«Quan cinyen, caminant, la pedra dura»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
[Sonet a la mort de Nise]
Quan cinyen, caminant, la pedra dura
arcs romputs i cadenes forcejades,
ales desfetes, fletxes desdorades,
4
diràs que és de l’Amor la sepultura.
   Mes, obscur lo Parnàs, l’esfera obscura,
tristes muses, esteles llastimades,
ab veus mudes, ab ombres desditxades,
8
que és eclipse, diran, de l’Hermosura.
   Nise, lo sol que els astres embellia,
■
sol que a les muses animà serenes,
deixa sens llum la nit, mos ulls sens dia.
12
   Ploren los astres, ploren les camenes,
plore l’Amor; puix de l’Amor tenia
los arcs, les fletxes, ales i cadenes.

Resum

Amb la mort de Nise, el cosmos sencer i les muses poètiques es lamenten al costat del poeta, ja que tots han perdut allò que els sostenia. Aquest sonet i els tres que vénen a continuació pertanyen a una sèrie elegíaca de quatre sonets de plany per la mort d’una dama, Nise –que tradicionalment havia estat identificada per error amb Helena Serra, la primera esposa del poeta–, que duu com a títol conjunt Inscripció cronològica. Fúnebres obsèquies a una eclipsada bellesa a qui Fontano afligit ofereix lo cor per sepultura, lo dolor per epitafi, i pot ser datada al 1648.

Mètrica

Sonet ABBA ABBA CDC DCD.

Testimonis

A f. 133-133v; B4 f. 99v; B5 f. 211v-212; B5' f. 278; B12 f. 80v-81; Be p. 3-4; C p. 262; CC [?]; I2 f. 156v; L2 p. 70; L4 p. 249; P p. 31; R p. 218; V2 f. 188.

Rúbriques

A B4 B12 Be C I2 P R V2: sense rúbrica específica; la rúbrica general del conjunt d’elegies funerals a Nise és: Inscripcio choronologica Funebres obsequias á una eclipsada bellesa a qui Fontano afligit offereix lo cor per sepultura lo Dolor per epitaphi. Nota que les lletras numerals que componen la inscripcio choronologica fan lo any 1648 en que mori la plorada Nise com se veu en esta demonstracio. DD CC LLLLLLLL X VVVVVV IIIIIIII Si quid mea carmina possunt nulla dies umquam memori nos eximet aevo (rúbrica del ms. R).
B5: Soneto
B5' L4: Altre Soneto
L2: Al mateix assumpto. Soneto

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 182); Miró (1998: 50); Rossich & Valsalobre (2006: 224); Alegret (2009: 221).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • és A B4 B5’ B12 Be C I2 L2 L4 P R V2] om. B5
  • obscur A B4 B5 B5’ B12 Be C I2 L2 L4 P R V2] escur P; obscura A B4 B5 B5’ B12 Be C I2 L2 L4 R V2] escura P ǁ 6 tristas A B4 B5 B5’ B12 Be C I2 L2 L4 R V2] Iris P; esteles llastimades B4 B5 B5’ B12 Be C I2 L2 L4 P R V2] estellas lastimadas A
  • diran A B4 B12 C I2 L2 P R] diras B5 V2, dirás B5’ Be L4
  • que els A B4 B5 B5’ B12 Be I2 L4 P R V2] que los C, que als L2
  • a les B4 B5’ C L2 R] las A B5 B12 Be I2 L4 P V2
  • la Nit A B5 C I2 L2 P R V2] al Sol B5’ Be L4; mos A B4 B5 B12 C I2 L2 P R V2] als B5’ Be L4; sens A B4 B5’ B12 Be C I2 L4 P R V2] son L2; dia A B5 B5’ B12 Be L2 L4 P R V2] vida C B4 I2
  • astres A B4 B5 B5’ B12 Be C I2 L2 P R V2] astros L4
  • puix A B4 B5’ C I2 L2 P R V2] pus B5 B12, pues Be L4; de l’ A B4 B5 B5’ B12 Be C I2 L4 P R V2] que del L2
  • les fletxes A B4 B5’ B12 Be C I2 L2 L4 P R V2] la fletxa B5
  • obscura, corregit sobre dura B12.
  • diras, corregit sobre diran B5 V2.
  • la nit, il·legible B12; dia, corregit sobre vida B4 I2.
  • plora, corregit sobre plore B5; puix, corregit sobre pus B5; de, corregit sobre que del L2.
  • las fletxas, corregit sobre la fletxa B5.
  • El conjunt dels versos equival a afirmar que l’Amor ha mort. | cinyen: cenyeixen, envolten. | caminant: vocatiu: 'tu que camines'. Apel·lació al vianant que passa davant de la sepultura, com és regular en tots els epitafis des de l’antiguitat grega i romana. | arcs, cadenes, ales i fletxes són atributs de la iconografia del déu d’amor. | desdorades: que han perdut el daurat, deslluïdes.
  • Mes...: però l’Amor no ha mort, sinó que som davant de l’eclipsi de la bellesa. | Correlació bimembre. El subjecte són les muses i les estrelles: 'ara que s’han enfosquit el mont Parnàs i l’esfera celeste, les muses entristides i les estrelles afligides expressaran amb veus mudes (les primeres) i amb ombres (les segones) que aquell sepulcre és l’eclipsi de la Bellesa'.
  • Els versos refereixen la situació quan Nise vivia. | Nise: el nom remet al de la nimfa que, segons la tradició grecollatina, va criar el déu Dionís. Fontanella la utilitza per referir-se a una dama real que no ha estat identificada.
  • Ara, en canvi, s’al·ludeix a la situació posterior a la mort de Nise.
  • ploren: imperatiu. | camenes: muses.
  • tenia: el subjecte és Nise.