«Ja torna la filomena»

     
En senyal, doncs, de les ja curades melancolies vos envio aqueixa lletra que aquesta matinada he oït cantar a un rossinyol.
Ja torna la filomena
a l’alegria del bosc
i, de la presó dorada,
4
a l’adorada presó.
Fuig del caçador ingrat,
enganyat com enganyós,
que la dulçura del cant
8
judica per los colors.
Quan, alegre, l’esperança
del desig les ales mou,
–que no és molt vol en ses ales,
12
on van també les del cor–,
lo fortunat del cuidado
augmenta lo afectuós
i, com Anteros, l’ànima,
16
se torna gegant amor.
«Oh, feliç si Elisa bella
tes veus amoroses ou!
Feliç si et respon Elisa,
20
més feliç si correspon.
Te correspon agraïda.
ai, ocellet venturós!
No pot, a vida tan dolça,
24
ser preu igual una mort!»

Resum

Restabliment de la relació amb una dama a qui anomena Elisa, que podria ser la mateixa dama que s’amaga darrera els criptònims de Belinda i Belisa en altres composicions. A les dues primers octaves, el rossinyol canta unes confidències amoroses amb les quals el poeta s’identifica fins a tal punt que, a la tercera octava, manifesta que espera que Elisa pugui sentir-les i que pugui, així, correspondre’l, la qual cosa podria evitar la seva mort per amor.

Mètrica

Octaves.

Testimonis

A f. 149-149v; B5 f. 228-228v; B5’ f. 277-277v; B12 f. 89-90; C p. 161; I2 p. 305-306; L4 f. 261-262; R p. 159-160; V2 p. 147v.

Rúbriques

A: En señal donchs, de las curadas melancolias, vos envio aqueixa lletra, que aquesta matinada he oit cantar á un rossiñyol
B5: En senyal, donchs, de les ja curadas malancolias, vos envio aqueixa lletra, que aquesta matinada he hoit cantar a un rosinyol
B5’: Romans a un rosiñol
B12: En senÿal donchs de las ja curadas malancolias vos envio aquexa lletra que aquesta matinada he ohit cantar a un Rossinÿol
C: Una alegra matinada canta un Russinol la vinguda de Filomena despres de una llarga preso
I2 V2: [sense rúbrica]
L4: A un Rossinyol. Romans
R: En señal doncs de las ja curadas melancolias vos envio aquexa lletra, que aquesta matinada he ohit cantar á un Rossiñol

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • i de la A B5’ B12 C I2 L4 R V2] i la de la B5
  • on A B5 B12 C I2 R] ahont B5’ L4 V2
  • Lo fortunat A B5 B5’ B12 L4 R] La fortuna C I2 V2
  • augmenta A B5 B5’ R] aumenta B12 C I2 L4 V2
  • Anteros A B5’ L4 R] Anteras B5 B12, alteros C I2 V2; l’ànima A B5 B5’ B12 R] la mira C I2 V2, lo anima L4
  • amor A B5’B12 C I2 R V2] lo amor B5 ║ 19 si et A B5 B5’ B12 L4 R] si C I2 V2
  • si A B5 B12 C I2 R] sit B5’ L4
  • preu A B5 B12 I2 R V2] premi B5’, prou L4
  • filomena: D’acord amb Parramon (1997: 96), Filomela (o Filomena) era una princesa atenenca que fou violada per Tereu, el marit de la seva germana Procne. Per tal que no pogués explicar els fets, Tereu li tallà la llengua i l’empresonà, però Filomela brodà en un mocador la seva història i el feu arribar a Procne, que aconseguí d’alliberar-la i venjar-la. Els déus van transformar Filomela en oreneta, segons els mitògrafs grecs, o en rossinyol, segons els llatins. Aquesta imatge sembla remetre als v. 17-20 de «A vós, bellíssima infanta...».
  • la dulçura del cant...: el cant ha de ser el del poeta. Sembla que Fontano es plany del fet que la dama no l’ha sabut valorar justament.
  • 'quan, amb alegria (o despreocupació), l’esperança mou les ales del desig...'.
  • cuidado: preocupació.
  • Anteros: En la mitologia grega, és la personificació de l’amor correspost i el venjador de l’amor no correspost.
  • Elisa: és probable que es tracti de la mateixa dama que s’amaga darrera els criptònims de Belinda i/o Belisa, presents en d’altres composicions de Fontanella. Sobre aquesta qüestió, vegeu Sogues (2013: 52-55).
  • tes: les del rossinyol, és a dir, el poeta.