«O he de morir o he d’amar»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Ostenta un amant la finesa de son amor
O he de morir o he d’amar,
que, si he d’amar o morir,
què culpa en mi lo patir?,
■
4
què la vida ve a importar?
   Mes, ai!, que entre mon pesar
pena tan gran he sentida
que amor ab mort repetida
8
dolor me causa tan fort
■
que, si no amant, seré mort,
■
com puc, amant, tenir vida?
    
I, així, al mig d’aquest dolor,
■
12
si lo morir m’és gustós,
■
ja col·legesc, pesarós,
que el no amar fóra millor,
   puix d’un olvit lo rigor
■
16
fóra a matar-me bastant.
Mes, ai!, que ja adoro tant
■
que, si no amar me matara,
■
viure de nou desitjara
■
20
sols per a morir amant.
■
    
Quan lo menjar és millor
més a pler se sol anar,
■
que al que dura lo gustar
■
24
dura també lo sabor.
■
   I, així, és tan encès l’amor
i té dins mon pit tal lloc
que, a bé que mes penes toc
28
i a bé que morir pogués,
per gustar de la mort més,
vaig morint-me poc a poc.
    
I poc a poc acabant,
■
32
poc a poc me vaig morint,
i és tan cert que estic vivint
quant estic d’amor penant.
■
   I com tinc per molt constant
■
36
que he de morir juntament,
tot mon amor cabalment
dins de ton cor se procura
abrasada sepultura
40
per víurer eternament.

Resum

Poema de caire reflexiu sobre l’amor (i la mort). No és concebible viure si no és amant; el contrari és la mort. Per bé que el poeta declari que potser preferiria morir (=no amar, v. 11-16, 28-29), l’objecte amorós (v. 17, 38) és tan poderós que no pot eludir-lo tot i que amar és també morir repetidament.

Mètrica

Dècimes.

Testimonis

A f. 175v; B1 f. 60v-61v; B4 p. 213; B5 f. 268-269; C f. 199; I2 f. 124-124v; L4 p. 307; P p. 6; R p. 263; V2 f. 158v-159.

Rúbriques

A B5: Decimas
B1: Ostenta un Amant las finesas de son amor. Desimas
B4 C L4: Ostenta un Amant la finesa de son Amor
I2 R V2: Ostenta un amant la finesa de son amor
P: Decimas a diferents asumptos

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 232-233).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • de amar A B1 B4 B5 C I2 P R V2] amar L4
  • que A B1 B4 B5 C I2 L4 R V2] y P; o A B1 B4 B5 C I2 P R V2] lo L4
  • que la vida A B1 B4 B5 C I2 L4 R V2] la vida que P; ve a A B1 B4 B5 C I2 P R V2] me ha L4
  • tan B1 B4 C I2 L4 P R V2] mes A B5
  • que B1 B4 B5 C I2 L4 P R V2] puix A
  • amant tenir A B4 B5 C I2 L4 P R V2] amar tenint B1
  • I, així, al mig d’aquest A B1 B4 B5 C I2 L4 R V2] Al mitg de aquest gran P; al A B1 B5 C I2 L4 P R V2] ab B4; mig A B1 B4 B5 I2 L4 P R V2] mitix C
  • ja col·legesc B1 B4 C I2 L4 R V2] diu mon dolor A, ja mon dolor B5, ja lo dolor P
  • que el A B1 B4 B5 C I2 L4 R V2] de no P; fora B1 B4 C I2 L4 P R V2] será A B5
  • puix A B1 B4 C L4 R] pus B5 I2 V2, si P
  • fora B1 B4 C I2 L4 R V2] será A B5, es P; a A B4 B5 C I2 L4 P R V2] om. B1
  • Mes, ai!, que ja A B1 B4 B5 C I2 L4 R V2] ja adoro y P
  • amar me matara A B1 B4 B5 C I2 L4 R V2] amás moriria P
  • viure de nou desitjara A B1 B4 B5 C I2 L4 R V2] y viurer desitjaria P
  • anar A B1 B5 C I2 L4 P R V2] donar B4
  • que al A B1 B4 B5 C I2 L4 P R] quel’ V2; al A B1 B4 B5 C I2 P R V2] lo L4; dura lo A B1 B4 B5 P R] dural’ C I2 L4 V2
  • de la mort A B4 B5 C I2 L4 P R V2] del amor B1
  • vaig morint-me A B4 B5 R] vaig morint-me a B1 P, morintme anara C, morint anara I2, moriria L4, morint anira V2
  • I poc a poc acabant R B4] poch a poch vaig acabant B1 C I2 L4 P V2
  • he B4 C I2 L4 P R V2] om. B1
  • de morir: de, afegit en la interlínia A | de amar: de, afegit amb llapis en la interlínia L4.
  • lo, corregit ho en llapis L4; que, corregit en y V2.
  • me afegit en la interlínia A.
  • q. [=que] corregit q’l [=que·l] amb llapis L4.
  • una crida entre la i mort, al marge afegeix amor V2.
  • no reporten la darrera dècima A B5.
  • que: perquè.
  • culpa: en el sentit del verb causar (què em causa patiment? perquè pateixo?) (cf. DCVB s.v. culpa).
  • importar: comportar, tenir com a conseqüència. En definitiva, aquests primers versos expressen la idea que o bé la veu poètica ha de morir (perquè no ama) o ha d’amar (és a dir, viure); ara bé: no deu ser tan fàcil, perquè això li comporta patiment, perquè viure (= amar) té les conseqüències que explica en les versos següents. | 2-4 Entenem: 'perquè si bé he d’amar o morir, què em fa patir? Viure quina conseqüència té?'
  • La conseqüència de viure (és a dir, d’amar), paradoxalment, és també morir.
  • col·legesc: col·legeixo, infereixo, concloc.
  • No amar (=morir) seria millor, ja que només el rigor d’un oblit és ja suficient com per matar-me.
  • Però la veu poètica no pot assumir la reflexió dels v. 11-16 perquè ama excessivament i això l’obliga a viure (morint).
  • El sabor dura mentre dura la cosa que s’assaboreix. | que: perquè. | gustar: assaborir (DCVB).
  • Per poder assaborir encara més la mort (per amor), em moro a poc a poc (=estimo).
  • quant: en la mateixa proporció o mesura que.
  • per molt constant: per segur.
  • juntament: aviat (cf. DCVB, s.v. junt. II. || 3).
  • Mantenim la forma víurer (sense regularitzar en viure: cf. Rossich & Valsalobre (2006: 36), per fer la dialefa que demana el còmput mètric.