«Oh contento dels humans»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Atxa del desengany [1]
Oh contento dels humans,
imperfet sempre i dubtós!
■
Oh enganyades esperances!
4
Oh desigs enganyadors!
    Desigs, contento, esperances,
instable vacil·la tot
i solament és constant
8
en sa inconstància la sort.

Resum

Sèrie de quatre versions glossades de fragments d’autors diversos, clàssics i renaixentistes, inserida, amb el títol comú d’Atxa del desengany, en el cicle poètic per la mort de Nise (Inscripció cronològica...). L’autor ha anat a cercar aquests fragments elegíacs per retre homenatge funeral a l’amada morta amb exclamacions líriques i reflexions de dolor per la pèrdua i de denúncia de la vanitat de tota il·lusió.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 134-135; B5 f. 213-213v; B12 f. 81v; C p. 264-265; CC; I2 f. 157v-158; L4 p. 260; R p. 220-221; V2 f. 188v-189v.

Rúbriques

A C R: Atxa del Desengany
B5 B12: Hatxa del desengany
I2: Atxa del desengany
L4: Hatxa del Desengany. romans
V2: Atxa del Desenganÿ

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 169-170).

Referències bibliogràfiques

Coroleu (2017: 78-80).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • Oh desigs enganyadors A B5 B12 C I2 L4 R] desitg enganyador V2
  • ÿ, afegit en la interlínia sup. I2.
  • desitgs cor. sobre desditges I2; davant de desditxas una creu remet al marge: desitg, d’una altra mà; enganyador, cor. damunt enganyadoras V2.
  • en la interl. damunt sort, afegit mort, d’ una altra mà I2; en la interl. damunt sort, afegit mort, de la mateixa mà V2.
  • Traducció d’uns versos de Marco Girolamo Vida, humanista italià i bisbe d’Alba, per la mort dels seus pares, Guglielmo Vida i Leona Oscasale (Poemata omnia, Cremona 1550 (?), Carmina Gelelmi Vidae et Leonae Oscasalae parentum manibus: «Ast o mortalia numquam Gaudia plena satis! numquam secura uoluptas! Aut aliquid cumulo semper deest; aut reuocat se Fors infida repente, oculosque auertit amicos. Fallaces hominum spes! heu nostra irrita uota! Nil firmum satis, aut slabili munimine tutum». [Trad. cat.: Oh, alegries mortals / mai prou completes! Oh, delit mai a bastança resguardat. / Sempre us manca alguna cosa per fer el pes, o bé de cop i volta / el deslleial Atzar recula i ja no us mira amb tan bons ulls. / Ai, dels homes fal·laces esperances! Ai, desitjos nostres, que sou vans! / Res no hi ha que sigui prou estable ni a l’empara d’un clos ferm.]