«Mal encoberts los incendis»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Canta Gilet enamorat sa perplexitat en callar sa queixa o publicar-la
Mal encoberts los incendis,
■
mal declarada la queixa,
resten los uns sens remei,
■
4
lo càstig per l’altra resta.
   No sé si calle o si diga
lo dolor que m’enagena;
tot lo callar és turment
8
i tot lo parlar, tormenta.
   Que calle Amor o que parle
■
t’ofèn igualment, Gileta;
és ofensa de tos ulls
12
o de ton valor ofensa?
   Són lo silenci i la veu
de la part de la tristesa:
■
la veu augmenta la culpa
16
i lo silenci, la pena.
■
   Però, si mos ulls publiquen
lo que la llengua no acerta,
■
podran los teus informar-te
20
més que ta oida o ma llengua.
Ai que dolor! Ai que rigor! Ai que feresa!
■
   Si callo, si parlo, tot m’atormenta:
■
       si callo no t’obligo,
■
24
       si parlo me menysprees.
       Ignores lo silenci,
       castigues la finesa.
Ai què faré, què faré, ingrata bellesa?
28
       Callaré? Parlaré?
■
   Moriré, moriré de la tristesa
■
   i dirà lo silenci ma fermesa.

Resum

Gilet es debat entre callar i expressar els sentiments amorosos. El fet de callar li causa una gran pena, però parlar li provoca culpa. Finalment, decideix callar, i així el silenci demostrarà la seva fermesa amorosa, alhora que els seus ulls expressaran, inevitablement, l’amor que sent per Gileta.

Mètrica

Romanç (1-20) + 12A 10A 6- 6a 6- 6a + 12A 6- 10A 10A. Hi ha rimes en consonant (21, 26, 27, 29, 30).

Testimonis

C p. 319-320; I2 f. 187v-188; L4 p. 280; MA f. 122-122v; R p. 476-477; V2 f. 219-219v.

Rúbriques

C I2: [sense rúbrica]
L4: Altre
MA: Discorre lo enamorat Gilet Sobre Si declama sa pena à Gileta, ò la entregara al silenci. Romans
R: Canta Gilet enamorat sa perplexitat en callar sa quexa ó, publicarla
V2: Altre 51

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 367-368).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • l’altra R] lo atre L4, lo altre I2 MA V2, l’altre C
  • i R] om. C I2 L4 MA V2; parlar tormenta R] parlar és tormenta C I2 L4 MA V2
  • o R] om. C I2 L4 MA V2; valor ofensa R] valor és ofensa C I2 L4 MA V2
  • la tristesa MA R] ma tristesa C I2 L4 V2
  • feresa C I2 L4 R V2] fineza MA
  • Si callo, si parlo R] Si parlo si callo C I2 L4 MA V2
  • ignores R] desdenyas C I2 L4 MA V2
  • faré? Què C I2 MA R V2] faré Ai què L4; bellesa C I2 L4 R V2] bella MA
  • moriré moriré de la tristesa R] moriré de tristesa C I2 L4 MA V2
  • fermesa R] firmesa C I2 L4 V2, fineza MA
  • després de per, lal’tre, ratllat V2.
  • després de No, a l’interlínia superior, se R.
  • atormenta ratllat, corregit a sobre enagena L4; anagena corregint anegena I2.
  • versos omesos C I2 L4 MA V2.
  • versos organitzats en diferents divisions de versos en tots els manuscrits.
  • desdeñyas corregint desdeñas I2.
  • parlaré ratllat a la interlínia superior sobre callaré I2.
  • incendis: els que provoca l’Amor.
  • los uns: els incendis de l’Amor (v. 1) que queden sens remei.
  • l’altra: la queixa (v. 2). Si la queixa té lloc es produeix el càstig.
  • Noti’s la construcció condicional amb present de subjuntiu (calli, digui) en lloc d’infinitiu.
  • m’enagena: m’embogeix, em trastorna.
  • Paronomàsia entre el turment i la tormenta.
  • calle: calli. | parle: parli.
  • Si Gilet parla dels sentiments amorosos ofèn els ulls de Gileta, però en canvi, si se’ls guarda, també ofèn el valor de Gileta, perquè es mereix ser lloada.
  • Tant el silenci com la veu comporten tristesa; la veu augmenta la culpa de Gilet perquè Gileta mana silenci −lo càstig (v. 4) resta per la queixa (v. 2)− i si desobeeix és culpable.
  • Encara que la llengua es refreni, els ulls de Gilet publiquen inevitablement el seu amor per Gileta. Vegeu «Mal les brases dissimulo».
  • Gileta veurà amb els ulls (v. 17) propis (los teus) l’amor que expressa Gilet a través dels seus, i d’aquesta forma ho rebrà millor que si ho hagués sentit a través de l’oïda o si Gilet ho hagués expressat verbalment. | oida: sinèresi.
  • Si Gilet fa callar els sentiments amorosos, no pot obligar Gileta a què el correspongui; ella simplement l’ignora (v. 25, Ignores lo silenci), i, per tant, mai no serà correspost.
  • dialefa entre faré i ingrata.
  • El silenci de Gilet, imposat per Gileta, parlarà per ell, ja que demostra la consideració que té vers ella, i així serà prova de la fermesa del seu amor.