Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Silenci, penes, silenci»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Tement Gilet ofendre a Gileta, persuadeix a ses penes lo silenci
Silenci, penes, silenci;
que no s’ofenga Gileta
■
si ab una mort a ma vida
■
4
puc evitar una ofensa.
Quan sa virtut vencedora
■
deslliga a l’Amor la bena,
■
■
la bena que l’oprimia
8
baixa dels ulls a la llengua.
■
Si lo callar i abrasar-se
■
■
és impossible finesa,
antes que parlen les flames
■
12
al foc sepulte ma cendra.
■
■
Segelle mut epitafi
■
la més oculta tragèdia,
■
en què Cupido sens plomes
■
16
ploma farà de la fletxa.
■
■
Lo silenci continua:
baix esta pedra, altra pedra
■
■
■
que fou Tàntalo en la ditxa
■
20
i Prometeo en la pena.
■
■
Resum
Gilet no vol ofendre Gileta i, per tant, decideix no donar veu als sentiments amorosos, fins i tot prefereix morir abans de trencar el silenci per culpa de les flames de l’amor.
Mètrica
Romanç.
Testimonis
A
f. 181;
B5
f. 274v-275;
Be
p. 13;
C
p. 300;
I2
f. 174v-175;
L4
p. 264;
MA
f. 89-89v;
R
p. 449;
V2
f. 201v.
Rúbriques
A
: [sense rúbrica]
B5
C
: Altre
Be
: III
4
I2
: Altra
L4
: Altra â Gileta
MA
: Felizment fletxat Gilet de las doradas fletxas de Gileta, proposa morir antas que publicar sa enamorada Pacio. Romans
R
: Tement Gilet ofendrer a Gileta, persuadeix á sas penas lo silenci
8
V2
: Altra 3
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
. Corregim l’error del vers 12, ja que la forma bisíl·laba fa hipomètric el vers.
Edicions anteriors
Miró (1995: I, 322)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
deslliga A B5 Be I2 L4 MA R V2] desliga C
abrasar-se A B5 Be C I2 L4 R V2] abraçarse MA
al A B5 C I2 MA R V2] lo Be; ab L4; sepulte A B5 Be C I2 L4 MA V2] sepult R
plomes R] alas A B5 Be C I2 L4 V2
la fletxa A B5 Be I2 L4 R V2] las fletxas C
esta B5 Be C I2 L4 R V2] desta A; altra R] una A B5 Be C I2 L4 V2
Prometeu B5 Be I2 L4 MA R V2] Promoteo A C
versos omesos MA.
s’ofenga
: s’ofengui.
ma vida
: Gileta.
sa virtut vencedora
: de Gileta.
la bena
: la bena que cobreix els ulls de Cupido.
La bena que impedia veure a l’Amor baixa a la boca i li impedeix donar a conèixer els seus sentiments.
És impossible cremar-se d’amor i no cridar (
callar
).
Abans de parlar inevitablement per culpa de
les flames
de l’amor, Gilet prefereix morir (
sepulte ma cendra al foc
).
parlen
: parlin.
segelle
: segelli |
mut epitafi
: la inscripció de la tomba ha de ser muda, per no ofendre Gileta.
oculta tragèdia
: la mort de Gilet.
sens plomes
: joc de paraules d’homonímia entre les
plomes
de les ales de Cupido i la
ploma
per escriure. La
fletxa
de Cupido es transformarà en una
ploma
per escriure. La repetició
plomes / ploma
crea una epanadiplosi en situar-se al final del vers 14 i a l’inici del vers següent.
pedra / pedra
: la primera és l’epitafi del v. 13; la segona
pedra
és el cos de Gilet sota la pedra de tomba que al v. 12 també s’equipara a la
cendra
.
Tàntalo
: personatge de la mitologia grega que es vol equiparar als déus i els roba el nèctar i l’ambrosia. Amb això atreu la ira divina i és castigat dins d’un llac que fa baixar el nivell de l’aigua quan n’intenta beure i que està envoltat d’uns arbres plens de fruita als que no pot arribar i, per tant, mai no pot sadollar la set ni la fam.
Prometeo
: tità de la mitologia grega que roba el foc als déus per donar-lo als homes. El càstig diví que rep és que una àguila li mengi el fetge durant el dia i que aquest sempre es reprodueixi de nit en un turment cíclic i infinit.