«Dos vegades flors i plantes»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Després de dos anys d’ausent, se rendeix Gilet, constant en son amor, a les ares de l’adorada Gileta
Dos vegades flors i plantes
al temps cenyiren veloç
i dos vegades lo temps
4
doblà les plantes i flors.
   Les plantes i flors, Gileta,
perderen son arrebol,
però les que amor cultiva
■
8
són immortals com Amor.
■
   En dos anys de nit penosa
de l’alba he imitat los plors,
■
que a l’esperança són perles,
■
12
flames a l’afecte són.
■
   Gràcies a la causa hermosa
del més fortunat ardor,
que, més que lo Sol amable,
16
no té occident com lo Sol,
   rendesc, Gileta, a tes ares,
agraït com venturós,
un amor que sempre viu
20
en un cor que sempre mor.

Resum

Malgrat els dos anys d’absència, Gilet manifesta el seu amor per Gileta i la seva constància.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Be p. 20; C p. 304; I2 f. 177; L4 p. 269; MA f. 101v.; R p. 447; V2 f. 205-205v.

Rúbriques

Be: XIV
C L4: Altre
I2: Altra
MA: Fa memoria Gilet à Gileta del Temps ha que la ama. Rom.
R: Despres de dos anys de ausent se rendeix Gilet, constant en son amor á les ares dela adorada Gilet
V2: Altra 13

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors dels versos 4 i 11.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • cenyiren R] sentiren Be C I2 L4 MA V2
  • dobla Be C I2 L4 MA V2] dalla R
  • perderen Be C L4 MA R V2] perdran I2
  • alba C I2 R V2] altre Be L4, alma MA
  • que a l’ C I2 L4 MA V2] qual R, que a las Be; esperança C I2 L4 MA R V2] esperanças Be
  • lectio difficilior R.
  • Entre lo i sol, lol ratllat V2.
  • Han passat dues primaveres, és a dir dos anys (v. 9). | flors i plantes: sinècdoque per la primavera, es repeteixen en el v. 4 en forma de quiasme.
  • cenyiren: en el sentit de 'limitar', perquè les flors l'ajuden a comprendre que han passat dos anys en florir dues vegades.
  • arrebol: el color vermell.
  • les: les plantes i flors
  • amor / Amor: el primer es refereix al sentiment amorós, el segon a l’Amor com a déu immortal.
  • Els plors: el de l’alba és la rosada (perles v. 11), però el cel rogenc o ataronjat de l’inici del dia també comporta flames (v. 12).
  • la causa hermosa (Gileta) és més amable (digne d’amor) que el Sol, i no es pon (no té occident) com aquest.