«Qui com Déu? No la supèrbia»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
A la puríssima concepció de Maria
Qui com Déu? No la supèrbia
■
pogué, atrevida, ocupar
lo ja previngut de gràcies,
4
trono sempre virginal.
    
   Qui com Déu?, que ab alegria
■
corregué com a gegant
anticipant a l’aurora
8
llum diví de sol humà.
■
    
   Qui com Déu? Ja lo rebelde
perdé lo vol, arrogant,
quan, Ícaro de tenebres,
12
nom als abismes donà.
    
   Qui com Déu? Ningú com Déu.
Caigué la serpent voraç
■
i aplaudeixen les esferes
16
a la reina celestial.
    
          Trofeo, victòria
                    sens igual.
          Cante la glòria,
20
          celebre la memòria
■
          tot l’exèrcit immortal.
■

Resum

Tercera composició de la primera sèrie de poemes dedicats a la Immaculada Concepció al ms. R (que comença amb «Aquell llibre immaculat»). Qui com Déu? és el significat del nom de l’arcàngel Miquel, cap dels exèrcits divins. Cf. l’oda de Verdaguer del
mateix títol, publicada a Vic el 1869 i inclosa a Idil·lis i cants místics (1879). El poema estableix un paral·lelisme entre el principal combatent contra el diable i la Concepció, vencedora també del diable per tal com va ser concebuda sense el pecat que aquest va
induir a cometre als primers humans.

Mètrica

Villancet: 4 cobles (romanç) + 'estribillo' (quarteta consonant: 5a 3b 4a 6a 7b).

Testimonis

A f. 177-177v; C p. 156; I2 f. 93v; L4 p. 209; R p. 336; V2 f. 111v-112.

Rúbriques

A: A la puriss. Concepcio
C I2: A la Purissima Concepcio
L4: Altre a la concepció
R: A la Purissima Concepcio de Maria
V2: Altra a la Pura Consepsio

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, tot reinserint el v. 20 a partir dels altres testimonis.
El poema presenta dues redaccions en alguns punts. Una primera transmissió (que reporten tots els testimonis excepte R) duu unes lliçons als v. 5, 14, 16 i 21; mentre que R en reporta variants. Sens dubte s’han de considerar variants d’autor, que va decidir refer aquests versos en la revisió prèvia a la compilació del ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: II, 84).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • que R] qui A C I2 L4 V2
  • serpent voraç R] serp infernal A C I2 L4 V2
  • celestial R] singular A C I2 L4 V2
  • immortal C] celestial A C I2 L4 V2
  • vers omès R. És un error evident del copista de R.
  • La supèrbia és la dels àngels rebels, que no van poder disputar el tron al costat de Déu, reservat a Maria.
  • Al·ludeix a l’anunciació a Maria per l’arcàngel Gabriel. L’aurora és Maria, que precedeix al sol (Jesús) per tal com n’és la mare.
  • Al·ludeix a la rebel·lió d’àngels i arcàngels que seran expulsats cap a l’abisme. Miquel és l’enemic principal de Llucifer (cf. la iconografia tradicional de l’arcàngel amb armadura vencent el dimoni-drac-serpent). Cf. Ap 12,7-9.