel lligat del manuscrit J.
  • il·legible després de efect(…) pel lligat del manuscrit J.
  • il·legible després de esta(…) pel lligat del manuscrit J.
  • il·legible després de am(…) pel lligat del manuscrit J.
  • Ja que...: noteu el paral·lelisme sintàctic d’aquest poema amb l’anterior: els dos arrenquen amb tres quartetes que comencen per Ja que...
  • pas: passo.
  • Montgibell: el volcà Etna.
  • Hipèrbaton: ‘ja que no entens lo dolor que ma desditxa fatal abrasa Montgibell de neu, congela Vulcà de Foc’. | Vulcà: divinitat romana del foc i de la forja. En la poesia de l’època, i especialment en l’obra dramàtica de Fontanella, Vulcà és caracteritzat com un vell lasciu i enganyat, que es casa amb Venus malgrat que la deesa estima Apol·lo.
  • lo pesar: el disgust.
  • Hipèrbaton: ‘ja que ignores lo pesar que té mon desig postrat’.
  • La causa del pesar del jo poètic és, al mateix temps, plaent i dolorosa.
  • Circe: fetillera habitant de l’illa d’Eea, que convertí els companys d’Odisseu en porcs i, amb el seu gustós encant, convencé l’heroi de romandre amb ella duran tot un any. Al final d’aquest temps li proposà de baixar a l’inframon a preguntar el seu futur a l’endeví Tirèsies i li assenyalà el camí de retorn a Ítaca.
  • Zeugma. A l’inici de la quarteta, cal sobreentendre, elidit, el verb veuràs. | lustre: llustre, brillantor.
  • informa: dona forma.
  • constant amor: el del poeta.
  • constant desdeny: el de la dama.
  • ador: adoro.
  • Les metàfores de llum referides a la dama són un tòpic de la poesia neoplatònica. Es tracta, però, d’una llum ambivalent, ja que pot donar vida (sol d’abril), però també mort (sol d’agost), segons si la dama correspon o no els sentiments del pretendent.
  • fènix: «Ocell fabulós que els antics consideraven únic i al qual atribuïen la meravellosa virtut de renéixer de les seves pròpies cendres» (DCVB). D’acord amb Heròdot (Hist, II, LXXIII), primera font coneguda del mite, el fènix tenia les plomes, en part daurades i en part de color carmesí.
  • en unes flames: la passió amorosa del poeta.
  • Anaxàrate: un dels exemples paradigmàtics dins la cultura clàssica de dona insensible al patiment del seu enamorat. Segons la tradició, fou una princesa xipriota que desdenyà els amors d’Ifis, el qual, en no poder suportar aital desdeny, es penjà davant de la casa de la noia. Com a càstig per la indiferència que mostra davant d’aquest fet, Afrodita la va convertir en una estàtua de pedra, i d’aquí que Fontanella hi compari la seva estimada en duresa.
  • Cíntia: amant de Properci i inspiradora de bona part de la seva lírica amorosa.
  • Penèlope: l’esposa d’Odisseu, a qui l’heroi trobà esperant encara el seu retorn en arribar a Ítaca. Per contrast, aquí la imatge sembla suggerir que la dama no ha mantingut els seus sentiments pel poeta mentre aquest era fora. Si fos així, caldria entendre, doncs, que el poeta ha retornat a casa després d’un temps, o bé que encara no hi ha tornat i s’ha assabentat a distància del canvi de parer de la dama.
  • Atalanta: segons el mite grec, reportat per Hesíode, va ser rebutjada pel seu pare, Atamant, i abandonada al bosc, on va ser educada primer per una ossa, després per uns caçadors. Va voler mantenir-se verge per fidelitat a la seva patrona, la deessa Artemis. Aquí sembla servir per caracteritzar la dama com una persona altiva i inaccessible.
  • Stauler: individu que no he pogut identificar però que, tal com es desprèn del vers, devia ser molt proper a l’autor, si més no, en el moment de la redacció d’aquest poema.
  • bisarria: «Força o grandesa d'esperit manifestada agradablement» (DCVB). La dama és comparada a un tigra tant per la seva força d’esperit com per la seva ira.
  • quimera: «Creació imaginària de l’esperit presa com una realitat» (DCVB).
  • Caucàs: «Cadena de muntanyes situada en la frontera d'Europa i Àsia, entre el Mar Negre i el Caspi» (DCVB).
  • medi: tot i que no he pogut documentar l’ús d’aquesta forma, pel context de l’oració, només pot significar ‘solució’ o ‘remei’.
  • Literalment: ‘I tindrà un efecte segur i un major profit per al nostre unit estament: [que serà] l’amistat més perfecta [entre nosaltres]’. | estament: categoria. No és clar a quin estament es refereix; tal vegada, i si tenim present el v. 49, al dels enamorats, però podria tractar-se simplement del dels amics.