«Te’n vas amada Gileta, / resta Gilet afligit»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Estant l’amada Gileta per embarcar-se, se lamenta Gilet afligit
Te’n vas amada Gileta,
resta Gilet afligit.
Ai, que morirà sens queixa,
4
com sens esperança viu.
   Com t’adoraran les ones
■
per reina de sos safirs!
■
Ai, que Gilet les augmenta
8
ab dos llagrimosos rius.
■
   Manses espumes coronen
■
a la barqueta feliç.
Ai, que per Gilet se guarda
12
naufragi més que perill.
■
   Des de les penyes, mes penes
■
formen eco repetit.
■
Ai, que llàstimes i veus
■
16
viuen i moren en mi.
■
   Alada vela me roba
■
del món lo tresor més ric.
Ai, que més veloç s’aparta
■
20
ab l’aire de mos sospirs.
   Seguirà l’Amor, Gileta,
el nord de tos ulls divins.
Ai, no temerà lo mar
■
24
amor que del Cel és fill.
■

Resum

Gileta s’allunya per mar i, mentrestant, Gilet es lamenta del tresor que li han robat les ones, tot i que al final es mostra confiat.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 181; B5 f. 275v; Be p. 14-15; C p. 301; I2 f. 175; L4 p. 265; MA f. 107-107v; R p. 458-459; V2 f. 202.

Rúbriques

A: [sense rúbrica]
Be: V
B5 C: Altre
I2: Altra
L4: Altre a Gileta
MA: Despadeix se Gilet de Gileta que se ausenta per mar Romans
R: Estant la amada Gileta per enbarcarse se alamenta Gilet afligit
V2: Altra 4

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del vers 5.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Des de A B5 Be C I2 MA R V2 ] Dende L4
  • forman eco R] eco formen A B5 Be C I2 L4 MA V2
  • Ay A C I2 MA R V2] Ah B5 Be L4; llàstimes A B5 Be C I2 L4 R V2] llagrimas MA
  • viuhen R] neixen A B5 Be C I2 L4 MA V2; en A B5 Be C I2 L4 MA V2] ab R
  • món R] cor A B5 Be C I2 L4 MA V2; tresor I2 MA R V2] tesor A B5 Be C L4
  • Ay A C I2 MA R V2] Ah B5 Be L4
  • sospirs A B5 Be C I2 L4 MA R] suspir V2
  • Ay A C I2 MA R V2] Ah B5 Be L4; no B5 Be C I2 L4 MA R V2] que no A; lo mar R] les aigües A B5 L4, a las aiguas Be C I2 MA V2
  • fill A B5 Be C I2 L4 R V2] fil MA
  • ones: sinècdoque per el mar.
  • safirs: metàfora pel blau del mar.
  • Amb les llàgrimes, Gilet augmenta les ones (v. 5) del mar.
  • espumes: les del mar.
  • perill: 'Possibilitat pròxima que s’esdevingui un mal; situació o cosa en què existeix la dita possibilitat' (DCVB). En el sentit de ‘perillós’.
  • alada vela: la de la barqueta feliç (v. 10) on parteix Gileta.
  • tresor: Gileta.
  • Gilet amb els seus sospirs dóna aire a les veles que el separen de l’estimada.