«En ales d’un pelicano»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Enviant un ram ab un gallet
En ales d’un pelicano
■
–que, per mercuri d’amor,
és ocell en lo constant
4
i tortuga en lo veloç–,
   un olvidat que no olvida,
■
des de l’obscura presó
on en Orítia viu
8
lo qui per Talestris mor,
■
   ab lo cor de l’infeliç,
■
envia un ram venturós
■
que demostra, de dos penes,
12
perdent color, los colors.
■
   La sentinella del temps
■
–relotge despertador
i galant tant a la moda,
16
que és de totes contra tots–,
   vos saludará per alba
■
ab lo vulgo de les flors,
■
i, ab los afectes d’Oronte,
■
20
vos adorarà per sol.

Resum

Enviament d’un ram que conté una rosella. La veu poètica es compara amb Oronte i a la seva estimad amb Talestris i Orítia, personatges de la Cassandra de La Calprenède, i estableix una al·legoria constant, però de significat variable, entorn de la figura de la rosella, ja que el terme que utilitza per referi-s’hi (gallet) tant serveix per designar aquesta flor com un gall petit i, en sentit figurat, un galant. Noti’s el contrast jocós entre aquesta imatge i la del pelicà que, suposadament, porta el ram i el text a la dama.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f. 41v-42; R p. 419.

Rúbriques

B1: Enviant vn ram ab vn Gallet
R: Enviant un ram ab un gallet

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. B1, que esmenen únicament en el vers 11 per un error manifest.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 237).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • mercuri B1] curi R
  • Orítia B1] Oristhia R
  • demostra R] demostrés B1
  • per sol B1] per lo sol R
  • la lliçó de R sembla tenir més sentit, ja que, en el context del poema, el més versemblant és que el verb es trobi en present d’indicatiu i en imperfet de subjuntiu B1.
  • pelícano: pelicà.
  • per: com a | mercuri d’amor: déu missatger, com Mercuri.
  • Entenem que el vers es refereix al mateix poeta, que es creu oblidat per la seva dama.
  • Orítia: nom d’una de les reines de les amazones. Va emprendre una campanya contra Atenes que estigué a punt de guanyar però, en no aconseguir-ho, avergonyida, no gosà retornar a Temiscira –capital del país de les amazones–, i va morir retirada a Megara.
  • lo qui: aquell qui. | Talestris: nom de la reina de les amazones que passà tretze nits amb Alexandre i volgué engendrar amb ell una raça de guerrers savis. | Orítia i Talestris semblen ser dos criptònims diferents per designar una mateixa dama, la destinatària del text. Aquesta mateixa situació, amb els mateixos criptònims, es produeix a «Entre vivent i difuncta» i «A falta de flors». Aquell qui mor per Talestris és Orontes, a qui s’esmenta al vers 19, personatge amb el qual, probablement, el poeta s’identifica. (cf. «Oronte messageta»).
  • lo cor de l’infeliç: és a dir, el seu propi cor.
  • venturós: el ram ho és perquè tindrà la sort de ser mirat per la dama.
  • Hipèrbaton: «[un ram venturós] que, perdent color, demostra los colors de dos penes». Aquestes dues penes són la de l’olvidat (v. 5) i la de l'infeliç (v. 9), dos desdoblaments de la veu poètica. El color que el ram perdrà és el del gallaret.
  • sentinella del temps: el gallet. Ho és en la seva doble accepció: com a rosella, perquè és indicatiu de l’arribada de la primavera, i com a gall, perquè és el seu cant denota l’arribada del dia. Sembla que és, però, el segon sentit el que preval aquí, d’acord amb el vers següent.
  • Perquè els galls canten a trenc d’alba.
  • lo vulgo de les flors: la resta de les flors del ram que el poeta envia.
  • Oronte: segons consta a la Cassandra de La Calprenède, Orontes fou l’enamorat de Talestris.
  • per: com a. 'Amb el mateix afecte que Oronte adorarà Talestris, el gallet us adorarà com a Sol'. La identificació i veneració de la dama com a sol és present també als versos 3-4 de «Vui se renova la història» (on es parla de «l’elefant que, ab la trompa, / oferia flors al sol»), i als versos 5-6 de «La rosa i la castanya» («amor que, com un índio / adora vostre sol»). Aquí el significat de gallet que preval és el de flor, ja que les flors celebren la llum.