«Vinc, Jesús meu, per rompre la cadena»

       
Llàgrimes d’una ànima rendida als peus de son redemptor
Vinc, Jesús meu, per rompre la cadena
de mos sentits contra mon cor forjada
que em destina del dany la justa pena
4
en la presó adorada per dorada.
Sospire aquí pietat, aspire a esmena
l’ànima en nous favors regenerada,
i, ab llàgrimes i veus de penitència,
8
cantaré eternament vostra clemència.
    
Vinc a obeir: oh nou Isaac, guiau-me,
vós que fins a la mort per mi obeíreu;
vinc a servir: oh nou Josep, salvau-me,
12
puix llorea d’esclau per mi vestíreu;
vinc a nàixer morint: vós inspirau-me,
puix nasquéreu per mi, per mi moríreu;
així, il·lustrat de la mortal presència,
16
cantaré eternament vostra clemència.
    
Qual Jonàs, vinc per abraçar l’arena
on cessen les tormentes més estranyes;
Jonàs, ressuscitat de la balena
20
que m’ocultà tants anys en ses entranyes,
des de les portes de l’eterna pena,
admirat, contemplí vostres hassanyes,
i, ab Nínive, mudada la sentència,
24
cantaré eternament vostra clemència.
    
No més Tarsis, no més bàrbara empresa,
de fuga vanament precipitada,
no més golf on naufraga l’altivesa,
28
no més Joppe, no més nau derrotada,
no més aura, que és ombra de bellesa
efímera de Jonàs ja llamentada;
però, guardat per l’alta providència,
32
cantaré eternament vostra clemència.
    
A vós, del poble ingrat càndida guia,
se postra l’esperança temerosa:
il·luminau de nit, regiu de dia,
36
vida confusa, vida tenebrosa.
Núvol de plors una columna sia,
altra inspire a mon cor flama ditxosa;
i entre tanta abrasada intel·ligència
40
cantaré eternament vostra clemència.
    
Pobre víctima vinc a vostre temple
donant a immensa majestat ofesa,
per borrar los escàndols en l’exemple,
44
en ma justa mudança igual firmesa;
fujo del món perquè lo món contemple
sobre ma ingratitud vostra grandesa;
llibert aquí d’humana dependència,
48
cantaré eternament vostra clemència.
    
Mortals serpents, en lo immortal danyoses,
vinc a rendir a la serpent divina,
que, elevada en campanyes verinoses,
52
morta, contra la mort fou medicina.
Muiren, Senyor, les serps que, rigoroses,
fabriquen ma ruïna en ma ruïna;
i com trobo infal·lible l’assistència,
56
cantaré eternament vostra clemència.
    
Al fi, vinc a plorar les culpes mies,
i a oferir-vos mon cor i ma esperança,
perquè alcance Micol eterns los dies,
60
ditxa Absalon i Bersabé bonança,
la venjança, Déu meu, olvide Uries,
Semei les pedres com Saül la llança,
i, de l’arpa real ab la influència,
64
cantaré eternament vostra clemència.

Resum

El poema sembla una declaració d’inici de vida religiosa després d’uns anys (una vida: tants anys, v. 20) perduts. Hi abunden les al·lusions bíbliques, especialment al llibre de Jonàs (Jon). Com la sortida des del ventre del peix (ressuscitat de la balena) de Jonàs és un símbol de la resurrecció de Crist, també és imatge de la «il·luminació» religiosa de l’autor. Notem les expressions de canvi i fugida del món (justa mudança, v. 44; fujo del món, v. 45). En algunes rúbriques dels manuscrits que transmeten aquest poema hi consta la data de 1660 com a data de composició; Fontanella va ingressar a l’orde dels dominics o predicadors al convent de Sant Domènec de Perpinyà al 1657 i probablement va ser ordenat sacerdot aquest any de 1660.

Mètrica

Octaves reials.

