«Ja m’aguarda altra ribera»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Romanç que escrigué Fontano des de Charlavila, estant per embarcar-se en lo riu Mossa, camí de Münster
Ja m’aguarda altra ribera
■
i t’aguarda altre romanç,
que està de Déu que els poetes
■
4
prop los rius ploren sos mals.
■
   Jo ploro, doncs, prop la Mossa,
no la mossa que ja saps,
■
que si per mossa plorara
8
fóra mossa més distant.
   Ab tot, festejo una Mossa
tan linda com un cristall
■
perquè m’admeta en sos braços
■
12
que abracen camps alemanys.
   Des de Carlavila, vila
de mediana gravedat,
vila ignorada als compassos
16
dels mapistes catalans,
   gran èmula de Mézières
■
(mes no es poden barallar
■
perquè lo riu, sens Dieta,
■
20
murmurant los posa en pau),
   aquí suspiro ta ausència,
amic perla, amic coral,
aquí culpo tos descuits
24
i disculpo mos pesars.
■
   Tos descuits, puix no m’escrius;
mos pesars, puix sento tant
tibieses d’una memòria
28
com gels d’una voluntat.
   (Mes, què és açò, musa mia?
■
Renyadora vos tornau?
■
O voleu mentir saviesa
■
32
fingint provecta l’edat?
   No renyeu, casta Talia,
no altereu vostre semblant,
■
que alçar les veus amoroses
■
36
no és decoro virginal;
■
   que jo ab moltes tovalloles
■
mes llàgrimes he estroncat,
■
que com altre temps de versos
■
40
he tingut fluix de plorar.)
   Ara has de saber, amic,
■
un sol succés fortunat,
■
bastant a borrar l’enfado
44
que pot ma queixa causar.
   Càndida nimfa del Mossa,
de qui les ones, brillant,
■
eren astres mentres foren
48
de dos sols negres miralls,
   serena, encara que muda,
pirata de llibertats,
que insinua rendiments
■
52
ab l’acció menos loquaç,
■
   viu, quan lo governador,
■
son marit, nos convidà
més a envejar sa fortuna
■
56
que a admirar sa urbanitat.
■
   (Ha mudat d’estil la musa,
mes no importa, que jamai
■
ha alçat de punt les clavilles
60
objecte més soberà.)
   Los cabells, per vagamundos,
tenia presos un llaç,
zelós quissà de que l’aire
■
64
posseís tesor tan gran;
■
   i ells, desmentint la clausura,
ab laberintos suaus
■
per esfera de marfil
68
eren cometes dorats.
   Ni bé rosa, ni bé neu
viu lo front, on se juntà
■
ab neu intacta a l’aurora
■
72
rosa en l’aurora fragant.
   Són los ulls... Aquí la ploma
declina son vol audaç:
o deixe’m Amor les sues
■
76
o ell aspire a empresa tal,
   que, Apel·les nou, mon ingeni
ab vel obscur cobrirà
■
aquells raigs, puix ni la vista
■
80
és de l’objecte capaç.
■
   Cupido sols los retrate,
si un ciego pot veure tant,
puix los retrata també,
84
sent ciega, la voluntat.
■
   Resplendiran en la Idea,
■
perquè mal pot imitar
una tinta, tota sombres,
88
a una nimfa, tota raigs.
   (Però, senyora Talia,
qui us fa tornar tan galant?
Que tindrà zelos lo sol,
■
92
si alabau als sols estranys.
■
   Qui us fa escriure tan altiva,
■
menyspreant l’estil vulgar,
■
per volar més ab la ploma
96
que els pensaments han volat?
■
   No haveu vist altres belleses
dignes d’encomis més alts
i una sempre vencedora
■
100
napea del Llobregat?
   Ab tot, estau disculpada,
que, sent les gràcies iguals,
■
sempre la que està present
■
104
té los sentits de sa part.)
■
   Ja, amic, per cobrar lo punt
ma Talia tornarà
des del sol d’aquella nimfa
108
a l’ut de l’estil més baix.
   Tornem a nostres històries,
■
ab gran desig esperant
■
dels acadèmics discursos
112
los estudis fortunats;
■
   vostres números aguardo,
orfeos los més suaus
que hagen suspès lo corrent
■
116
al pressurós Llobregat.
■

Resum

Segon romanç del cicle de Münster (veg. «En lo bullici inquiet»). En el periple cap a la ciutat de Münster amb motiu de la conferència de pau, els membres de la delegació catalana que han d’actuar d’assessors de l’ambaixada francesa viatgen pel curs fluvial del riu Mosa després d’haver deixat París. Ho fan en companyia dels ambaixadors francesos i portuguesos, en vaixells diferents. Seguint la Mosa passaran per Toul, Verdun, Sedan, Charleville, Dinant, Namur, Lieja i Maastricht. El 18 d’octubre de 1643 s’aturen a Charleville. Fontanella escriu des d’aquesta vila aquest poema-epístola a un seu amic barceloní a qui fa confidències sobre una dama la bellesa de la qual l’ha impressionat, l’esposa del governador de Charleville (v. 53-54), de qui fa un retrat literari. Tot plegat en un to enjogassat en què el poeta conversa amb la pròpia musa (v. 29-40, 57-60, 73-104) sobre el tractament poètic de l’afer. La composició es clou amb referències als amics del poeta.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 150-151v; B5 f. 230-232v; B8 f. 89v-90v; B12 f. 90v-91; C p. 186-188; I2 f. 106-106v; CC; L4 p. 241-243; R p. 280-283; V2 f. 133v-135v.

Rúbriques

A: Romans que escrigue des de dexar la Vila estant per embarcarsse en lo riu Mossa Cami de Munster
B5: Romans que escrigue desde Char la Vila estant per embarcarse en lo Riu Mosa Cami de Munster
B8: Segon romans del mateix autor al mateix amich desde un lloch ques diu Carlavila escrita [sic]
B12: Romans que escrigue desde Char La vila estant per embarcarse en lo Riu mossa cami de munster
C I2: [sense rúbrica]
L4: Altre que escrigue al matex Amich desde Charlevila embarcantse en lo Riu Mossa
R: Romans que escrigué Fontano desde Charlavila estant per embarcarse en lo Riu Mossa Cami de Munster
V2: Altre romans que escrigue desde Charlavila estant per enbarcarse en lo riu mossa cami de munster

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del v. 10.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • altra B5 B8 B12 C I2 R V2] a la L4
  • altre B5 B12 C I2 L4 R V2] altro B8
  • los rius B5 B12 R] dels rius B8 L4, del riu C I2 V2
  • la B5 B12 C I2 L4 R V2] lo B8
  • que C I2 R V2] pus B5 B8 B12, pues L4
  • com B5 B8 B12 C I2 L4 V2] con R
  • admeta B5 B8 B12 C I2 R V2] admetia L4
  • que abracen camps alemanys B5 B12 C I2 L4 R V2] rius que abracem a Ansterdam B8
  • Carlavila B8 C I2 R V2] Charlauia B5 B12, Charavila L4
  • Mézières B5 B12 C I2 R V2] miserias B8, Mesires L4
  • es B8 C I2 L4 R V2] om. B5 B12
  • dieta B5 B12 C I2 L4 R V2] dir res B8
  • los B8 C I2 L4 R V2] las B5 B12
  • amic perla B5 B12 C I2 L4 R V2] francisco amich B8
  • mos B5 B12 C I2 L4 R V2] vos B8
  • puix C R] pus B5 B12 V2, puis B8, pues L4
  • puix C I2 R V2] pus B5 B8 B12, pues L4
  • una B5 B8 B12 C I2 R V2] ma L4
  • vos tornau B5 B12 C I2 L4 R V2] os turnau ia B8
  • o B5 B12 C I2 L4 R V2] om. B8; saviesa B5 B12 C I2 L4 R V2] saviessas B8
  • provecta l’edat B5 B12 C I2 L4 R V2] mes provecte edat B8
  • No renyeu, casta B5 B12 C I2 L4 R V2] si erau comica B8
  • no altereu vostre semblant B5 B12 C I2 L4 R V2] perque tragica os turnau B8
  • que alçar les veus amoroses B5 B12 C I2 L4 R V2] tot ab llagrimas caducas B8
  • no és decoro virginal B5 B12 C I2 L4 R V2] quant ab sentiments airats B8
  • que jo ab moltes tovalloles B5 B12 C I2 L4 R V2] no es filla tant aspereza B8
  • mes llàgrimes he estroncat B5 B12 C I2 L4 R V2] de las selvas del parnas B8
