«Si vol Gileta que visques»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Estant Gilet afavorit de l’adorada Gileta, encara que trist i ausent, és persuadit deixe sa tristesa i accepte content la vida
Si vol Gileta que visques,
■
viu, oh Gilet, agraït:
per qui moriràs amant
■
4
si per Gileta no vius?
■
   Si ab venturosa mudança
no viu ton cor en ton pit;
lo cor que viu en Gileta
■
8
no pot en Gilet morir.
   Accepta content la vida
■
d’una boqueta gentil
que, quan la mort te donara,
12
la mort seria feliç.
■
   No ofenga, no, ta tristesa
aquells ullets cristal·lins,
■
vida de castos afectes,
16
mort de pensaments altius.
   Viu a pesar de l’ausència;
recompensaràs humil
■
la desditxa de penar
■
20
ab la glòria d’obeir.
   Viu, Gilet, vida amorosa
■
o, sepultat en olvit,
■
no viuràs més en Gileta
■
24
si per Gileta no vius.

Resum

Aquest poema no es dirigeix a Gileta, sinó que la veu poètica apel·la directament a Gilet. El jo poètic demana a Gilet que compleixi la voluntat de Gileta i visqui per ella sense tristesa malgrat l’absència, ja que, si no persisteix en el servei amorós, l’oblit subsegüent seria la pèrdua segura de Gileta.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 34-35; C p. 309; I2 f. 180-180v; L4 p. 272-273; MA f. 111v-112; R p. 461; V2 f. 209v-210.

Rúbriques

Be: XXXVII
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Diverteix Gilet la pena de la ausencia ab la memoria de una afavorida paraula que la bella Gileta li digue al ausentarse. Romans
R: Estant Gilet afavorit de la adorada Gileta encaraque trist, y ausent, es persuadit deixe sa tristesa, y accepte content la vida
V2: Altra 26

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 344); Miró (1998: 78).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • vol MA R V2] vols Be C I2 L4; Gileta que visques C I2 MA R V2] que visca Gileta Be L4
  • qui C I2 L4 R V2] que Be MA
  • la Be I2 L4 MA R V2] om. C
  • ofenga MA R] ofengan Be C I2 L4 V2; ta C I2 R V2] la Be L4 MA
  • recompensaràs humil Be C I2 L4 R V2] o sepultat en olvit MA
  • la desditxa de penar Be C I2 L4 R V2] ni viuras mes en Gileta MA
  • ab la glòria d’obeir Be C I2 L4 R V2] si per Gileta no vius MA
  • Viu Gilet vida amorosa Be C I2 L4 R V2] Viu a pesar de la ausencia MA
  • o sepultat en olvit Be C I2 L4 R V2] recompençaras humil MA
  • no (ni Be C I2 L4 V2) viuràs més en Gileta R] la desditxa de penar MA
  • si per Gileta no vius (mors Be L4) C I2 R V2] ab la gloria de opeir MA
  • Gileta vol que Gilet visqui i això reclama la veu poètica a Gilet, que visqui per ella, encara que sigui Gileta també qui li nega la vida, perquè estimar és morir constantment. | visques: políptoton amb viu (v. 2), vius (v. 4 i 24), viu (v. 6, 7, 17 i 21), viuràs (v. 23), derivatio amb vida (v. 9, 15 i 21), i antítesi amb la políptoton moriràs (v. 3), morir (v. 8), i amb la derivatio mort (v. 11, 12 i 16) | qui moriràs amant: Gileta.
  • Si es produeix una venturosa mudança de Gileta i que aquesta accepta el seu amor, el cor de Gilet pugui abandonar el pit propi i residir en el pit d’ella. Si el cor de Gilet viu en Gileta, encara que Gilet mori, el seu cor viurà. | ton cor: el de Gilet que representa el seu amor. | ton pit: el de Gilet.
  • Si la boqueta gentil de Gileta en lloc d’oferir la vida a Gilet li oferís la mort, aquest l’acceptaria feliç pel fet de provenir d’ella. | Accepta: imperatiu dirigit a Gilet.
  • No ofenga: imperatiu dirigit a la tristesa de Gilet. | ta tristesa: la de Gilet, per l’absència d’ella.
  • Els ullets cristal·lins són una sinècdoque per Gileta.
  • La glòria d’obeir Gileta recompensa la desditxa de penar pel seu amor. | humil: humilment.
  • Gilet ha d’escollir segons el següent ultimàtum de la veu poètica: o viure per ella (si per Gileta no vius), és a dir, una vida amorosa dedicada a Gileta, o quedar sepultat en l’olvit i, en conseqüència, no viure en el cor d’ella (no viuràs més en Gileta).