Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«En ales d’un pelicano»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Enviant un ram ab un gallet
En ales d’un pelicano
■
–que, per mercuri d’amor,
■
■
és ocell en lo constant
4
i tortuga en lo veloç–,
un olvidat que no olvida,
■
des de l’obscura presó
on en Orítia viu
■
■
8
lo qui per Talestris mor,
■
ab lo cor de l’infeliç,
■
envia un ram venturós
■
que demostra, de dos penes,
■
■
12
perdent color, los colors.
■
La sentinella del temps
■
–relotge despertador
i galant tant a la moda,
16
que és de totes contra tots–,
vos saludará per alba
■
ab lo vulgo de les flors,
■
i, ab los afectes d’Oronte,
■
20
vos adorarà per sol.
■
■
Resum
Enviament d’un ram que conté una rosella. La veu poètica es compara amb Oronte i a la seva estimad amb Talestris i Orítia, personatges de la
Cassandra
de La Calprenède, i estableix una al·legoria constant, però de significat variable, entorn de la figura de la rosella, ja que el terme que utilitza per referi-s’hi (
gallet
) tant serveix per designar aquesta flor com un gall petit i, en sentit figurat, un galant. Noti’s el contrast jocós entre aquesta imatge i la del pelicà que, suposadament, porta el ram i el text a la dama.
Mètrica
Romanç.
Testimonis
B1
f. 41v-42;
R
p. 419.
Rúbriques
B1
: Envia
n
t vn ra
m
ab vn Gallet
R
: Enviant un ram ab un gallet
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
B1
, que esmenen únicament en el vers 11 per un error manifest.
Edicions anteriors
Miró (1995: II, 237)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
mercuri B1] curi R
Orítia B1] Oristhia R
demostra R] demostrés B1
per sol B1] per lo sol R
la lliçó de R sembla tenir més sentit, ja que, en el context del poema, el més versemblant és que el verb es trobi en present d’indicatiu i en imperfet de subjuntiu B1.
pelícano
: pelicà.
per
: com a |
mercuri d’amor
: déu missatger, com Mercuri.
Entenem que el vers es refereix al mateix poeta, que es creu oblidat per la seva dama.
Orítia
: nom d’una de les reines de les amazones. Va emprendre una campanya contra Atenes que estigué a punt de guanyar però, en no aconseguir-ho, avergonyida, no gosà retornar a Temiscira –capital del país de les amazones–, i va morir retirada a Megara.
lo qui
: aquell qui. |
Talestris
: nom de la reina de les amazones que passà tretze nits amb Alexandre i volgué engendrar amb ell una raça de guerrers savis. |
Orítia
i
Talestris
semblen ser dos criptònims diferents per designar una mateixa dama, la destinatària del text. Aquesta mateixa situació, amb els mateixos criptònims, es produeix a «
Entre vivent i difuncta
» i «
A falta de flors
». Aquell qui mor per Talestris és Orontes, a qui s’esmenta al vers 19, personatge amb el qual, probablement, el poeta s’identifica. (cf. «Oronte messageta»).
lo cor de l’infeliç
: és a dir, el seu propi cor.
venturós
: el ram ho és perquè tindrà la sort de ser mirat per la dama.
Hipèrbaton: «[un ram venturós] que, perdent color, demostra los colors de dos penes». Aquestes dues penes són la de l’
olvidat
(v. 5) i la de l'
infeliç
(v. 9), dos desdoblaments de la veu poètica. El color que el ram perdrà és el del gallaret.
sentinella del temps
: el gallet. Ho és en la seva doble accepció: com a rosella, perquè és indicatiu de l’arribada de la primavera, i com a gall, perquè és el seu cant denota l’arribada del dia. Sembla que és, però, el segon sentit el que preval aquí, d’acord amb el vers següent.
Perquè els galls canten a trenc d’alba.
lo vulgo de les flors
: la resta de les flors del ram que el poeta envia.
Oronte
: segons consta a la
Cassandra
de La Calprenède, Orontes fou l’enamorat de Talestris.
per
: com a. 'Amb el mateix afecte que Oronte adorarà Talestris, el gallet us adorarà com a Sol'. La identificació i veneració de la dama com a sol és present també als versos 3-4 de «
Vui se renova la història
» (on es parla de «l’elefant que, ab la trompa, / oferia flors al sol»), i als versos 5-6 de «
La rosa i la castanya
» («amor que, com un índio / adora vostre sol»). Aquí el significat de
gallet
que preval és el de flor, ja que les flors celebren la llum.