«Passà lo turment, Gileta, / no la tormenta passà»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Altra contra l’antecedent
Passà lo turment, Gileta,
no la tormenta passà,
■
que no és turment la tormenta,
■
4
si tot lo mar és amar.
■
   Si em feia veure esteles
■
lo sentiment irritat,
és un sol ab dos aurores:
■
8
quant més enemic, més clar.
   Llaços antes invencibles
que el desengany forcejà
■
tornaren a ser cadenes
12
per lligar al desengany.
   Mensprea inútil la fuga
■
qui porta en si lo tirà,
que l’esclavitud amada
■
16
és la major llibertat.
■
   Llàgrimes ben empleades,
centelles del cor suaus,
■
intèrpretes de l’afecte,
20
són de la causa miralls.
   Borre l’olvit les idees
que lo furor alterà
i ocupada la memòria
24
olvide sols l’olvidar.
■
   Gràcies a tos ulls, Gileta,
que ton Gilet no serà
■
o per la ingrata mudable
■
28
o per la mudable ingrat.

Resum

Gilet reflexiona sobre el desengany de l’amor per Gileta i es desdiu ara d’haver-la volgut oblidar a causa del sentiment irritat. Sembla haver-se produït un canvi de manera que ella torna a estar present (v. 25). Són poemes construïts l’un com a antítesi de l’altre, vers per vers, invertint completament el missatge.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 35; C p. 309; I2 f. 180v; L4 p. 273; MA f. 124v-125; R p. 453; V2 f. 210-210v.

Rúbriques

Be: XXXVIII
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Desdiuse Gilet de lo que hultimament avia dit a Gileta. Romans
R: Altra contra la antecedent
V2: Altra 27

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del vers 21.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 345).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • la tormenta Be C I2 L4 R V2] lo torment MA
  • és C I2 MA R V2] en Be L4
  • quant Be C I2 L4 R V2] com MA; més Be C I2 MA R V2] me L4; enemic C I2 L4 MA R V2] amic Be
  • invencibles R] invisibles Be C I2 L4 MA V2
  • desengany C I2 MA R V2] sentiment Be L4
  • Mensprea inútil R] En va proposa Be C I2 L4 MA V2
  • porta en si R] té en lo cor Be C I2 L4 MA V2
  • major R] millor Be C I2 L4 MA V2
  • ben empleades R] de mon incendi Be C I2 L4 V2, de mos insendis MA
  • centelles Be C I2 L4 R V2] tentellas MA; del cor R] sempre Be C I2 L4 MA V2
  • són C I2 L4 MA R V2] sou Be
  • idees Be C I2 L4 MA V2] idies R
  • olvide sols R] olvidarà lo Be C I2 L4 MA V2; olvidar C I2 L4 MA R V2] olvidat Be
  • ton Gilet R] mon amor Be C I2 L4 MA V2
  • o per la ingrata mudable R] ni mudable per la ingrata Be C I2 L4 MA V2
  • o R] ni Be C I2 L4 MA V2
  • Paronomàsia entre turment i tormenta. | no: diferència que canvia el rumb del poema respecte de «Passà lo turment Gileta / i la tormenta passà». La tormenta de l’amor no acaba.
  • El turment deixa de ser-ho perquè és d’amor (paronomàsia mar d’amar). | Paronomàsia entre turment i tormenta.
  • esteles: ‘estels, astres’. El sentiment irritat en el poema anterior, «Passà lo turment Gileta / i la tormenta passà», feia veure la relació de Gilet amb Gileta com una nit fosca, però amb algunes esteles.
  • Es contraposa la nit d’abans, que era provocada pel sentiment irritat, amb l’arribada de l’albada i del dia del moment present. El sol que l’il·lumina és Gileta i les dues aurores dels seus ulls (v. 25).
  • Llaços: són els de l’Amor. En el poema «Passà lo turment Gileta / i la tormenta passà» lligaven Gilet, mentre que ara lliguen el desengany.
  • L’Amor és un tirà i, per tant, qui està enamorat menysprea, rebutja, per inútil, la possibilitat de fugar-se.
  • esclavitud amada: de l’enamorat vers l’amada.
  • Contrast amb les Llàgrimes mal empleades (v. 17) per l’amor de Gileta del poema «Passà lo turment Gileta / i la tormenta passà».
  • miralls: les llàgrimes reflecteixen la causa, Gileta.
  • les idees: del desengany de l’amor per Gileta.
  • i 24 Formes verbals en subjuntiu. | Derivatio entre olvit (v. 21), olvida (v. 24) i olvidar (v. 24) i antítesi amb memòria (v.23).
  • Quiasme amb els adjectius mudable (masc.) / mudable (fem.) i ingrat / ingrata. Es qualifica a Gileta d’ingrata i alhora mudable, mentre que Gilet afirma que ell no serà cap de les dues coses.