«Viviu, gallarda Gileta, / no importa que jo no visca»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Gustós mor Gilet enamorat en l’enemiga ausència perquè visca Gileta adorada
Viviu, gallarda Gileta,
■
no importa que jo no visca
■
si ab una mort venturosa
■
4
per vós, en vós tindré vida.
■
   Viviu i gosau les gràcies
■
que la virtut eternisa;
■
igual fermesa acompanya
■
8
mon amor i vostra ditxa.
■
   Viviu, i lo temps suspenga
parca dels mortals antiga:
la dalla, per vostres roses,
12
les ales, per vostres dies.
   Viviu i, en esta ribera
que vostres mèrits admira,
si mor per mi lo contento,
16
viurà per vós l’alegria.
   Viviu i viuré, Gileta,
que, en esta ausència enemiga,
si la voluntat me mata,
20
una memòria m’anima.
■

Resum

S’ha de posar en relació amb el poema «Viviu, gallarda Gileta, / que jo muira poc importa». Gilet demana a Gileta, que està absent, que visqui i que fins i tot la mort aturi la dalla i el temps les ales davant les gràcies i la virtut d’ella. L’únic que pot animar Gilet davant d’aquesta absència de l’estimada és la memòria de la relació sentimental.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 41-42; C p. 313; I2 f. 183; L4 p. 276; MA f. 112v-113; R p. 461-462; V2 f. 214-214v.

Rúbriques

Be: XLVIII
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Celebre lo Ausent Gilet los añs dela bella Gileta. Romans
R: Gustos mor Gilet enamorat en la enemiga ausencia perque visca Gileta adorada
V2: Altra 38

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 353-354).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • jo no Be C I2 L4 MA R] jo nu V2
  • una mort venturosa Be C I2 L4 R V2] mort tan venturosa MA
  • gosau Be C I2 MA R V2] posau L4
  • fermesa I2 R V2] firmesa Be L4 MA, fortuna C
  • parca C I2 L4 MA R V2] marxa Be; antiga Be I2 R V2] antigua C L4 MA
  • dalla Be C L4 MA R V2] dala I2
  • i R] om. Be C I2 L4 MA V2
  • vós Be C I2 L4 R V2] mi MA
  • La u d’antigua ratllada I2.
  • la l de dalla ratllada I2.
  • la l d’allas ratllada I2.
  • Viviu: anàfora amb els versos 5, 9, 13 i 17.
  • Segons la teoria neoplatònica de l’amor, l’amant reneix a través de l’enamorament. Aquesta nova vida comporta intrínsecament una mort de l’anterior (una mort venturosa), però gràcies a l’estimada pot començar una nova vida (per vós) si és un amor correspost. En aquesta nova existència l’amant passa a residir en el cor de l’estimada (en vós tindré vida).
  • Les gràcies de Gileta s’eternitzen, no s’acaben mai, gràcies a la seva virtut.
  • L’amor de Gilet i la ditxa de Gileta són iguals en fermesa.
  • Gilet demana a Gileta que visqui i que el temps aturi (suspenga) la mort (parca dels mortals antiga). Gilet demana que la mort aturi la dalla de la mort i les ales del temps davant de Gileta: la dalla, per les roses, les gràcies (v. 5), de Gileta i les ales pels dies de Gileta, segurament es refereix a la seva joventut .
  • en esta ribera: probablement assenyala la població d’origen de Gileta al Rosselló.
  • El contento mor per l’absència, l’alegria viurà per l’amor.
  • Versos paral·lels als 15-16.