«Què faràs, bella Gileta»

       
Dóna amoroses queixes a l’adorada Gileta
Què faràs, bella Gileta,
deixant-me sempre queixós?
També riuràs de mes queixes,
4
quant mal rius de mos ardors?
   Així juntes dos contraris
que efectes i causes són:
mes llàgrimes de ta risa,
8
i ta risa de mos plors.
   Per tos ullets amorosos
rigué l’alba entre dos sols
mostrant al dia les perles,
12
a l’esperança les flors.
   Segueix dels ulls la boqueta
lo dolç i lo rigorós.
Ai, que és rigorós lo riure,
16
mes ai, que el riure és dolç!
   Si tan noble sepultura
cuidados difunts enclou,
farà més vives les roses
20
tota la sang de mon cor.
   Com rigueres de mes penes,
riuràs també de ma mort?
Tan poc estimes la vida
24
que estimo per tu tan poc?
   Encara pots animar-la
ab altra risa si vols,
mes sols lo poder conserves
28
i sols lo voler tinc jo.
   Si ma mort, bella Gileta,
és glòria de ton rigor,
fer-me venturós podries,
32
però desditxat no pots.
   Ai, si et vencia Gileta
objecte més venturós
que sabés riure com tu,
36
perquè plorasses com jo.
   Mes ai, que venjança vana
més funest fa lo dolor,
pus qui mor de menspreat
40
mal pot viure de zelós.

Resum

Gileta es riu de les queixes i dels reclams amorosos de Gilet, qui segueix admirant aquest somriure que li portarà la mort i li desitja a Gileta el mateix menyspreu que ell pateix.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

R p. 445.

Rúbriques

R: Dona amorosas quexas ala adorada Gileta

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, únic testimoni del poema, corregint els errors evidents dels versos 3, 25 i 33.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • riuràs] viuràs R
  • animar-la] animar-la ó R
  • Ai] Ab R
  • s’ha de mantenir el paral·lelisme amb mal rius del v.4.
  • la lletra afegida no fa sentit i fa hipermètric el vers.
  • riuràs: derivatio entre riuràs (v. 3), mal rius (v. 4), risa (v. 7-8), rigué (v. 10), riure (v. 15), rigueres (v. 21), risa (v. 26) i riure (v. 35).
  • quant: tot el que.
  • rigué l’alba: començà a sortir el sol (DCVB). Es compara l’alba al somriure de Gileta | dos sols: els ulls de Gileta.
  • les perles: les dents.
  • les flors: les galtes, es pot relacionar amb la llavor de l’esperança que li provoca el somriure de Gileta.
  • la boqueta segueix els ulls en el rigor i la dolçor.
  • noble sepultura: el riure de Gileta és la sepultura de Gilet, la causa de la seva mort.
  • cuidados difunts: fi dels afectes de Gileta | enclou: inclou.
  • més vives: més vermelles | roses: tant les del terra de la sepultura de Gilet, com les de la cara de Gileta (els llavis i les galtes). Podria ser un record del relat de Píram i Tisbe d’Ovidi.
  • Subjecte de farà (v. 19).
  • Com: igual com.
  • vida: de Gilet.
  • estimo: valoro.
  • animar-la: la mort de Gilet.
  • sols lo poder: li manca lo voler.
  • Algú que pateix (mor) pel menyspreu de la dama no pot sentir-se zelós dels seus amors, perquè ella no el correspon.