  • que com altre temps de versos B5 B12 C I2 L4 R V2] contra qui de vostras penas B8
  • he tingut fluix de plorar B5 B12 C I2 L4 R V2] esta sens culpa quiça B8
  • amic B5 B12 C I2 L4 R V2] guiamet B8
  • un sol succés B5 B12 C I2 L4 R V2] en succes tant B8
  • bastant B5 B12 C I2 L4 R V2] que basta B8
  • brillant B8 B12 R] brillants B5 C I2 L4 V2
  • miralls B8 C I2 R V2] mirall B5 B12 L4
  • menos B8 C I2 L4 R V2] menys B5 B12
  • quan lo B5 B12 C I2 L4 R V2] perque el B8
  • envejar B8 C I2 L4 R V2] enujar B5 B12
  • Ha mudat B5 B12 C I2 L4 R V2] Ja muda B8; la B5 B12 C I2 L4 R V2] ma B8; musa B8 C I2 R V2] Mossa B5 B12 L4
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] pus B8
  • ha B5 B12 C I2 L4 R V2] om. B8; de punt les clavilles B5 B12 C I2 L4 R V2] punt la pintura B8
  • objecte més B5 B12 C I2 L4 R V2] deste obiecte B8
  • vagamundos B5 B12 C I2 L4 R V2] atrevits B8
  • zelós quissà de que l’aire B5 B12 C I2 L4 R V2] felis llas queu era menos B8
  • posseís tesor tan gran B5 B12 C I2 L4 R V2] dels cabells que dels amants B8; tesor B5 B8 B12 C I2 R V2] tresor L4
  • I ells, desmentint B5 B12 C I2 L4 R V2] mes ells rompent B8; ells B8 B12 C I2 L4 R V2] ell B5
  • ab laberintos suaus B5 B12 C I2 L4 R V2] sino flamulas llançant B8
  • per esfera de marfil B5 B12 C I2 L4 R V2] al dols imperi del aire B8
  • viu B5 B12 C I2 L4 R V2] era B8
  • a B5 B12 C I2 R V2] om. B8 L4
  • en B5 B8 B12 C I2 R V2] a L4
  • empresa tal B5 B12 C I2 L4 R V2] a tal deidat B8
  • ab C I2 L4 R V2] al B5 B12
  • puix C I2 R V2] pus B5 B12 L4
  • de l’ B5 B12 I2 L4 R V2] dell C
  • sols los B5 B12 C I2 L4 R V2] donchs la B8
  • ciego B5 B8 B12 C I2 R V2] cego L4
  • puix C I2 R V2] pus B5 B8 B12, pues L4; los B5 B12 I2 R V2] lo C L4, la B8; retrata B5 B8 B12 C I2 R V2] retata L4; també B5 B8 B12 I2 R V2] tant be C L4
  • ciega B8 C I2 R V2] cega B5 B12 L4; la B5 B12 C I2 R V2] ma B8 L4
  • Resplendiran en la Idea B5 B12 C I2 L4 R V2] dexare io los pinsells B8
  • a B8 C I2 L4 R V2] om. B5 B12
  • als B5 B12 C I2 L4 R V2] los B8
  • escriure tan altiva B5 B12 C I2 L4 R V2] rematar lo ingeni B8
  • menyspreant lo B5 B12 C I2 L4 R V2] fugint del B8
  • els pensaments han B5 B12 C I2 L4 R V2] el pensament a B8
  • una B5 B12 C I2 L4 R V2] la B8
  • del B5 B12 C I2 L4 R V2] de B8
  • la B5 B8 B12 C L4 R] lo I2 V2
  • aquella ninfa B5 B12 C I2 L4 R V2] la hermosura B8
  • ut B5 B12 C I2 L4 R V2] us B8
  • Tornem B5 B12 C I2 L4 R V2] tornant B8; nostres B5 B8 B12 C I2 R V2] nostra L4
  • ab gran desig esperant B5 B12 C I2 L4 R V2] te prego si escriurer saps B8
  • dels acadèmics discursos B5 B12 C I2 L4 R V2] quem escrigas dels alumnos B8
  • estudis B5 B12 C I2 L4 R V2] progressos B8
  • Vostres números aguardo B5 B12 C I2 L4 R V2] que castigues a don Cosme B8; Vostres B5 C I2 R V2] nostres B12, vostre L4
  • Orfeos los més suaus B5 B12 C I2 L4 R V2] pus no me escriu ja may B8
  • que hagen suspès lo corrent B5 B12 C I2 L4 R V2] ab est fracment de vexamen B8; hagen B12 C I2 L4 R V2] ages B5
  • al pressurós Llobregat B5 B12 C I2 L4 R V2] que en St Thomas me olvidà B8
  • a partir de Tos, esborrat per humitat I2.
  • després de sento, esborrat per humitat I2.
  • entre què i Musa, no es llegeix per pèrdua de suport B12.
  • fins a la musa, esborrat per humitat I2.
  • entre empresa i tal, tant, ratllat I2.
  • el ms. B8 fa un salt del que del v. 77 al Cupido del v. 81, ometent part del v. 77 i els v. 78-80.
  • canvi de mà B8.
