«Que discrets són los tupins»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Missenyores totes. Carta
Que discrets són los tupins,
■
–ni les olles los igualen!–,
■
puix me tornen les poncelles
4
i sols retenen lo frare.
   Oh, com deuen adorar
aquella corona blanca,
■
però fóra més accepta
8
a tenir roja la calba.
■
   Ja li desfan la cogulla,
■
ja l’acursan, ja l’allarguen,
ja l’estenen, ja l’arruguen,
■
12
ja l’alcen i ja l’abaixen;
■
   ja, per gosar-lo millor,
■
de falda en falda lo passen
i ell entre faldes s’adorm
■
16
com si fos un gos de falda.
   Oh, com deuen contemplar
aquella mesclada capa,
càndida a pesar de l’oli,
■
20
a pesar del lleixiu, parda.
■
   Com lo deuen regalar,
si no és ell lo que regala,
perquè cerca dels tupins
■
24
acostumen ser les brases.
   Mes, tenint present lo viu,
■
com lo fingit los agrada?
I com volen la figura,
28
si és l’original en casa?
   Ells s’entenen; jo, senyores,
■
també alabo lo que alaben
■
i sols miro vostres roses:
■
32
reine el frare entre les faves.

Resum

En aquesta carta, adreçada a les monges dels Àngels i a les de Jerusalem, el poeta afirma, irònicament, que el tupí, que ha esdevingut tot un col·lectiu de tupins, qui han retingut el frare blanc i el sotmeten a un seguit d’operacions de connotacions caràcter sexuals evident. És probable que els tupins representin les monges de Jerusalem, a qui el poeta retreu que s’entretinguin amb el frare fingit (és a dir, amb la planta) quan tenen l’original en casa, una referència que podria suggerir que el frare és el confessor de Jerusalem.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 155-155v; B5 f. 239-240; B12 f. 93v-94; B13 f. 172v; L3 f. 36; R p. 164-165; V2 f. 221v.

Rúbriques

A: Carta. Mi señoras totas
B5: Mi senyoras
B12: Mi señoras totas carta
B13: Carta. Mis Sras totas
L3: [sense rúbrica]
R: Misseñoras totas carta
V2: Carta a mi Sas totas

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Referències bibliogràfiques

Sogues (2014: 226-228).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • puix A B13 R] pus B5 B12 V2, pues L3
  • retenen A B5 B12 B13 R V2] retornan L3
  • corona A B5 B12 B13 R V2] cugulla L3
  • però B5 R V2] si be A B12 B13 L3
  • estenen A B5 B12 B13 R V2] estreñan L3
  • i R B5 B12 B13 L3 V2] om. A; abaixen A B13 L3 R V2] baixan B5 B12
  • adorm B5 B12 B13 L3 R V2] adorna A
  • oli A B5 B12 L3 R] olimp B13
  • del A B5 B12 B13 L3 R] de V2
  • que A B5 B12 B13] qui L3 V2
  • cerca A B5 B12 B13 R V2] es cerca L3; los A R V2] dels B5 B12 B13
  • viu B5 B12 B13 L3 R V2] vi A
  • miro A B5 B12 B13 R] mire L3 V2
  • el A B12 B13 L3 R] al B5, lo V2; las A B5 B12 B13 L3 R] om. V2
  • Fontano A B5 B12 B13 L3 R] om. V2
  • tupins: possiblement, les monges de Jerusalem.
  • olles: les monges dels Àngels.
  • frare: es refereix a la planta del mateix nom que les monges dels Àngels li han enviat amb la composició «Enviam-vos des d’ací». Es tracta d’una herba paràsita de diferents espècies del gènere Orobanche, que creix en favars i fesolars i que fa una flor allargada i blanca molt característica. En el context d’aquest poema, és clar, serveix per fer referència, també, a un clergue.
  • Les monges de Jerusalem retornen les poncelles –és a dir, el símbol de la seva castedat–, i retenen el frare, un element que, com veurem tot seguit, les connota lascivament, ja que el sotmeten a un seguit d’operacions de connotacions clarament sexuals.
  • accepta: ben disposada.
  • La corona blanca remet al pentinat dels frares, amb la part superior del crani rasurada, però també al gland en estat de relaxació. Per contrast, la corona vermella seria una referència al gland en estat d’excitació.
  • desfan: els tupins.
  • gosar-lo: gaudir-lo.
  • regala: regalima. De cara a la comprensió d’aquest poema, és important advertir que frare també pot significar 'porció d’esperma despresa, produint una taca' (DCVB).
  • Aquests versos posen de manifest que el frare (la flor) ha de tenir algun correlat real, per bé que es fa impossible determinar si es tracta d’un home (un frare, un confessor, o potser, simplement un galant diferent de Fontano), o bé si és un correlat més abstracte i simplement vol significar la mala reputació de les monges de Jerusalem.
  • ells: el referent del pronom és tupins. | s’entenen: s’entenguin.
  • alabo lo que alaben: l’efecte irònic de l’expressió rau en el fet que Fontano fingeix respecte pel frare com a clergue, però assumeix que les dones l’alaben com a objecte de desig sexual.
  • les faves: les monges de Jerusalem, finalment connotades de forma negativa (fava = persona beneita).