«D’aquest trono circular»

       
Romans que envià Fontano a les senyores monges del Àngels un dia que es purgà.
D’aquest trono circular
que el círcol tronant sustenta,
per prova de mon humor
4
purgada envio esta lletra.
   O allunyau-la o perfumau-la
que, olorosa la matèria,
si no sent a medicina
8
sentirà a l’efecte d’ella.
   «Que Musa –direu– tan torpe!»,
però senyores, paciència,
perquè vui totes mes obres
12
han de saber a receptes.
   No em tindreu vui per parler,
puix mos versos, ab cautela,
conceptuo dins la cambra
16
i els escric a la secreta.
   Fumosos, si no famosos,
són los versos que presenta
un poeta ab mal de cap
20
que és dos vegades poeta.
   Llegiu-los i corregiu-los,
mes llegiu-los ab ulleres,
que del contento dels ulls
24
no pague lo nas la pena.
   Flors demano, missenyores,
però enviau-les poncelles,
perquè de roses badades
28
estan plenes les floreres.
   Enviau d’aquelles flors
que es troben sols entre reixes,
que si espines no les guarden
32
duren menos les més belles.
   No façau per mi los rams
de flors marxites o seques,
que, a ser tals, més les voldria
36
desfullades que senceres.
   Enviau roses vistoses
sien blanques o vermelles,
o, si lo color importa,
40
més les estimaré verdes.
   No m’envieu confitures
que el gust enfadat menysprea,
quan lo caldo sense sal
44
m’ha confitada la llengua.
   I adéu-siau, missenyores,
que mon ardor me turmenta;
jo protesto que és amor
48
i el doctor Maresc que és febre.

Resum

En un to declaradament jocós, Fontano escriu a les monges dels Àngels demanant-los flors. Aparentment, aquesta petició s’explica per la voluntat del poeta de mitigar els efectes odorífers de la purga a què s’ha sotmès, però el fet que precisi que vol les flors en forma de poncelles, fa pensar que està establint un joc simbòlic a partir del qual insta les monges a provar la seva castedat. De fet, sembla tenir dubtes sobre aquesta castedat i, malgrat el to jocós, sembla molest per aquests dubtes.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 153-153v; B1 f. 65v-66v; B5 f. 235v-236v, B12 f. 92v; B13 171v-172; C p. 199; I2 p. 311-312; L3 f. 34-34v; L4 p. 302-303; R p. 161; V2 f.150v-151v.

Rúbriques

A: Romans que enviá Fontano á las señoras monjas dels Angels un dia ques purgá
B1: Romans que envia Fontano á unas Sas. Monjas un dia ques purga
B5: Romans, que enviá Fontano a las Señoras Monjas dels Angels un dia ques’ purgá
B12: Romans que envia Fontano a las Señoras Monjas dels Angels un dia ques purgá
B13: Romans que enviá Fontano a las Sras Monjas dels Angels quant se purgà
C I2: [sense rúbrica]
L3: Romans que envia Fontano a las Señoras Monjas dels Angels un dia ques purgá
L4: Romans que envià Fontano a laSa Monjas dels Angels un dia ques purga
R: Romans que enviá Fontano a las Señoras Monjas dels Angels un dia ques purgá
V2: Romans que envia a las Señoras dels Angels un dia ques purga

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Referències bibliogràfiques

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • humor A B1 C I2 L3 L4 R V2] amor B5 B12 B13
  • allunyau-la A B1 B5 B12 B13 I2 L4 R V2] allunÿalula C, ollumaula L3
  • medicina A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 L4 R] medesina V2
  • l’ A B1 B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] al L3
  • parler A B1 B5 B12 C I2 L3 L4 R V2] parlar B5
  • puix A B1 B13 C I2 L3 L4 R V2] pus B5 B13
  • versos A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 R V2] metros L4
  • floreres A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 R V2] florestas L4
  • entre A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 R V2] en las L4
  • façau A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 L4 V2] forsau R
  • marxites A B1 B5 B12 B13 L3 R] mustias C I2 L4 V2
  • voldria A B1 B12 B13 C I2 L3 L4 R V2] voldré B5
  • estimaré B1 B13 I2 L3 R] estimara A B5 B12 C L4 V2
  • menysprea A B1 B5 B12 C B13 L3 L4 R V2] menyprea I2
  • quant A B1 B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] que L3
  • ha confitada A B13 C I2 L3 L4 R V2] ha confitat B1, te confita B5, ha confita B12
  • menysprea A B1 B5 B12 C B13 L3 L4 R V2] menyprea I2
  • quant A B1 B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] que L3
  • ha confitada A B13 C I2 L3 L4 R V2] ha confitat B1, te confita B5, ha confita B12
  • el doctor Maresc A B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] ÿl doctor me diu B1, lo doctor Maresch L3
  • El manuscrit A no conté els versos 16, 17 i 19, sinó que, a continuació del 15, llegeix la seqüència següent: «un poeta ab mal de cap / son los versos que presenta / llegiulos y corregiu-los / ques dos vegades poeta». A partir del vers 22 presenta de nou els mateixos versos que la resta de testimonis.
  • trono circular: vàter.
  • círcol tronant: cul.
  • la matèria: joc de veus: la matèria resultant de la purga i, també, el tema de la carta.
  • Que: quina.
  • senyores: tota l’estona s’està adreçant a les monges dels Àngels.
  • vui: avui.
  • receptes: perquè el poeta s’ha purgat.
  • parler: xerraire.
  • a la secreta: a l’excusat. Segurament, també cal veure-hi un joc de veus, ja que el text devia ser escrit per a una circulació dins un cercle reduït de lectors. És a dir, aquí, també significa ‘d’amagat’.
  • fumosos: perquè el poeta està defecant.
  • Demanar flors en un dia de purga tindria sentit si fossin flors obertes i oloroses. Que les demani verdes denota que, a partir d’aquest moment, s’estableix un joc semàntic a l’entorn de les dues accepcions del mot poncella, 'noia verge' i 'flor abans d’obrir-se' (DCVB). Per oposició, roses badades (v. 27) són flors obertes i, metafòricament, dones que ja no són verges.
  • sols entre reixes: les monges es troben a l’altre costat de les reixes dels convents.
  • En un sentit figurat, el poeta insinua que les dames més belles són les que abans deixen de ser verges.
  • verdes: és a dir, poncelles (=dones verges).
  • enfadat: atrofiat, a causa d’haver pres caldo fat, és a dir, insípid, sense sal. També al·ludeix al fet que el poeta està ofès amb les monges perquè sospita de la seva castedat.
  • doctor Maresc: Joan Maresc, doctor en medicina i membre del braç reial, documentat als DGC (vol. VI, 1585).