«Dessobre la sexta esfera»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Resposta astrològica de Fontano a la petició d’una senyora dama
Dessobre la sexta esfera,
■
on Júpiter resplendeix,
signes, astres i planetes
■
4
se juntaren a consell.
   Allí, en les mans generoses
d’altitonant president,
vostra súplica altercada
8
aplauso feliç tingué.
■
   En urnes belles d’Ofir,
en lluminós paviment,
alats de Jove ministres
■
12
recolliren los parers.
   Lo Sol abrasant, Apol·lo,
que a Dafne ja no segueix
■
perquè en vostres ulls hermosos
16
mira resplendor més bell,
■
   satisfà a vostra pregunta,
■
i, altivament lisonger,
■
sols ab benèvol aspecte,
■
20
vostra voluntat admet.
■
   La Lluna, que per Diana
■
en les selves s’entreté,
de copiar vostres gràcies
24
generosament aprèn.
   Mercuri, segona estela,
■
deixa lo cetro de serps,
i a vostre aspecte diví
28
ab son aspecte annueix.
■
   Ja Marte ab Venus se junta,
a pesar del torpe vell
■
que de l’Etna en les cavernes
32
monòculos rig ferrers.
■
   Saturno deixa les ires
de sa influència cruel,
que en mirar vostra bellesa
36
lo cor més dur se rendeix.
   Feliçment, doncs, favorables
los orbes i el firmament,
a vostres gràcies divines
40
sigles prometen eterns.
■
   Negativament responen
quantes té esteles lo cel
al dubte, si a l’art perita
44
creiem del docte Castells.

Resum

Oracle galant basat en el judici dels planetes coneguts segons la cosmologia ptolemaica, identificats amb el personatge mitològic d’on prenen la denominació. Una dama planteja un dubte relacionat amb la seva bellesa. Fontano ho consulta amb l’astròleg Castells, personatge no identificat, el qual declara que els déus reunits en consell han vaticinat la perennitat dels seus encants. Segurament hi ha una ironia en el comentari
final (v. 43-44), segons el qual tota aquesta valoració astrològica es basa exclusivament en el testimoni del docte Castells.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

A f. 161v-162; B5 f. 248-249v; B12 f. 97; C p. 191-192; I2 f. 108v; L4 p. 292-293; R p. 314; V2 f. 138.

Rúbriques

A: Resposta astrologica de Fontano á la peticio de vna Sra Dama
B5: Resposta estrologica de Fontano ala peticio de Vna Señora Dama
B12: Resposta estrologica de Fontano ala peticio de una Señora Dama
C I2 L4 V2: [sense rúbrica]
R: Resposta astrologica de Fontano ala peticio de vna Señora Dama

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors evidents dels v. 6 i 31.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • signes A C I2 L4 R V2] signos B5 B12; astres C I2 R V2] astros A B5 B12 L4
  • president A B5 B12 C I2 L4 V2] pesident R
  • En A C I2 L4 R V2] De B5 B12
  • abrasant C R V2] abrasat A B5 B12 I2, abrasar L4
  • resplendor més bell B5 B12 C I2 L4 R V2] resplendors mes bells A
  • a A B5 B12 I2 L4 R V2] om. C
  • ab A B12 C I2 L4 R V2] al B5
  • voluntat A B5 B12 I2 L4 R V2] uolntat C
  • a A C I2 L4 R V2] y a B5 B12
  • Etna A B5 B12 C I2 L4 V2] Elthna R
  • té B5 B12 C I2 L4 R V2] de A
  • creiem A B5 B12 R] creem C I2 L4 V2
  • abrasant, corregit sobre abrasat I2; abrasant, corregit sobre abrasar L4.
  • sexta esfera: lloc del cel on resideixen Júpiter i els bons governants (cf. Dante, Divina Comèdia, Paradís, cant XVIII).
  • altitonant: epítet èpic aplicat generalment en la literatura clàssica a Júpiter; format a partir de tonant (=que trona).
  • altercada: disputada, sotmesa a discussió. Al·ludeix al dubte (v. 43) que resoldrà finalment la coneixença astrològica d’un tal Castells, alhora que s’avança el resultat positiu de la qüestió plantejada (aplauso feliç).
  • Ofir: terra llegendària famosa per les seves riqueses. Ofir és metonímia d'or.
  • Hipèrbaton: ministres alats de Jove (=Júpiter).
  • Apol·lo enamorat perseguia Dafne, que va ser transformada en llorer per tal de defugir l’assetjament del déu. Sobre aquest mateixa imatge, veg. els poemes «Muda Dafne la planta fugitiva» i «Dafne veloç, Siringa fugitiva».
  • lisonger: afalagador.
  • Diana: deessa de la cacera que s’identificava amb la Lluna.
  • segona estela: segon planeta de l’univers ptolemaic.
  • annueix: assenteix (del verb annuir, propi del llenguatge jurídic, àmbit professional de l’autor).
  • torpe vell: Vulcà, marit de Venus. L’Etna era el lloc on treballava amb els seus ajudants, els ciclops.
  • Regeix, comana, ferrers amb un sol ull (=els ciclops); hipèrbaton.
  • sigles: segles.
  • Totes les estrelles del cel; subjecte de responen (v. 41).
  • Tots els astres responen negativament al dubte sobre la dama (v. 7). | art perita: art, habilitat experta, especialitzada.