«Encantadora bellesa»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Ab cant trist, lamenta un amant los rigors de la sua dama
Encantadora bellesa,
encantades il·lusions
que, entre sentiments mortals,
4
immortal feu mon dolor:
          basta, basta
o el rendiment o el dolor.
■
Causa suau de ma pena
8
que, ab tirana suspensió,
apartant-me a mi de mi,
negues mon cor a mon cor:
■
          sobra, sobra
12
o la causa o el rigor.
Idolatrat impossible,
per qui troba ma afició
temerós l’atreviment,
■
16
temerari lo temor:
■
          deixa, deixa
o la venjança o l’ardor.
Oh, sentiment insensible
■
20
per la vida o per la mort,
si la causa no m’anima
■
ni me mata lo rigor,
          cesse, cesse
24
o ma vida o mon dolor.
■

Resum

Lament de la veu poètica adreçat a una dama (apostrofada en les tres primeres sextetes) que no atén les seves súpliques amoroses i el condemna al dolor.

Mètrica

Sextetes (7- 7a 7- 7a 3- 7a).

Testimonis

C p. 170; I2 f. 115v-116; L4 p. 300; R p. 325; V2 f. 148-148v.

Rúbriques

C: Ab Cant trist lamenta un Amant los rigors de la sua Dama
I2 L4 V2: [sense rúbrica]
R: Ab cant trist lamenta un amant los rigors de la sua Dama

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, tot corregint l’error del v. 13.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 302-303).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • a mi de mi C I2 R V2] de mi a mi L4
  • Idolatrat C I2 L4 V2] Idolatra R
  • temerós C L4 R V2] temorós I2
  • cesse, cesse C R V2] cessa cessa I2 L4
  • dolor I2 L4 R V2] rigor C
  • Notem la construcció, que entenem com 'o basta el rendiment o basta el dolor'. Idèntica estructura a 11-12 ('o sobra la causa o sobra el rigor') i a 17-18 ('o deixa la venjança o deixa l’ardor'). | rendiment: rendició.
  • En el moment de l’enamorament, la veu poètica abandona el propi cos (apartant-me de mi) perquè només viu per a l’estimada.
  • Entenem que el primer mon cor no és el de la veu poètica, sinó el de l’estimada ('ton cor', hem d’entendre), però l’autor ja el considera seu d’entrada; però la manca d’acceptació de la dama, nega, impedeix la vinculació o accés del cor de l’enamorat.
  • La dama com a inassequible objecte de devoció.
  • Cf. el poema «Gileta sempre adorada».
  • Entenem ‘insensible a la vida o a la mort’.
  • causa: la dama apostrofada a les estrofes anteriors, causa del patiment de la veu poètica; notem la correspondència entre causa i vida (v. 24), d’una banda, i rigor (v. 22) i dolor (v. 24), de l’altra.
  • cesse: cessi, acabi.