«Gileta sempre adorada»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Anagrama enigmàtic del nom de Gileta o lo que sia. No resta al discret lector, sinó a l’amable lectora
Gileta sempre adorada,
si mirau estos borrons,
■
un borró pot corregir
■
4
lo que no podrien molts.
   Est és vostre anagrama;
■
enigma diré millor,
■
pus qui l’escriu no l’entén
8
i qui l’entén no la vol.
■
   Temeritat repetida
■
està encoberta en lo nom:
vós la teniu per ningú;
■
12
oh, quants la tenen per vós!
■
   I dolçament les lletres
■
prometen algun favor:
fortunat lo temerari
16
que sap ésser temerós!
   Ai, bella! Per qui venera
vostres altes perfeccions
la major temeritat
20
és no témer al temor.
   Mes lo amar a temerari
no es pot trobar en los dos:
ni vós fareu lo primer
■
24
ni jo seré lo segon.
■
   No pot la temeritat
ofuscar vostra raó,
■
que és com lo Sol insensible
28
i clara més que lo Sol.
■
   Mes, per qui no pot mudar
la més perfeta afició,
com no és temor lo retiro,
32
no és temeritat l’ardor.
■

Resum

L’Anagrama enigmàtic del nom de Gileta i el romanç «Gileta sempre adorada» revelen el nom de la dama a qui va dirigit l’únic cançoner d’autor que conservem de Fontanella (Rossich & Miralles (2014); Miralles (2015b)), del qual el ms. R n’és còpia. L’Anagrama enigmàtic es resol ordenant les lletres en funció dels números que li són assignats a sota: «Gileta adorada / Maria Teresa Am / Maria Teresa Am»; d'aquesta manera, la numeració de la primera línia serveix per indicar al lector que les dues línies s'han d'ordenar igual per poder llegir el nom subjacent (que aquí no s'ha d'amagar perquè ja és un criptònim: Gileta) i permet, en conseqüència, la identificació de la dama subjecte de les oracions de les línies 2 i 3. Gileta respon, doncs, al nom de Maria Teresa Am (o Ham), una dama rossellonenca l’origen i la biografia de la qual és encara un misteri; també es podrien llegir com: am (estimo) Maria Teresa. En el romanç, el poeta s’adreça a Gileta, que no és conscient del significat que amaga el seu nom, temerària, perquè no vol assumir la temeritat i la ignora. Temeritat és el concepte que vehicula tota la composició: ni ella estimarà un temerari, perquè la raó la domina, ni ell serà temerari; però tampoc serà temorós perquè, malgrat la seva situació, el poeta no té por d’estimar-la. El romanç ha d’estar escrit amb posterioritat a l’ingrés en religió de Fontanella (1657), i desmenteix la creença segons la qual les giletes són poemes de joventut. Els noms de Gilet i Gileta deriven de Gil, sant patró dels pastors del Pirineu.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

R p. 438.

Rúbriques

R: Anagrama enigmatihc del nom de Gileta ó lo que sia No resta al discret lector sino a la amable lectora

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en l’únic testimoni existent, el ms. R.

Referències bibliogràfiques

Rossich & Miralles (2014); Miralles (2015b).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Vers hipomètric.
  • borrons: ‘escrits’, els continguts en el cançoner; és a dir, la producció poètica i dramàtica de l’autor en general.
  • borró: ‘escrit’, és a dir, aquest poema.
  • est és vostre anagrama: el copiat supra, a l’encapçalament del romanç.
  • L’anagrama és un enigma per al poeta mateix.
  • El poeta (qui l’escriu) no sap interpretar el sentit de l’anagrama (v. 7), i Gileta, que l’entén, no vol assumir com a pròpia la condició de temerària (la vol, v. 8; la temeritat, v. 9).
  • repetida: en l’anagrama el terme apareix repetit («amas a temerari», «amas temerària»).
  • la teniu per ningú: no actueu amb temeritat contra ningú.
  • Hi ha molts homes (quants) que mostren temeritat (la tenen) desitjant Gileta.
  • lo primer: amar a un temerari.
  • lo segon: temerari.
  • vostra: de Gileta.
  • clara: en el sentit d’impertorbable.
  • De la mateixa manera que la vida retirada (lo retiro), de religiós, del poeta no té res a veure amb el temor (d’estimar-la), el seu amor ardent (ardor) no és temeritat (perquè ja no pot canviar els seus sentiments: la seva fermesa és immutable).