«Quan és la flama perfeta»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Se llastima Gilet desdenyat queixant-se de la tirana Mort per negar-li lo morir que sol·licita
Quan és la flama perfeta,
un amant no viu en si:
si jo só mort en Gileta
■
4
com podré viure en mi?
■
Mes la ingrata tirania
■
no em podrà més perseguir:
lo que en Gileta vivia
■
8
no pot en Gilet morir.
Ja ta venjança corones
■
ab ma llastimosa sort:
una altra vida me dónes
12
per donar-me una altra mort.
■
Però, quan ab l’esperança
mori tot lo sentiment,
ta venjança no és venjança
16
ni mon turment és turment.
■
La Mort lo morir me nega
■
i tu lo viure també;
■
ella no obeeix per cega,
■
20
jo que hi veig obeiré.
■
Si obeir a l’agradable
pot animar a un amant,
fins la vida m’és amable
24
per a morir més constant.

Resum

Seguint els conceptes de la filosofia neoplatònica de l’amor, Gilet es queixa que l’amada Gileta no correspongui a l’amor que ha inspirat en l’esperit de Gilet. Gilet es troba atrapat perquè, d’una banda, la Mort li nega el desenllaç del seu dolor, perquè no li ha arribat l’hora, però, de l’altra, Gileta també li nega la vida amb el seu desdeny. Malgrat el rebuig de Gileta, ell no pot donar fi als sentiments amorosos i el patiment que això li provoca es converteix, finalment, en un fet agradable en ser-ne la causa Gileta.

Mètrica

Quartetes heptasil·làbiques.

Testimonis

Be p. 27; L4 p. 221; R p. 455-456.

Rúbriques

Be: XXV
L4: 63
R: Se llastima Gilet desdeñat quexanse de la tirana mort per negarli lo morir, que solicita

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, que, a més, és l’únic que conté el poema complet.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 316).

Referències bibliogràfiques

Valsalobre (2015b: 156-157).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • jo só R] ja so L4, ja sa Be
  • lo L4 R] Jo Be
  • no R] com Be L4
  • versos omesos, Be i L4.
  • En la filosofia neoplatònica de l’amor ideal correspost (flama perfeta), l’amant no viu en ell mateix, sinó que resideix en l’amada. Però Gileta no accepta els sentiments de Gilet (só mort en Gileta); per tant, l’esperit de Gilet, que gràcies a l’amor ha abandonat el propi cos per residir en Gileta, ara no té on anar, perquè no pot retornar en ell mateix (viure en mi). En els versos 3-4 (mort / viure), 7-8 (vivia / morir), 11-12 (vida / mort), 23- 24 (vida / morir) es repeteix l’antítesi entre vida i mort o viure i morir.
  • ingrata tirania: la de l’amor no correspost per Gileta.
  • Gileta inspira l’amor en Gilet (una altra vida me dónes, v. 11) donant-li una nova vida a l’esperit d’ell. Ara bé, ella rebutja aquest amor (só mort en Gileta, v. 3), tot i que això no significarà la fi del sentiment amorós (no pot en Gilet morir). Notem també un canvi en aquests versos a través de l’ús de la tercera persona (en Gilet, v. 8, respecte de em podrà, v. 6). | lo: l’esperit de Gilet, que representa el seu amor per Gileta.
  • Les primeres quartetes estan escrites en primera persona (jo só mort, v. 3), vegeu com a excepció la nota als versos 7-8, però no és fins al v. 9 que Fontanella apel·la directament a una segona persona (Gileta). | ta venjança: de Gileta.
  • L’amant neoplatònic reneix a través de l’amor, comença una nova vida en el cor de l’estimada, però si la dama no acull els seus sentiments li provoca una mort metafòrica.
  • Quan es mori l’esperança de Gilet i amb ella el sentiment amorós, la venjança de Gileta i el turment de Gilet deixaran de tenir sentit.
  • No li ha arribat l’hora.
  • Gileta li nega el viure perquè no el correspon (só mort en Gileta, v. 3).
  • ella: la Mort, que és cega perquè no distingeix ningú. Quant a la figura de la mort cega vg. «A la muerte del rey Filipo Segundo, el Prudente» de Lope de Vega dins de Segunda parte de las Rimas, v. 9-12 (Carreño (2002: II, 207): «Sin ojos viene, aunque mira / cuantos nacen, siendo ciega, / y son carne, porque acaba / cuanta mortal carne encuentra». Vegeu també «A la fuerza del amor» o «Fortis est ut mors delectio» de Fray Diego Murillo, en aquest poema es comparen l’amor i la mort atribuint als dos la ceguera.
  • Gilet reflexiona i reconsidera la seva postura: obeiré (a tu, Gileta, que em negues el viure).
  • Ja que Gilet no pot morir físicament (La mort lo morir me nega, v. 17), aprecia la vida, perquè li permet la mort contínua del revés amorós. | amable: digna d’estimació.