«Si mor, Gileta, quan miro»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Morint Gilet ausent, se llamenta de patir olvidat
Si mor, Gileta, quan miro
■
tos adorables ullets,
quan esta ditxa me falta
4
també mor, mes no tant bé.
   Les que ta vista fulmina,
■
les que sens ella patesc,
fletxes són, però són glòries,
8
fletxes són, però turments.
   Si lo viure i lo veure
possible fos al voler,
■
compraria ab esta vida
12
una mort menos cruel.
   Ai que patesc olvidat
■
lo que moria d’ausent!
Després de la mort, la pena
16
què pot ésser sinó Infern?

Resum

Gilet, oblidat ara de Gileta, reflexiona sobre els patiments tant en presència com en absència de Gileta.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 39; C p. 311-312; I2 f. 182; L4 p. 274; MA f. 106v; R p. 474; V2 f. 212.

Rúbriques

Be: XLIV
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Pondera Gilet la pena dela ausencia passada y lo Olvit de Gileta tornat ala presencia. Romans
R: Morint Gilet ausent se llamenta de patir olvidat
V2: Altra 33

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors dels versos 4, 5 i 13.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • tant bé I2 V2] també Be C L4 MA R
  • les Be C I2 MA V2] la L4 R; que ta vista fulmina C I2 MA R V2] que fulmina ta vista Be L4
  • patesc Be C L4 MA R V2] patesh I2
  • turments Be C I2 MA R V2] tormets L4
  • patesc Be C I2 L4 MA V2] pateix R
  • mor: moro.
  • mor: moro.
  • les: fletxes, que són glòries per la presència i, alhora, turments per l’absència (v. 7 i 8) | fulmina: projecta.
  • fletxes són, però: anàfora.
  • ‘Fossin objecte de la voluntat’.