«Ham ab or, enigma clar»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Enigma
Ham ab or, enigma clar
■
de l’estimat pescador
que, tenint per eco ‘amor’,
■
4
viure fa de mar a amar;
   vida que obliga a olvidar
una trista llibertat,
■
no sentint lo que és pescat
■
8
servitud tan fortunada,
no la mà amada i ham,
no l’ham dorat i adorat.
■

Resum

Poema enigmàtic que gira entorn de la idea de l’enamorament com a submissió amorosa del poeta per la dama. Com en d’altres composicions de l’autor (vegeu, per exemple, «Pescador que viu de l’ham», «Quan sabés que mon ram» o «Si jo sabia també enflorar les cartes»), aquesta submissió és metaforitzada en la imatge de l’enamorat com a peix i la dama com a ham que el captura i li lleva la llibertat, una pèrdua que, tanmateix, és vista en positiu pel poeta. La utilització de la figura enigmàtica de l’ham fa pensar que el poema és dedicat a Maria Teresa Ham.

Mètrica

Dècima.

Testimonis

B1 f. 42v; R p. 420.

Rúbriques

B1 R: Enigma

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 181).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • pescador R] pecador B1
  • amor R] mor B1
  • no la mà amada i ham R] no la ma y ham amada
  • Ham ab or: calambur; el sintagma equival fonèticament a la primera persona del futur passiu d’indicatiu del verb llatí amo, amabor, en català ‘seré estimat’. Es tracta d’un enigma «clar» perquè resulta senzill de resoldre i perquè conté or, que brilla.
  • de: per. | l’estimat pescador: la dama.
  • Hipèrbaton: «fa viure [=el poeta] de mar a amar, vida que obliga a olvidar una trista llibertat». | trista llibertat: la d’abans de ser esclau d’amor de la dama. | de mar a amar: calambur; noti’s l’homofonia entre la primera part de la frase i la segona.
  • lo que: aquell qui. | sentint: lamentant.
  • no: no sentint
  • no: no sentint | aquell qui és pescat –és a dir, que és pres per l’enamorament– no se n’adona de la sort que té ni se sent presa de l’ham [=la dama] que l’ha pescat.