Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Viviu, gallarda Gileta, / que jo muira poc importa»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Encara que en penosa ausència gustosament mor Gilet enamorat per la vida de la gallarda Gileta, vivint los dos per l’amor una mateixa vida
Viviu, gallarda Gileta,
■
que jo muira poc importa
si vostra vida és ma vida
■
4
i, més mia, quant més vostra.
■
Viviu i gosau les gràcies
que tanta virtut adornen;
■
eternisats competesquen
■
■
8
mon amor i vostra glòria.
■
■
Viviu, i lo temps suspenga
ja la dalla, ja les plomes:
les plomes, per ma fermesa;
■
12
la dalla, per vostres roses.
■
Viviu i, per esta plaja
■
■
que vostres mèrits adora,
■
renasca ab vós l’alegria,
16
si mor ab mi la congoixa.
■
Viviu i viuré, Gileta,
que, en esta ausència penosa,
■
si la voluntat m’acaba,
■
20
m’animarà la memòria.
■
Resum
Es tracta d’una altra versió del poema «
Viviu, gallarda Gileta, / no importa que jo no visca
». Gilet demana a Gileta, que està absent, que visqui i que fins i tot la mort aturi la dalla per compassió davant les gràcies i la virtut d’ella. L’únic que pot animar Gilet davant d’aquesta absència de l’estimada és la memòria de la relació sentimental.
Mètrica
Romanç.
Testimonis
Be
p. 42;
C
p. 313-314;
I2
f. 183-183v;
L4
p. 276;
MA
f. 113-113v;
R
p. 462;
V2
f. 214v.
Rúbriques
Be
: XLIX
C
L4
: Altre
I2
: Altra
4
MA
: Solemnisa en altre ausencia Gilet, los florits añs de Gileta. Romans
R
: Encara que en penosa ausencia gustosament mor Gilet enamorat per la vida dela gallarda Gileta, vivint los dos per lo amor una mateixa vida
V2
: Altra 39
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
.
Edicions anteriors
Miró (1995: I, 354-355)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
gallarda Be C I2 L4 R V2] galarda MA
ma vida Be C I2 L4 R V2] la mia MA
eternisats R] eternitats Be C I2 L4 V2, eternizar MA
vostra glòria Be C I2 L4 R V2] vostres glorias MA
fermesa I2 R] firmesa C L4 V2, finesa Be MA
esta plaja R] estas plajas (platjas MA) Be C I2 L4 V2
adora R] adoran C I2 MA V2, adornan Be L4
en Be I2 L4 MA R V2]
om.
C
m’ Be C I2 L4 R V2] mal MA
després de
compate
un ratllat il·legible,
scan
afegit a l’interlínia MA.
Si Gileta viu, Gilet viu. Quant més demostri la vida de Gileta pertànyer a ella i, per tant, presenti les virtuts que li són pròpies, més es convertirà Gileta en el motiu de viure per Gilet.
Les
gràcies
i
virtut
de Gileta.
Gilet demanana que el seu
amor
i la
glòria
de Gileta competeixin eternament.
Gilet demana a Gileta que visqui i que lo temps aturi (
suspenga
) tant la
dalla
de la mort com les seves
ales
(del pas del temps): la dalla per els
roses
, les
gràcies
(v. 5) de Gileta, i les
plomes
de les
ales
per la
fermesa
de Gilet.
per esta plaja
: probablement assenyala la població d’origen de Gileta al Rosselló.
Gileta està absent i això provoca la congoixa de Gilet, quan ella torni renaixerà
l’alegria
i la
congoixa
de Gilet morirà conjuntament amb ell, però la mort de Gilet serà una mort constant per amor a ella.
La
voluntat
és de Gilet, perquè Gileta està absent, i això mata Gilet, però la memòria de la relació amorosa l’
anima
. (Vegeu les notes als v. 15-16 / 19-20 del poema anterior).