«Sepulta Febo sa claror divina»

       
[A Pau Claris. II]
Sepulta Febo sa claror divina
de convexo cristall en pira undosa
quan flama errant, antorxa lluminosa,
4
obscuredats de lluna predomina;
   clara estela segueix a Proserpina:
estela, de son llum èmula hermosa
i fixa, si no alada mariposa,
8
cerca d’ell sos incendis examina.
   Així Claris preclar és Sol il·lustre,
ses armes són Estela i Lluna clara,
i son fatal ocàs, nit importuna;
12
   mes ab etern, inextingible llustre,
argenta vencedor, propici empara,
a l’Astre noble i a l’hermosa Lluna.

Resum

Epitafi escrit amb motiu de la mort de Pau Claris, i inclòs en el Panegíric imprès al 1641. És el mateix Fontanella a explicar-nos com s’ha de llegir aquest sonet: «Formo últimament ab lo Sol, Lluna i Estela un jero[g]lífic, al·legòric elogi a nostre atleta [= Claris], ab esta lletra: Ego meis praeluxi, perquè lo Sol ostenta lo resplandor excels de ses virtuts, la Lluna i Estela ensenyen la noblesa il·lustre de sa prosàpia. Doncs així com la Lluna i Esteles prenen del Sol lo llum, així el donen ses virtuts a la Lluna i Estela de sa casa; que, a bé que sempre és estada generosament preclara, ara que ha tingut lo Sol tan propici, major podrà mostrar claredat de virtuosos resplendors. I com la Lluna i l’Estela, a bé que prenguen del Sol lo llum, lo logren més resplendent en son ocàs, així la Lluna i Estela d’est llinatge il·lustre ara creixerà [= farà créixer] lo radiant de sa noblesa, quan, negat lo Sol a l’hemisferi d’esta vida, eclíptica ocupa més feliç en l’eterna. Un i altre concepte, ciny est epigrama» (f. [B3]).

Mètrica

Sonet ABBA ABBA CDE CDE.

Testimonis

B1 f. 70-70v; Be p. 8; C p. 287-288; I2 f. 170; L4 p. 169; Pa f. [B3-B3v]; R p. 243; V2 f. 197v.

Rúbriques

B1: Soneto
C I2 L4 R V2: Epigramma
Be: A Claris
Pa: [sense rúbrica]

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en l’imprès Pa.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • Phebo Pa (Febo B1 Be C I2 L4 V2)] Phepo R
  • segueix B1 Be C I2 L4 Pa R] segeix V2
  • fixa B1 C I2 Pa R V2 (ficsa Be)] fitsa L4
  • axi C L4 Pa V2 (aixi B1 I2 R)] aixis Be; es Be I2 L4 Pa V2] y B1 C R
  • estela y B1 C I2 Pa R V2] estelas Be L4
  • ab Be C I2 L4 Pa V2] al B1 R; inextinguible B1 C I2 L4 Pa R V2] inestiguible Be
  • astre Be C I2 L4 Pa R V2] astro B1
  • a la lluna hermosa lluna, ratllada la primera lluna V2.
  • És a dir: en el moment que el sol es pon, s’encén la lluna (del fragment del Panegíric copiat més amunt, es dedueix que Fontanella entén que, quan s’amaga el sol, la llum d’aquest astre es desplaça a la lluna i les estrelles). | predomina: venç.
  • Febo: Febus, ‘brillant’, és el Sol.
  • «En pira undosa de cristall convexo»: el mar. | undosa: 'que fa ones' (DCVB).
  • clara estela: l’estela de Claris. | Proserpina: raptada per Plutó, és la dea del més enllà, de l’inframón. Aquí apareix en oposició a Apol·lo (Febus) i representa la mort i la foscor de la nit.
  • son: de Febus.
  • si no: ja que no. | alada mariposa: la papallona té ales (no com l’estela, que és fixa) i l’hem d’imaginar movent-se al voltant d’una font de llum (v. 8).
  • cerca: a prop. | ell: Febus, el Sol.
  • Sol, Estrela, Lluna: sobre aquests tres símbols que estructuren el Panegíric, veg. supra i «En marbre breu, en molt aplauso», v. 12.
  • son fatal ocàs: la mort de Claris.
  • Claris, amb «llustre etern i inextingible [perquè és el Sol; v. 9], argenta vencedor l’hermosa Lluna i propici empara l’Astre noble [l’Estela; v. 10]».