Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Entre lo Cel i la Terra»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Altre per lo mateix, ja nuvi
Entre lo Cel i la Terra,
en portentós desafiu,
■
Amor contra Amor pelea,
4
lo terrestre i lo diví.
Amor, amant de tenebres
perquè de la nit és fill,
ab los cometes per fletxes
■
8
augmenta horrors a la nit.
■
I l’altre, en càndido núvol,
per un iris cristal·lí
porta la mort i la vida
12
als superbs i als humils.
■
Amor de l’Amor triümfa
i els ditxosos esperits,
■
per tan divina victòria,
16
són vencedors i captius.
■
Batalla amable,
combat feliç,
■
on Amor és vencedor
■
20
i altre Amor és fugitiu.
■
Resum
Segon epitalami dedicat al galant Alba. Descriu la lluita entre els dos Amors antagònics: el celestial i el terrenal o, en termes platònics, l’
eros ouranios
i l’
eros pandemos
. Segons Plató (sobre les dues espècies d’amor a
Fedre
, veg. Serés 1996), el primer transcendeix la simple bellesa sensible de l’ésser estimat per atènyer allò que amaga d’etern, mentre el segon es limita a l’amor sensible. En aquest poema l’Amor celeste, fill de la Venus Urània (deessa de l’amor conjugal), venç l’Amor terrenal, fill de la Venus Pandèmona (deessa de l’amor lliure). Fontanella, seguint la preceptiva epitalàmica que inclou el bons auguris (els més freqüents eren a propòsit de la descendència i la prosperitat econòmica), desitja als nuvis un amor etern.
Mètrica
Romanç + tetrasíl·labs (v. 17-18).
Testimonis
B1
f. 45-45v;
R
p. 423.
Rúbriques
B1
: Altre al mateix ja nubi
R
: Altre per lo mateix ja Nuvi
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
. Corregim l’error evident del v. 7.
Edicions anteriors
Miró (1995: II, 262)
;
Vallverdú (2015: 26)
.
Referències bibliogràfiques
Miralles (2015b: 211)
;
Miró (1995: I, 82)
;
Vallverdú (2015: 8-11 i 29-30)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
cometes B1] comites R
és R]
om.
B1
desafiu
: desafiament. Notem que, hiperbòlicament, la pugna té una dimensió còsmica.
Desenvolupament de l’Amor
terrestre
apuntat a la primera estrofa. Cupido,
amant de tenebres
, sempre visitava la seva esposa Psique en la foscor de la nit, sense deixar-se veure (veg. Apuleu,
L’ase d’or
, llibre V). |
cometes
: cossos celestes del sistema solar acompanyats d’una llarga cua nebulosa; s’identifiquen per la seva forma amb un dels atributs de Cupido, les fletxes.
càndido
: molt blanc. Sovint es representa Amor sobre un núvol. L’estrofa remet a l’Amor celestial o
diví
anunciat al v. 4. |
iris cristal·lí
: arc de Sant Martí, que esdevé l’arc de Cupido amb el que dispara fletxes a tothom (
als superbs i als humils
). El lligam amb l’arc Iris és present a d’altres poemes fontanellans: «No és tan clar, tan apacible / com l’Iris del cel d’Amor? /Amor l’estima per arc /que fletxa ditxosos cors», v. 9-12 de «Qui ha vist una blanca rosa?»; o bé, «Si no de plata brunyida, / de marfil ters és son front, / iris que, en cel tan diví, / arc és de l'amor fogós», v. 37-40 de «Si del rigor lo poder»; també a «Passà lo turment, Gileta, / i la tormenta passà: / és arc de l'Amor sens fletxa, / iris de serena pau», v. 1-4 de «
Passà lo turment, Gileta, / i la tormenta passà
».
ditxosos esperits
: les ànimes dels dos amants, dels nuvis.
vencedors i captius
: els amants són
vencedors
perquè ha guanyat l’amor etern, però també
captius
perquè l’estimació els lliga recíprocament.
És el mateix refrany dels v. 21-22 de «
Admira nostra campanya
», tercer epitalami al galant Alba. Allà la
batalla
és entre els dos amants (el clàssic
pugna amoris
) en lloc dels Cupidos.
A
El banquet
de Plató, Pausànias feia referència a com s’escapa i fuig aquest tipus d’amor: «Alhora, és pervers l’amant vulgar, aquell que estima més el cos que l’ànima, car a més ni tan sols és constant, ja que tampoc no és constant allò que estima: així que es marceix, en efecte, la flor del cos que estimava, “desapareix volant”, després d’infringir moltes paraules i promeses» (
El banquet
, 183 e; trad. Joan Leita).