«Bella fragant primavera»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Canta Gilet i, ab plantes i ocells, celebra la bellesa de Gileta bella i dedica a ses ares lo cor sens esperança
Bella fragant primavera
■
formen los alats cantors,
mariposes de l’aurora,
■
4
clarins precursors del Sol.
■
   En diàfanos jardins
ramellets de l’alba són
■
per competir ab les selves
■
8
on la saluden les flors.
   Festivament s’equivoquen
■
los elements al candor,
gosen en nèctar los aires
■
12
perles que lo mar enclou,
   quan, per alternar aplausos
lo fragant i lo sonor,
ja les fulles, ja les plomes
■
16
formen abrils de colors.
■
   Què molt si Gileta bella,
en lo terrestre horisont,
■
lo dia anticipa al dia
20
de tantes nits vencedor
■
   quan les flors i los ocells
■
tribut li ofereixen nou
i enganyats de sa bellesa
■
24
la creuen alba i és Sol!
■
   Oh vencedora Diana,
més que de feres, de cors,
■
fletxes abrasants fulmina
28
de l’arc nevat de son front.
■
   Com ocells i flors l’admiren
■
reina de l’aire i del bosc,
de l’error de no adorar-la
32
s’acusen ocells i flors.
   Oh Venus viu sens Adonis!
Oh Adonis sens ditxa mor!
■
Ni cresca flors ni colore
■
36
lo volgut ni lo zelós
■
   quan un cor sens esperança
dedico a ses ares jo.
I si és error adorar-la,
40
faç vanitat de l’error.
■

Resum

La primavera aglutina el cant dels ocells i la fragància de les flors com a tribut a Gileta. Aquesta esdevé una Diana caçadora dels cors de qui la contempla, mentre que Gilet, rendit a la seva bellesa, compara el seu amor al que sentia Venus per Adonis, que tampoc era correspost i va acabar de manera tràgica. No obstant, encara que prosseguir amb aquesta veneració pugui ser un error, Gilet es vanta d’aquest error i continuarà adorant Gileta.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B4 p. 263; Be p. 26-27; L4 p. 221; R p. 477-478.

Rúbriques

B4: Canta Gilet y ab Plantes y ocells celebra la bellesa de Gileta, y dedica á ses ares lo cor sens esperansa
Be: XXVI
L4: 55
R: Canta Gilet y ab Plantes y ocells celebra la bellesa de Gileta bella, y dedica á ses ares lo cor sens esperansa

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del vers 37.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 379-380).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • fragant B4 Be R] fragrant L4
  • mariposes B4 L4 R] papellonas Be
  • ramellets B4 L4 R] rametllers Be
  • per Be L4 R] en B4
  • la B4 R] las Be L4
  • s’ B4 R] om. Be L4
  • nèctar B4 R] notar Be L4
  • perles B4 L4 R] per los Be; que lo mar B4 R] quel Amor Be L4
  • fragant B4 Be R] fragrant L4
  • ocells B4 L4 R] aucells Be
  • i B4 R] om. Be L4; sa B4 R] la Be L4
  • ocells B4 L4 R] aucells Be
  • ocells B4 L4 R] aucells Be
  • ni cresca B4 R] no seque Be L4; colore B4 R] colors Be L4
  • zelós B4 L4 R] gelós Be
  • esperança Be B4 L4] esperanca R
  • adorarla Be L4 R] adorala B4
  • alats cantors: els ocells, també anomenats mariposes de l’aurora i clarins precursors del Sol.
  • Els ocells i les flors competeixen en esplendor per saludar i rebre la primavera. Destaca dos elements que formen la primavera: l’aire representat pels ocells i la terra representada per les flors. Correlació, d’una banda entre les selves (v. 7), les flors ( v. 8, 21, 29 i 32), fragant, fulles (v. 15), i el bosc (v. 30). I de l’altra, correlació entre els ocells (v. 2-4, 6, 21, 29 i 32), sonor, plomes (v. 15), i l’aire (v. 30). | diàfanos: que deixen passar la llum, que són clars. | ramellet: diminutiu de ramell, 'conjunt de flors' (DCVB). | la: la primavera.
  • Els quatre elements es confonen l’un amb l’altre («Los aires gosen [gaudeixen] en nèctar [les] perles que lo mar enclou»), perquè, d’una banda, els aires són perfumats pel nèctar de les flors que formen part de la terra, i de l’altra, perquè, la humitat de l’aire en el moment de sortir el Sol (al candor, v. 10: que representa el foc) que forma la rosada es compara amb les perles del mar que formen part de l’element aquàtic. | enclou: amaga.
  • fragant: perfumat, efecte olfactiu produït per les plantes. | sonor: melodiós, efecte sonor produït pels ocells. Vegeu la nota als v. 5-8.
  • Correlació entre les plantes (ja les fulles) i els ocells (ja les plomes). Vegeu la nota als v. 5-8.
  • abrils: sinècdoque per primavera.
  • terrestre horisont: en làmbit de la Terra.
  • Gileta anticipa l’albada al curs propi del dia amb la seva presència, i així aconsegueix superar al vencedor de totes les nits, de manera que es converteix en un nou dia encara més lluminós.
  • Els ocells i les flors confonen Gileta amb l’albada, l’arribada del dia, quan de veritat és molt més, és el propi Sol.
  • Diana és la deessa caçadora, i Gileta és equiparada a ella, però en lloc de vèncer feres (bèsties, animals), caça els cors de qui la contempla.
  • Sota el front de Gileta, que és blanc com la neu (arc nevat), la seva mirada llança fletxes abrasants. Es manté la comparació amb Diana, l’arc és el seu front i la seva mirada, les fletxes.
  • Malgrat l’admiració que li tributen els ocells i les flors, no és suficient respecte de l’adoració que es mereix Gileta.
  • «Oh Venus [que] viu sens Adonis! Oh Adonis [que] sens ditxa mor», són dues accions simultànies. La història de l’amor de Venus no correspost per Adonis apareix ja a Ovidi al llibre X de les Metamorfosis, on Adonis mor després de refusar la companyia de la deessa per anar de cacera. No obstant aquest relat, en els següents versos els papers s’intercanvien: Gileta és una Venus que no té cap Adonis i Gilet un Adonis sense ditxa (perquè la seva ditxa és Gileta).
  • un cor: el cor de Gilet; igual com Venus respecte d’Adonis, el seu és un amor no correspost (sense esperança).
  • Es barregen les figures de Venus, deessa d’Amor, ja deixant de banda el relat dels seus amor amb Adonis, i de Gileta, perquè ses ares són les de Gileta divinitzada i elevada a digna d’adoració per la seva bellesa.
  • faç vanitat: me’n vanto; s’ha de relacionar amb el vers 31 on l’error és no demostrar-li suficient adoració respecte de la que és mereixedora. | faç: faig.