Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Del vidre, vui, la puresa»
Opcions de visualització
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Present de vidre
Del vidre, vui, la puresa
■
que imita clar al cristall
és, a mon amor, mirall,
■
4
retrato, a vostra bellesa.
■
Mon cor, en tanta tristesa,
■
s’abrasa, infeliç amant,
i, com durará constant
■
8
en la dolorosa ausència,
és vidre sens resistència
i, sens mudança, diamant.
■
Resum
Composició galant en què, sota el pretext del suposat enviament a una dama d’un objecte de vidre, el poeta construeix una al·legoria amorosa en què aprofita les propietats físiques d’alguns materials relacionats amb el vidre per metaforitzar els seus sentitments per la dama. El present enviat, que en un principi no s’especifica, descobrim al final del text que és el cor del poeta, de manera que cal entendre que, en aquest cas, l’enviament és simbòlic.
Mètrica
Dècima.
Testimonis
B1
f. 40-40v;
B4
f. 147v;
R
p. 417-418.
Rúbriques
B1
R
: Present de vidre
B4
: Present d
e
vidre
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el manuscrit R.
Edicions anteriors
Miró (1995: II, 179)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
vui
: avui.
a
: de.
a
: de. En un sentit figurat, el present és una mostra de l’amor del poeta i, en un sentit literal, és un
retrato
de la bellesa de la dama ja que, essent de vidre, ella s’hi pot veure reflectida.
tristesa
: per l’absència de la dama.
com
: atès que, ja que.
El cor del poeta, metaforitzat en aquest
present de vidre
, té la fragilitat del vidre perquè es trenca de dolor per l’absència de l’estimada, però, al mateix temps també té la resistència del diamant, en el sentit que és capaç d’experimentar uns sentiments més resistents que qualsevol circumstància adversa. | 9-10 Estructura quiasmàtica.