  • t’aguarda: el poeta es dirigeix d’entrada a un amic (veg. 22, 41, 105; també v. 21, 23, 25); tot amb tot, al final de la composició, com en els dos altres poemes del cicle de Münster, el destinatari són els amics (v. 113-114).
  • està de Déu: és la voluntat de Déu, és regla establerta.
  • Mossa: el riu Mosa (la Meuse en francès). Transcrivim amb doble ss perquè només així s’explica el joc amb mossa dels versos següents. Devien pronunciar-ho amb la consonant sorda (tots els testimonis antics d’aquest poema reporten la consonant intervocàlica com a sorda -ss-, -ç-).
  • El poeta s’expressa de manera equívoca demanant al riu Mosa que l’aculli en la seva navegació.
  • Els viatjants són a Charleville, vila fundada per Charles (d’aquí el nom) de Gonzaga, noble italo-francès, capital del principat independent d’Arches. Tot plegat és a la frontera amb els territoris alemanys.
  • Charleville-Mézières (Dep. d’Ardenes) és avui una única vila, però abans del 1966 eren dos municipis separats pel riu Mosa. | sens Dieta: sense que calgui una intervenció institucional externa (Dieta: 'En alguns països confederats, com els de l’antiga Alemanya, congrés o reunió de prínceps o representants del Govern per a deliberar i resoldre negocis comuns'; DCVB). | vila que no figura (ignorada) en els mapes fets per autors catalans (als compassos dels mapistes catalans). | compassos: per extensió, plomes. | mapista: que fa mapes.
  • perla ... coral: un amic coral és un amic del cor; fa un joc de paraules amb l’altre sentit del mot coral (pòlip marí) i amb el mot perla.
  • Retreu a l’amic que no pensi prou amb ell i que no mostri la voluntat de mantenir-hi correspondència.
  • 'Voleu aparentar saviesa sent jove?'
  • Talia és la musa inspiradora de la poesia pastoral.
  • fluix: flux, afluència o abundància, en aquest cas de plor.
  • bastant a: suficient per.
  • Entengui’s: que les ones (v. 46) són miralls de dos sols negres (és a dir, els ulls).
  • rendiments: rendicions. | El sentit dels versos és que la dama (càndida nimfa del Mossa, v. 45), només amb la presència, ja és captivadora.
  • Al·lusió a l’activitat de representació política que devien complir les ambaixades i assessors al llarg del viatge cap a Münster. | viu: el subjecte d’aquest verb és la veu poètica. | El governador és envejat per posseir tan bella esposa (v. 55).
  • Mai no hi ha hagut un motiu més alt (objecte més soberà) per justificar aquesta elevació del to del poema (cf. v. 45-46 i 61-73).
  • Referència musical, 'elevar el to'.
  • Els cabells de la dama (v. 45). | vagamundos: vagabunds, errants.
  • ells: els cabells (v. 61).
  • El rostre de la dama.
  • El front de la dama combina el color rosa i el blanc.
  • les sues: les plomes [del déu Amor, Cupido].
  • empresa tal: continuar el retrat de la dama.
  • Apel·les: el pintor clàssic per antonomàsia.
  • los: els ulls de la dama.
  • La iconografia convencional de Cupido el presenta amb els ulls tapats amb una bena.
  • los: els ulls de la dama.
  • Al·lusió a la filosofia platònica. El retrat literari seria una imitació banal de la bellesa real.
  • Aquest sol pot referir-se a la dama catalana al·ludida als v. 6, 99-100.
  • Deu al·ludir a la dama barcelonina a qui serveix el poeta. | napea: nimfa dels boscos.
  • gràcies iguals: les de la dama (l’esposa del governador) que ha conegut i les de la dama barcelonina.
  • La dama que es troba present concentra l’atenció (té los sentits de sa part) [per damunt de l’altra dama, que no hi és].
  • cobrar lo punt: retornar on ho havia deixat, al v. 73.
  • sol: dilogia, entre la mirada de la dama descrita i la nota musical (veg. v. següent).
  • ut: nota musical que a partir del segle XVIII es dirà do.
  • acadèmics discursos: al·lusió al vexamen d’acadèmia llegit per Fontanella amb motiu de les festes de Sant Tomàs, el 15 de març de 1643, a Barcelona (cf. «Coronats de llarga boga», 138).
  • números: com a sinònim de bitllets, epístoles en vers.
  • orfeos: poetes. Al·lusió a Orfeu, el poeta paradigmàtic de la tradició bucòlica el qual, quan es lamentava, obtenia la complicitat sentimental de l’entorn natural; en aquest cas, el riu s’atura (v. 115-116).