«Corona, en vostra esfera»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
A un ram guarnit de fulla morta, que un galant envià a la dama que es deia Terrena lo dia de sa purga. Lletra
Corona, en vostra esfera,
terrena i celeste fou,
eclipse té, de cometa,
4
si tingué vida de flor.
   De la difuncta esperança,
■
funestos pren los colors,
■
castigada, per terrena,
■
8
d’haver aspirat al Sol.
■
   Com afecte, temerària,
■
–precipicis de Faetont–,
■
cercant Terrena, sa vida
■
12
en un cel trobà sa mort.
   Dos competidores ales
■
ab terrena presumpció
al més excels impossible
■
16
altiu destinen son vol.
   Si, a marítima caiguda,
escarment resta, segon,
a ser terrena la mia
■
20
fóra lo morir ditxós,
■
   per tan alta gallardia,
■
per tan bella perfecció,
que és divina en los afectes
24
i sols terrena en lo nom.

Resum

Aquesta composició expressa la fi de l’esperança del poeta en ser correspost per la dama, una esperança que, segons el mateix poeta, estava destinada al fracàs des del començament, perquè la dama era divina i ell no. El nom de la dama, Terrena, és molt proper fonèticament al de Teresa, la qual cosa fa pensar que probablement la composició estigui dedicada a Maria Teresa Ham.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

L4 p. 873-874; R p. 177-178.

Rúbriques

L4: A un ram guarnit d fulla morta, que un galan enviá a la dama, ques' deya T. lo dia de la purga. Lletra
R: A un ram guarnit de fulla morta, que un galan enviá a la dama ques deÿa Terrena lo dia de sa purga lletra

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 232-233).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • en R] que en L4
  • sa vida L4] sabida L4
  • cel trobà sa R] centro va sa L4
  • corona: de fulles mortes, que acompanya el ram.
  • difuncta esperança: la veu poètica esperava la correspondència amorosa de la dama i ara sembla haver entès que no l’obtindrà; la fulla morta simbolitza aquesta esperança difunta.
  • pren: la corona.
  • terrena: noti’s l’amfibiologia al llarg de tota la composició, ja que podem llegir Terrena com a nom o com a adjectiu. En aquest cas, l’adjectiu és referit a l’esperança.
  • al Sol: a la dama.
  • temerària: l’esperança.
  • Faetont: heroi grec, fill d’Hèlios i Clímene, que va ser fulminat per Zeus en perdre el control del carro del Sol.
  • «La seva (=de l’esperança) vida, temerària, cercant afecte, com [cercant] Terrena, en un cel trobà la mort, [com els] precipicis de Faetont».
  • dos competidores ales: les de Faetont.
  • terrena pressumpció /...excels impossible: el desig humà de volar –i el fracàs ineluctable que comporta– són la principal lliçó del mite de Faetont. Així mateix, l’esperança del poeta en la correpondència de la dama estava d’antuvi destinada al fracàs.
  • la mia: la meva (caiguda).
  • Si la seva mort fos causada per la dama, el poeta la consideraria una mort afortunada.
  • gallardia: bellesa.