Testimonis

A f. 162-163v; B1 f. 74v-76; B2 f. 27-27v; B4 f. 119-120; B5 f. 249v-251; B12 f. 97-98; B14 f. 91v-92v; C p. 135-137; I2 f. 83-84; L4 p. 186-187, M f. 132v-133v; R p. 253-255; V2 f. 98v-99v.

Rúbriques

A: Octavas que enviá desde Perpiña á 26 de Abril 1660. Misericordias domini in æternum cantabo
B1: Llagrimas de vna anima rendida als peus de son Redemptor. Misericordias Domini in æternum cantabo Psalm. LXXXVIII
B2: Misericordias Domini in æternum cantabo
B4: Llagrimas de una Anima rendida als Peus de son Redemptor. Misericordias Domini in eternum cantabo. Ps. 88
B5: Octauas que enuiá desde Perpiña a 26 de Abril de 1660. Misericordias domini in eternum cantabo
B12: Octavas que enuia desde Perpinya a 26 de Abril 1660. Misericordias Domini in æternum cantabo
B14: Llagrimas de una Anima arrepentida als peus de Christo. Psalm 88. Misericordias Domini in eterum [sic] cantabo. [només entrem variants no gràfiques]
C: Lagrimas de una Anima Rendida als peus de son Redemtor. Misericordias Domini in eternum cantabo
I2: Llagrimas de una anima rendida als peus de son Redemptor. Misericordias Domini in eternum cantabo
L4: Llagrimas de una anima rendida als peus de son redemptor. Misericordias Domini in æternum cantabo
M: Llagrimas de una anima rendida als peus de son Redemptor. Sobre-l vers misericordias Domini in æternum cantabo. Octabas
R: Llagrimas de una Anima rendida als Peus de son Redemptor. Misericordias Domini in eternum cantabo. Phsalm lxxxviii
V2: Llagrimas de una Anima rendida als peus de son Redemtor. Misericordias Domini in eternum cantabo

Sobre aquesta edició

Editem el text a partir del ms. R. Corregim l’error evident del v. 49.

