Ser lloats i aplaudits mereixen, Carlos,

 
Torres, NarcisaTorna a la pàgina d'Autors
Ser lloats i aplaudits mereixen, Carlos,
tos desvels, tos treballs i vigilància,
encara que procure dels idiotes
4
   abatre tanta glòria sa ignorància.
Qui sinós tu, a llum traure podria
obra tan treballosa i delicada
com esta, que en ella, com a Fènix,
8
   ressucites la llengua valenciana?
Puix com lo món olvida les més coses
i posa cascun jorn sa nova usança,
amagà nostra llengua tan preciosa
12
   sens llegítima causa, soterrant-la.
D’aquest modo, esta llengua ja perduda
(més mal açò pronuncie!, ja arrimada)
ab confusió es trobaven per a escriure
16
   tots los fills xics i grans d’aquesta pàtria.
Parle per mi mateixa, puix apenes
acertava jo a escriure una paraula
sent valenciana i, al veure tos llibrets,
20
   mamprenguí aquesta obra no poc àrdua.
Perquè així que vaig beure ta energia,
tan compendiosa, breu i, en fi, tan clara,
que, com sol dir un ditxo, en cullereta,
24
   jo dic que tu la dónes mastegada.
Puix havent tu comprés de nostra llengua
la dificultat tota on estribava,
lo que a molts pareixia indissoluble
28
   la tua ploma, Carlos, desenllaça.
I perço deu València venerar-te,
tenint-se per contenta i molt ufana,
puix, per cert, de sa llengua (és ben patent)
32
   ab tal declaració dónes llum tanta;
esta és justa raó perquè deu ser
admesa aquesta obra i estimada.
[...]
36
Lo que de tu jamés pot dir algú
perquè nunca te n’ixes de la ralla,
puix lo tratat que feres ortogràfic
   és de ta professió, cosa és molt clara,
40
i en lo d’Adatges i este que has imprés,
sent d’assumpts de la llengua valenciana,
no te n’ixes tampoc de ta perícia
   puix eres fill natiu d’aquesta pàtria.
44
I si acàs me digués algun xarraire
(perquè destos lo món jamés té falta)
perquè m’he posat jo, sent como só dona,
   a escriure poesies, dic la causa:
48
«Açò és furor diví, és sagrat numen
que Déu a la creatura li senyala
com a dot natural en què demostra
   aquell seu numen la magestat sacra;
52
i puix Déu m’influí a mi d’aquest do,
encara que en jamés jo estudiat haja,
puc molt bé fer mes obres de poesia
   per ser divinament nativa gràcia».
56
I tu, Carlos, bé pots vanagloriar-te
que has escrit tres llibrets plens d’elegància
i mereixien fossen estampats
   en marbres, que més dura l’alabança.
60
Mes ja d’hui en avant sols per tes obres,
València tota per antonomàsia
t’ha de dir, a pesar de la malícia,
lo Fénix de la llengua valenciana.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

Epitome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano. Escrito por Carles Ros, Notario Apostolico, natural de esta muy Noble, Ilustre, Antigua, la Leal, Insigne y Coronada ciudad de Valencia, à la que se dedica. Impresso en Valencia: por Cosme Granja, en la Plaza de la Seo, 1734.

Sobre aquesta edició

Aquest text reprodueix la versió editada per Verònica Zaragoza en la seva tesi doctoral “«En vers vull desafiar...». La poesia femenina a l'àmbit català (segles XVI-XVIII). Edició crítica” (Universitat de Girona, 2015).

Referències bibliogràfiques

Zaragoza (2015)

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia