«En ales d’un pelicano»

       
Enviant un ram ab un gallet
En ales d’un pelicano
–que, per mercuri d’amor,
és ocell en lo constant
4
i tortuga en lo veloç–,
   un olvidat que no olvida,
des de l’obscura presó
on en Orítia viu
8
lo qui per Talestris mor,
   ab lo cor de l’infeliç,
envia un ram venturós
que demostra, de dos penes,
12
perdent color, los colors.
   La sentinella del temps
–relotge despertador
i galant tant a la moda,
16
que és de totes contra tots–,
   vos saludará per alba
ab lo vulgo de les flors,
i, ab los afectes d’Oronte,
20
vos adorarà per sol.

Resum

Enviament d’un ram que conté una rosella. La veu poètica es compara amb Oronte i a la seva estimad amb Talestris i Orítia, personatges de la Cassandra de La Calprenède, i estableix una al·legoria constant, però de significat variable, entorn de la figura de la rosella, ja que el terme que utilitza per referi-s’hi (gallet) tant serveix per designar aquesta flor com un gall petit i, en sentit figurat, un galant. Noti’s el contrast jocós entre aquesta imatge i la del pelicà que, suposadament, porta el ram i el text a la dama.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f. 41v-42; R p. 419.

Rúbriques

B1: Enviant vn ram ab vn Gallet
R: Enviant un ram ab un gallet

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. B1, que esmenen únicament en el vers 11 per un error manifest.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • mercuri B1] curi R
  • Orítia B1] Oristhia R
  • demostra R] demostrés B1
  • per sol B1] per lo sol R
  • la lliçó de R sembla tenir més sentit, ja que, en el context del poema, el més versemblant és que el verb es trobi en present d’indicatiu i en imperfet de subjuntiu B1.
  • pelícano: pelicà.
  • per: com a | mercuri d’amor: déu missatger, com Mercuri.
  • Entenem que el vers es refereix al mateix poeta, que es creu oblidat per la seva dama.
  • Orítia: nom d’una de les reines de les amazones. Va emprendre una campanya contra Atenes que estigué a punt de guanyar però, en no aconseguir-ho, avergonyida, no gosà retornar a Temiscira –capital del país de les amazones–, i va morir retirada a Megara.
  • lo qui: aquell qui. | Talestris: nom de la reina de les amazones que passà tretze nits amb Alexandre i volgué engendrar amb ell una raça de guerrers savis. | Orítia i Talestris semblen ser dos criptònims diferents per designar una mateixa dama, la destinatària del text. Aquesta mateixa situació, amb els mateixos criptònims, es produeix a «Entre vivent i difuncta» i «A falta de flors». Aquell qui mor per Talestris és Orontes, a qui s’esmenta al vers 19, personatge amb el qual, probablement, el poeta s’identifica. (cf. «Oronte messageta»).
  • lo cor de l’infeliç: és a dir, el seu propi cor.
  • venturós: el ram ho és perquè tindrà la sort de ser mirat per la dama.
  • Hipèrbaton: «[un ram venturós] que, perdent color, demostra los colors de dos penes». Aquestes dues penes són la de l’olvidat (v. 5) i la de l'infeliç (v. 9), dos desdoblaments de la veu poètica. El color que el ram perdrà és el del gallaret.
  • sentinella del temps: el gallet. Ho és en la seva doble accepció: com a rosella, perquè és indicatiu de l’arribada de la primavera, i com a gall, perquè és el seu cant denota l’arribada del dia. Sembla que és, però, el segon sentit el que preval aquí, d’acord amb el vers següent.
  • Perquè els galls canten a trenc d’alba.
  • lo vulgo de les flors: la resta de les flors del ram que el poeta envia.
  • Oronte: segons consta a la Cassandra de La Calprenède, Orontes fou l’enamorat de Talestris.
  • per: com a. 'Amb el mateix afecte que Oronte adorarà Talestris, el gallet us adorarà com a Sol'. La identificació i veneració de la dama com a sol és present també als versos 3-4 de «Vui se renova la història» (on es parla de «l’elefant que, ab la trompa, / oferia flors al sol»), i als versos 5-6 de «La rosa i la castanya» («amor que, com un índio / adora vostre sol»). Aquí el significat de gallet que preval és el de flor, ja que les flors celebren la llum.