«O tu qui moestus uictricem conspicis urnam»

   
[A Pau Claris. Ib]
O tu qui moestus uictricem conspicis urnam
hos compone rogos, hanc uenerare piram,
cuius foelici connexam funere pompam
4
     Barchino clara colit, sidera laeta beant.
Tollitur aetati diuoque extollitur aeuo,
cedit humi Claris, posthumus extat honos.
Vrbe fuit gestis, sed fama restat in orbe
8
     aureus et Titan urbis et orbis erit.
Vtilior patriae quam uitae decidit heros
maximus et armis, maximus atque toga.

Resum

Epigrama llatí que acompanya, com és freqüent en aquesta època, un sonet en català, que el precedeix («En marbre breu, en molt aplauso, mira») i del qual aquest és pràcticament la versió, i un tercer poema, en francès («Toute ainsi comme l’illustrée flamme»), que tanca la sèrie, tots tres sota la rúbrica conjunta Al molt illustre doctor Pau Claris, estas tres afectuosas inscripcions Francisco Fontanella consagra. Inscripció és la versió llatina del mot grec epigrama i en aquest època es consideraven sinònims. El paper jugat per l’epigrama en la literatura antiga el feia ara el sonet (Van Tieghem (1996: 86-87); un cas similar en Lope Avalle (1973: 158-159); Prieto (1991: 47); Alcina (1993: 16)).

Traducció

Mètrica

Epigrama: 5 dístics elegíacs (hexàmetre + pentàmetre).

Testimonis

Pa f. [A4v].

Rúbriques

Pa: Eiusdem ad eundem

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en l’únic testimoni que transmet el sonet, Pa. El text està vinculat a les composicions «En marbre breu, en molt aplauso, mira» i «Toute ainsi come l’illustrée flamme», que s’editen just abans i a continuació en l’imprès antic.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • L’epigrama glossa la figura de Fontanella a partir de la contemplació de les seves despulles i del l’homenatge fúnebre que la ciutat li ret. Com en el text català (urna vencedora, funeral aurora, fausta pira), hi aflora el contrast entre el vocabulari referent a la mort i el referent a la felicitat (uictricem urnam, rogos, pira, foelici funere, pompam, sidera laeta). Aquí apareix la ciutat de Barcelona com a titular i promotora dels honors a Claris, perquè és un referent antic (Barcino), mentre que no hi apareixen Catalunya, França o Espanya, que protagonitzen el text català.
  • En aquests versos el joc intern que s’hi concentra no és possible de retre’l en català (Claris/honos, humi/posthumus): al·ludeix a un clarus (il·lustre) que cau abatut a terra (humi) mentre el seu honos (honor) se situa més enllà de la terra, en la posteritat (post-humus, basant-se en una falsa etimologia del mot postumus).
  • Les gestes de l’heroi li atorguen fama universal, i brillarà talment un Tità, un dels personatges mitològics que regnaren en l’Edat d’Or mítica (aureus). Claris menyspreà el profit personal en benefici de la pàtria i hom equipara la seva grandesa en la guerra (armis) a la que obté en la pau (toga).