«Del vidre, vui, la puresa»

   
Present de vidre
Del vidre, vui, la puresa
que imita clar al cristall
és, a mon amor, mirall,
4
retrato, a vostra bellesa.
   Mon cor, en tanta tristesa,
s’abrasa, infeliç amant,
i, com durará constant
8
en la dolorosa ausència,
és vidre sens resistència
i, sens mudança, diamant.

Resum

Composició galant en què, sota el pretext del suposat enviament a una dama d’un objecte de vidre, el poeta construeix una al·legoria amorosa en què aprofita les propietats físiques d’alguns materials relacionats amb el vidre per metaforitzar els seus sentitments per la dama. El present enviat, que en un principi no s’especifica, descobrim al final del text que és el cor del poeta, de manera que cal entendre que, en aquest cas, l’enviament és simbòlic.

Mètrica

Dècima.

Testimonis

B1 f. 40-40v; B4 f. 147v; R p. 417-418.

Rúbriques

B1 R: Present de vidre
B4: Present de vidre

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el manuscrit R.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • vui: avui.
  • a: de.
  • a: de. En un sentit figurat, el present és una mostra de l’amor del poeta i, en un sentit literal, és un retrato de la bellesa de la dama ja que, essent de vidre, ella s’hi pot veure reflectida.
  • tristesa: per l’absència de la dama.
  • com: atès que, ja que.
  • El cor del poeta, metaforitzat en aquest present de vidre, té la fragilitat del vidre perquè es trenca de dolor per l’absència de l’estimada, però, al mateix temps també té la resistència del diamant, en el sentit que és capaç d’experimentar uns sentiments més resistents que qualsevol circumstància adversa. | 9-10 Estructura quiasmàtica.