«D’aquest trono circular»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Romans que envià Fontano a les senyores monges del Àngels un dia que es purgà.
D’aquest trono circular
■
que el círcol tronant sustenta,
■
per prova de mon humor
■
4
purgada envio esta lletra.
   O allunyau-la o perfumau-la
que, olorosa la matèria,
si no sent a medicina
■
8
sentirà a l’efecte d’ella.
■
   «Que Musa –direu– tan torpe!»,
■
però senyores, paciència,
■
perquè vui totes mes obres
■
12
han de saber a receptes.
■
   No em tindreu vui per parler,
puix mos versos, ab cautela,
■
conceptuo dins la cambra
16
i els escric a la secreta.
■
   Fumosos, si no famosos,
■
són los versos que presenta
■
un poeta ab mal de cap
20
que és dos vegades poeta.
   Llegiu-los i corregiu-los,
mes llegiu-los ab ulleres,
■
que del contento dels ulls
24
no pague lo nas la pena.
   Flors demano, missenyores,
però enviau-les poncelles,
■
perquè de roses badades
28
estan plenes les floreres.
■
   Enviau d’aquelles flors
que es troben sols entre reixes,
que si espines no les guarden
32
duren menos les més belles.
■
   No façau per mi los rams
■
de flors marxites o seques,
■
que, a ser tals, més les voldria
■
36
desfullades que senceres.
   Enviau roses vistoses
sien blanques o vermelles,
o, si lo color importa,
40
més les estimaré verdes.
   No m’envieu confitures
que el gust enfadat menysprea,
quan lo caldo sense sal
■
44
m’ha confitada la llengua.
■
   I adéu-siau, missenyores,
que mon ardor me turmenta;
jo protesto que és amor
48
i el doctor Maresc que és febre.

Resum

En un to declaradament jocós, Fontano escriu a les monges dels Àngels demanant-los flors. Aparentment, aquesta petició s’explica per la voluntat del poeta de mitigar els efectes odorífers de la purga a què s’ha sotmès, però el fet que precisi que vol les flors en forma de poncelles, fa pensar que està establint un joc simbòlic a partir del qual insta les monges a provar la seva castedat. De fet, sembla tenir dubtes sobre aquesta castedat i, malgrat el to jocós, sembla molest per aquests dubtes.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 153-153v; B1 f. 65v-66v; B5 f. 235v-236v, B12 f. 92v; B13 171v-172; C p. 199; I2 p. 311-312; L3 f. 34-34v; L4 p. 302-303; R p. 161; V2 f.150v-151v.

Rúbriques

A: Romans que enviá Fontano á las señoras monjas dels Angels un dia ques purgá
B1: Romans que envia Fontano á unas Sas. Monjas un dia ques purga
B5: Romans, que enviá Fontano a las Señoras Monjas dels Angels un dia ques’ purgá
B12: Romans que envia Fontano a las Señoras Monjas dels Angels un dia ques purgá
B13: Romans que enviá Fontano a las Sras Monjas dels Angels quant se purgà
C I2: [sense rúbrica]
L3: Romans que envia Fontano a las Señoras Monjas dels Angels un dia ques purgá
L4: Romans que envià Fontano a laSa Monjas dels Angels un dia ques purga
R: Romans que enviá Fontano a las Señoras Monjas dels Angels un dia ques purgá
V2: Romans que envia a las Señoras dels Angels un dia ques purga

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Referències bibliogràfiques

Sogues (2014: 223-224).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • humor A B1 C I2 L3 L4 R V2] amor B5 B12 B13
  • allunyau-la A B1 B5 B12 B13 I2 L4 R V2] allunÿalula C, ollumaula L3
  • medicina A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 L4 R] medesina V2
  • l’ A B1 B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] al L3
  • parler A B1 B5 B12 C I2 L3 L4 R V2] parlar B5
  • puix A B1 B13 C I2 L3 L4 R V2] pus B5 B13
  • versos A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 R V2] metros L4
  • floreres A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 R V2] florestas L4
  • entre A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 R V2] en las L4
  • façau A B1 B5 B12 B13 C I2 L3 L4 V2] forsau R
  • marxites A B1 B5 B12 B13 L3 R] mustias C I2 L4 V2
  • voldria A B1 B12 B13 C I2 L3 L4 R V2] voldré B5
  • estimaré B1 B13 I2 L3 R] estimara A B5 B12 C L4 V2
  • menysprea A B1 B5 B12 C B13 L3 L4 R V2] menyprea I2
  • quant A B1 B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] que L3
  • ha confitada A B13 C I2 L3 L4 R V2] ha confitat B1, te confita B5, ha confita B12
  • menysprea A B1 B5 B12 C B13 L3 L4 R V2] menyprea I2
  • quant A B1 B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] que L3
  • ha confitada A B13 C I2 L3 L4 R V2] ha confitat B1, te confita B5, ha confita B12
  • el doctor Maresc A B5 B12 B13 C I2 L4 R V2] ÿl doctor me diu B1, lo doctor Maresch L3
  • El manuscrit A no conté els versos 16, 17 i 19, sinó que, a continuació del 15, llegeix la seqüència següent: «un poeta ab mal de cap / son los versos que presenta / llegiulos y corregiu-los / ques dos vegades poeta». A partir del vers 22 presenta de nou els mateixos versos que la resta de testimonis.
  • trono circular: vàter.
  • círcol tronant: cul.
  • la matèria: joc de veus: la matèria resultant de la purga i, també, el tema de la carta.
  • Que: quina.
  • senyores: tota l’estona s’està adreçant a les monges dels Àngels.
  • vui: avui.
  • receptes: perquè el poeta s’ha purgat.
  • parler: xerraire.
  • a la secreta: a l’excusat. Segurament, també cal veure-hi un joc de veus, ja que el text devia ser escrit per a una circulació dins un cercle reduït de lectors. És a dir, aquí, també significa ‘d’amagat’.
  • fumosos: perquè el poeta està defecant.
  • Demanar flors en un dia de purga tindria sentit si fossin flors obertes i oloroses. Que les demani verdes denota que, a partir d’aquest moment, s’estableix un joc semàntic a l’entorn de les dues accepcions del mot poncella, 'noia verge' i 'flor abans d’obrir-se' (DCVB). Per oposició, roses badades (v. 27) són flors obertes i, metafòricament, dones que ja no són verges.
  • sols entre reixes: les monges es troben a l’altre costat de les reixes dels convents.
  • En un sentit figurat, el poeta insinua que les dames més belles són les que abans deixen de ser verges.
  • verdes: és a dir, poncelles (=dones verges).
  • enfadat: atrofiat, a causa d’haver pres caldo fat, és a dir, insípid, sense sal. També al·ludeix al fet que el poeta està ofès amb les monges perquè sospita de la seva castedat.
  • doctor Maresc: Joan Maresc, doctor en medicina i membre del braç reial, documentat als DGC (vol. VI, 1585).