«Admira nostra campanya»

       
Altra al mateix
Admira nostra campanya
que en un gustós desafiu
a primera sang peleen
4
dos cors que l’amor uní.
   Los combatents se despullen,
lo camp tremola oprimit,
i dos cors en un s’animen
8
ab los clarins dels sospirs.
   Entre suaus resistències
dura lo combat feliç,
que començant per un Alba
12
no ha d’acabar-lo una nit.
   No de l’espina de Venus
ixen les roses gentils:
la nova ignorada fletxa
16
dóna per flors los robins,
   quan sobre la neu d’holanda,
alegre, l’amor escriu
rendiments del vencedor
20
i victòries del rendit.
          Batalla amable,
          combat feliç,
on los dos són vencedors
24
quan los dos resten captius.

Resum

Tercer epitalami dedicat al galant Alba. Després del casament («Festiva, la matinada») i del triomf de l’amor etern («Entre lo Cel i la Terra»), ara és el torn de la trobada sexual al tàlem nupcial que, seguint la tradició, es descriu a través de metàfores com una estilitzada pugna amoris.

Mètrica

Romanç + tetrasíl·labs (v. 21-22).

Testimonis

L4 f. 267; R p. 424.

Rúbriques

L4: Al matex sent ya novi
R: Altra al mateix

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error del v. 14.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • suaus R] dolsas L4
  • les roses L4] los rosers R
  • al marge no amb una altra tinta L4.
  • per coherència amb els v. 4 i 5 de «Que bé comença lo dia» proposem la lliçó les roses L4 en lloc de los rosers R.
  • campanya: extensió de terreny descobert i fora les places fortificades, on els exèrcits es posaven en contacte amb l’enemic.
  • gustós desafiu, en la mateixa línia dels v. 10 i 21-22.
  • a primera sang: el duel cessa quan un dels adversaris sagna; en aquest cas és una referència al desflorament de la núvia.
  • camp: metàfora de llit. El llit està oprimit per la pressió dels cossos.
  • Tòpic de l’oposició pudorosa femenina.
  • Joc d’antònims amb començant / acabar-lo i alba / nit, en què tant entenem que l’acte sexual és de llarga durada, com que és la primera vegada que el realitzen però no l’última (s’acaben de casar). Recordem que alba és una al·lusió al nuvi.
  • Segons la mitologia, les llàgrimes de Venus es convertien en roses blanques durant la seva carrera cap a un Adonis agonitzant; mentre corria, la deesa es punxava amb les espines dels rosers i anava tenyint de vermell aquestes flors. En aquest cas, les roses (=les gotes de sang provocades pel trencament de l’himen, cf. v. 4 i 5 de «Que bé comença lo dia») no procedeixen de Venus.
  • Metàfora de l’òrgan masculí erèctil (fletxa). És nova i ignorada perquè és la primera vegada que tenen relacions sexuals.
  • robins: gotes de sang del desflorament. Té un sentit idèntic a roses.
  • la neu d’holanda: llençols blancs. L’holanda és una tela fina de lli amb què es confeccionen peces delicades; pren el nom del país homònim, que al s. XVII n’era un dels principals fabricants i centre del comerç europeu.
  • l’amor escriu: es refereix a les taques en el llençol.
  • Referent bèl·lic del triumphus: l’espòs (vencedor) acaba tan sotmès com l’esposa, extenuat per la laxitud post coitum; la noia (rendit), satisfeta sexualment, en surt igualment victoriosa.
  • Refrany coincident amb el de l’anterior composició «Entre lo Cel i la Terra».
  • A més de carnal, la victòria és també espiritual. L’amor s’apodera d’ambdós i els lliga l’un amb l’altre; remet a la imatge dels cors entrellaçats dels v. 4 i 7.