«Enviam-vos des d’ací»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
La resposta que les reverendíssimes missenyores feren a esta carta fou un paneret dintre del qual venia un tupí ab moltes poncelles de diferents flors i, enmig d’elles, un frare blanc d’estos que es fan en los camps. Lo tupí portava un bitllet agafat ab esta quartilla
[i]
                                                  Enviam-vos des d’ací
■
                                                  moltes poncelles hermoses,
                                                  però vós llançau les roses
4
                                                  i beveu ab lo tupí.
■
I lo frare portava a l’envés d’una cogulla esta dècima:
■
                                                  Aqueix frare reverent
■
                                                  que és vostre competidor,
■
8
                                                  vos va a visitar, senyor,
                                                  per guarda d’aqueixa gent.
■
                                                     Déu li guard l’enteniment
■
                                                  que, si entre tantes poncelles
■
12
                                                  totes hi arriben donzelles,
                                                  vós d’elles podreu triar
                                                  i és cert vindreu a acertar
                                                  puix que va el tupí ab elles.
■

Resum

Les monges del convent dels Àngels responen a la petició formulada per Fontano a «D’aquest trono circular» fent-li arribar les flors que el poeta havia demanat. També inclouen en l’enviament un element no demanat per Fontano: el frare. Literalment, es tracta d’una planta que fa una flor allargada i blanca, però sembla evident que les monges estan continuant el joc simbòlic sobre la seva castedat plantejat anteriorment per Fontano. Tot i que el text és ambigu, sembla que les monges confirmin les sospites de l’autor, pel que fa a l’existència d’algun tipus de relació poc casta entre elles, que són representades per les flors, i un frare, que és representat per la planta del mateix nom.

Mètrica

Quarteta + dècima.

Testimonis

A f. 153v, 155; B5 236v-237; B12 f. 92v-93; B13 172-172v; L3 f. 34v; R p. 162; V2 f.220.

Rúbriques

A: La resposta que las reverendissimas mi Señoras feren á esta Carta fou un paneret dintre del qual venia un tupí ab moltas poncellas de differents flors; y en mitg de ellas un frare blanch, destos que fan en los Camps: lo tupí portaba un bitllet agafat ab esta quartilla
B5: La resposta que las reverendissimas Missenyoras feren á esta carta fou un paneret dintre del qual venia un tupi ab moltas poncellas de diferents flors y en mitg de ellas un frare blanch destos ques fan en los camps. Lo tupi portava un bitllet agafat ab esta quartilla
B12: La resposta que las reverendissimas mi señoras feren á esta carta fou un paneret dintre del qual venia un tupi ab moltas poncellas de diferents flors y en mitg de ellas un frare blanch destos ques fan en los camps, Lo tupi portava un billet agafat ab esta quartilla
B13: La resposta que las reverendissimas feren fou un paneret, dintre del qual venia un tupi ab moltas poncellas de diferents flors y en mig de ellas un frare blanch destos ques fan en los camps. Lo tupi portava un billet agafat ab esta quartilla
L3: La resposta que las reverendissimas Misseñoras feren á esta carta fou un paneret dintre del qual venia un tupi ab moltas ponsellas de differents flors y en mitg de ellas un frare, o, pomer destos ques fan en los camps. Lo tupi portaba un billet agafat ab esta quartilla
R: La resposta que las reverendissimas Misseñoras feren á esta carta fou un paneret dintre del qual venia un tupi ab moltas poncellas de diferents flors y en mig de ellas un frare blanch destos ques fan en los camps. Lo tupi portava un bitllet agafat ab esta quartilla
V2: La resposta que feren las Sas fou un paneret, dintre del qual venia un tupi ab moltas ponsellas de diferents flors y al mitg de ellas un frare blanc dels ques fan en los camps, lo tupi portava un bitllet agafat ab esta quartilla

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. V2, que coincideix totalment amb B5, B12 i R, llevat del vers 13, en el qual l’única lliçó bona sembla ser la de V2, ja que és l’única que satisfà el còmput sil·làbic.

Referències bibliogràfiques

Sogues (2014: 224).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Enviam-vos B5 B12 B13 R V2] Enviaunos A, Enviantvos L3
  • portava A B12 B13 L3 R V2] om. B5
  • hi A B5 R V2] om. B13 L3
  • podreu A B5 B12 L3 R V2] poreu B13
  • a acertar V2] acertar A B5 B12 B13 L3 R
  • puix A B5 B13 R V2] pus B12 L3; va el A B5 B12 R] va lo B13 L3 V2
  • tupí: Olla petita amb una sola ansa. No és fàcil explicar per què les monges conviden Fontano a beure amb el tupí però una possibilitat és que aquí, figuradament, estiguin expressant el desig de fer-lo beure a galet, és a dir, d’enganyar-lo.
  • frare: herba paràsita de diferents espècies del gènere Orobanche, que creix en favars i fesolars i que fa una flor allargada i blanca molt característica. | envés: envers. | cogulla: 'capulla, cobricap cònic' (DCVB). Cal entendre que es refereix a una de les parts de la flor, tot i que el terme permet donar continuïtat al joc semàntic entorn del mot frare, ja que el terme cogulla serveix, també, per designar un dels tipus d’hàbits que vestia el clergat regular.
  • vostre competidor: de Fontano. Cal entendre que el frare competeix amb el poeta pel favor de les dames.
  • per guarda: com a protector. Tal vegada aquest frare podria ser la representació d’un confessor de les religioses, una de les poques presències masculines que eren acceptades a l’interior del convent. | aqueixa gent: les monges dels Àngels.
  • «Que Déu li preservi el seny». | li: al frare.
  • que: perquè.
  • La presència del frare, que suposadament hauria d’actuar com a guarda de les monges, sembla posar en entredit la preservació de la seva virginitat.
  • vós: el poeta. | d’elles: d’entre elles, les poncelles.
  • ‘I és segur que encertareu’. No podem explicar, per ara, per què el tupí ha d’ajudar el poeta a encertar en la seva tria; de fet, atès el paper dubtós que juga aquest element en aquest poema i en d’altres, tot sembla indicar que té un paper simbòlic en clau jocosa, i probablement també eròtica (cf. «No és mal búcaro un tupí», «No us envio al frare aquí», «Que discrets són los tupins» i, sobretot, «Altra vegada, senyores», v. 69-72).