Edicions anteriors

Referències bibliogràfiques

Rubió (1953 1985); Valsalobre (2010: 287).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • per A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] a M
  • forjada A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] forsada M
  • adorada A B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] adora B1
  • suspire/aspire A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 R V2] suspira/aspira L4 M
  • favors A B1 B2 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] favor B4
  • veus A B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] veu B1
  • llorea A B1 B2 B4 B12 B14 C I2 L4 M R V2] lloreya B5
  • mi per A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] mi y per M
  • mortal B1 B4 C I2 R V2] immortal A B2 B5 B12 B 14 L4 (imortal) M
  • Jonàs A B1 B2 B4 B14 C I2 L4 M R V2] Joanás B5 B12; abraçar A B1 B2 B4 B5 B12 B14 I2 L4 M R V2] abassar C; l’arena A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 R V2] la terra L4 M
  • Jonàs A B1 B2 B4 B14 C I2 L4 M R V2] Joanás B5 B12
  • tants anys B1 B4 B14 I2 L4 M R V2] trenta anys A B2 B5 B12, tots danys C; ses B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] las A
  • ab A B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] a B1
  • no A B1 B2 B4 B5 B14 C I2 L4 M R V2] ho B12; golf B1 B4 B14 C I2 M R V2] golfo A B2 B5 B12, golfs L4
  • aura A B1 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] eura B2; ombra B1 B2 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] sombra A B4, obra M
  • ja B1 B4 B14 C I2 R V2] om. A B2 B5 B12, y L4; llamentada A B1 B2 B4 B5 B12 B14 I2 M R V2] lamentada C, alimentada L4
  • l’ A B1 B2 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] om. B4
  • postra l’esperança A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] postra a la esperansa M; temerosa A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C L4 M R V2] temorosa I2
  • confusa B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] confosa A; vida tenebrosa A B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] columna sia B1
  • cor A B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] amor B1
  • a immensa B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] a la immensa A
  • en B1 B4 B14 C L4 M R V2] om. A B2 B5 I2 B12
  • immortal A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] mortal M; danyoses A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M V2] doñosas R
  • verinoses A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] verinosa M
  • morta A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C L4 M R V2] molta I2; medicina A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R] medesina V2
  • muiren A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C L4 M R V2] moriren I2
  • ma ruïna en ma ruïna A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] en ma anima ma ruhina M
  • trobo B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] troba A
  • fi A B1 B2 B4 B14 C I2 L4 M R V2] fin B5 B12
  • eterns A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] eternen M
  • olvide A B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] olvida B1
  • Semei A B1 B2 B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] remeÿ M
  • la A B1 B2 B4 B5 B12 B14 I2 L4 M R V2] om. C; influència A B1 B2 B4 B5 B14 C I2 L4 M R V2] infruencia B12.
  • om. M.
  • l’error de B1 prové d’un salt en la segona part del vers 36 a la del 37 del vers següent.
  • om. B1.
  • en afegit en la interlínia per una altra mà I2.
  • molta ratllat i cor. davant per una altra mà: morta I2.
  • moriren: or ratllat i cor. damunt amb u, muiren I2.
  • «Jesús meu, vinc per rompre la cadena forjada per mos sentits contra mon cor»: la preposició de introdueix el complement agent en una frase passiva, com era habitual a l’època. Una puntuació inadequada en anteriors edicions ha portat a interpretacions poc encertades (veg. Valsalobre (2010: 287 n. 39)).
  • Recull la citació del salm que figura a la rúbrica dels manuscrits: Misericordias Domini in aeternum cantabo (Ps 88,2).
  • llorea: lliurea.
  • Al·ludeix a l’arribada de Jonàs a la platja, un cop vomitat pel «gran peix» que el va retenir tres dies (Jon 2,11).
  • El poeta es compara a Jonàs, i la seva vida anterior és com la reclusió del profeta en el ventre del «peix», vida de sotsobra i perill, fins a descobrir i seguir Jesús. | ab Nínive: ‘com va passar amb Nínive’ (que amb la predicació de Jonàs es va convertir sobtadament i va ser revocada la sentència inicial –mudada la sentència– que deia que seria destruïda en quaranta dies: cf. Jon 3,1-10).
  • Tarsis: indret on fuig Jonàs per allunyar-se de Déu i no complir la seva ordre de predicar a Nínive (Jon 1,2-3).
  • Joppe: avui Jafa, port de Tel Aviv, d’on va partir Jonàs cap a Tarsis (Jon 1,3). La nau derrotada deu ser el vaixell sotmès a la tempesta de Jon 1,4.
  • Probablement al·ludeix a Jon 4,6-8 («El Senyor-Déu va fer créixer, per damunt de Jonàs, una carbassera que li fes ombra sobre el cap i li calmés el mal humor. Jonàs se n’alegrà molt. Però l’endemà, a punta de dia, Déu va disposar que un cuc rosegués la carbassera, i la planta es va assecar. Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort»), quan s’aixeca un vent calent (aura) un cop s’ha assecat la planta de la carbassera que plaïa Jonàs i li procurava ombra, de la qual cosa Jonàs es lamenta. | El v. 30 és hipermètric.
  • poble ingrat: el poble hebreu.
  • (Com a) pobra víctima, vinc...
  • El símbol de la serp (la de bronze al Sinaí) aplicat a Crist és a Jn 3,14-15. La serp morta és el Crist crucificat que ens salva (contra la mort fou medicina). Hem d’entendre les mortals serpents que afecten a allò immortal (la nostra sort al més enllà) com el pecat. | El mot ruïna s’usa aquí en dos sentits: 'destrucció' / 'cos mortal'.
  • Diverses al·lusions a personatges que van tenir en algun moment una actitud contrària al rei David. Sobre Micol, veg. 1Sa, 2Sa, 1Cr; sobre Absalom i Betsabé, veg. 2Sa 14 i 2Sa 11-12, respectivament; sobre Uries, veg. 2Sa 11:1-12:25; sobre Semei, veg. 2Sa 16,5-6; sobre Saül, veg. 1Sa 18,11.
  • Al·lusió al rei David i, per extensió, als psalms que se li atribuïen.