«Pescador que viu de l’Ham»

     
A una senyora anomenada Ham
Pescador que viu de l’Ham
i que mor de l’Ham també
per tan bella pescadora,
4
més que pescador, és peix.
   Però, quan me falta l’Ham,
ni l’un ni l’altre seré
si no fa efectes de vostre
8
lo que el cor guarda per seu.
   Pobre pescador, llamento
en la penya del desdeny
perquè ab la canya sens Ham
12
no puc pescar sinó vent;
   i si, peix, he de morir
en element estranger,
moriré content en Ham
16
que no pren sens ésser pres.
            Resposta
«Si lo pescador de canya
molt més del que guanya perd,
en una pesca sens Ham
20
perdreu lo past i lo temps»,
   respon la llengua de l’aigua
a les lisonges del vent.
«Però, qui creu que la canya
24
prenga l’Ham en lloc de peix?
   Nom de peix, nom d’esperit
teniu en dos elements;
així, ab llibertat segura,
28
nedar i volar podeu:
   si en estendre dos filats
dilatau lo pensament,
deixau en repòs un Ham
32
que no pren per no ser pres».

Resum

El jo poètic juga amb l’amfibologia entre l’ham del pescador i el cognom de la dama a qui al·ludeix el poema, Maria Teresa Ham (veg. «Gileta sempre adorada»), a qui es dirigeix directament al v. 7 (vostre) –tot i que ella està absent, o l’ignora. Seguint el joc, la veu poètica s’identifica amb un pescador sense ham i, alhora, amb un peix que desitja ser pescat per unir-se a l’ham, encara que això li haurà de comportar la mort. A partir del vers 17, el poeta imagina una rèplica contrària a aquesta pretensió, que li recomana abandonar la pesca amb canya i ampliar el camp d’actuació.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f. 43-44; R p. 421-422.

Rúbriques

B1: A vna Sa. anomenada Ham
R: A una Señora anomenada Ham

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors evidents dels v. 18, 20 i 31.
Mantenim la majúscula d’Ham que apareix en els testimonis antics en tota la composició, perquè és evident que el poeta té la voluntat de marcar aquest joc.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • l’ R] lo B1; l’ R] lo B1
  • guanya B1] guanye R
  • past B1] pas R
  • vent R] temps B1
  • l’ R] lo B1; de R] del B1
  • un B1] en R
  • Un pescador viu del que pesca amb l’ham; si també mor perquè l’ha pescat l’ham de la bella pescadora (Ham),
  • No seré ni pescador ni peix.
  • Excepte que l'Ham que guardo dintre del meu cor (recordem que el cor és la residència de l’amor) faci la mateixa funció que si fóssiu realment vós; o sigui, excepte que d’alguna manera ja el tingui, l’Ham. | lo: l'Ham.
  • pobre pescador: en tant que pescador, com a pescador.
  • sinó vent: o sigui, ‘res’.
  • En tant que peix, si he de morir fora de l’aigua (en element estranger), ho faré content d’haver mossegat l’ham, que és la dama de cognom Ham (la mateixa idea surt al poema «Cor i peix, tot en un ram»: és un peix, puix mor en ham), perquè un ham no atrapa mai cap peix sense ser atrapat al seu torn per la mossegada del peix (cf. v. 32).
  • past: aliment.
  • la llengua de l’aigua: la vora del mar (Aut., s.v.). Acariciada pel vent (moguda per les lisonges del vent, v. 22), l’aigua forma onades que fan l’efecte d’una llengua que va llepant la costa. El poeta imagina que aquesta llengua parla i contesta els laments del pescador. Observem el paral·lelisme semàntic continuat dels dos elements (v. 26): aigua / vent (v. 20, 21), peix / esperit (v. 25), nedar / volar (v. 28).
  • Continua parlant la llengua de l’aigua: 'Qui és tan il·lús que creu que la canya s'apoderarà de l'Ham (la dama) i no d'un peix?'. | prenga: prengui, faci seu, s'apoderi.
  • nom: condició, anomenada. | La llengua de l’aigua recorda al poeta-pescador que ell s’ha autodenominat peix, però que, en tant que pescador, també és esperit (perquè té ànima). El peix neda per l’aigua; l’esperit vola per l’aire, com els ocells. Això li permet actuar amb comoditat en tots dos elements, l’aigua i l’aire.
  • filats: xarxes. El terme tant serveix per referir-se a les de pescar peixos com a les de caçar ocells. | El sentit d’aquests versos és: ‘Deixeu l’ham (v. 31), i ocupeu la imaginació (dilatau lo pensament) a parar dues xarxes: una per a ocells, l’altra per a peixos’. (La imatge de peixos i ocells formant un conjunt, com a metàfores dels amants, també apareix al poema «Oïu, senyores devotes», allà referida als galants de monges.) És evident que les xarxes són molt més eficaces que la pesca amb una canya, perquè agafen molts més peixos, o més ocells. La contraposició entre la canya i el filat es reprèn al poema anònim «Ja del tot apaciguada», v. 29-64, que apareix transcrit en un dels manuscrits de Fontanella (cf. Miralles 2014). La resposta, humorística, exhorta el pescador-poeta a despreocupar-se de la senyora Ham i dedicar els seus esforços a totes les altres dones.
  • [Un Ham] que no pren per no ser pres: La conclusió rebat la il·lusió expressada per la veu poètica al v. 16: no és veritat que el poeta-peix morirà content enganxat a l’ham, perquè l’Ham el defuig: l’Ham que ell busca no vol servir per enganxar peixos precisament perquè no vol que el peix-poeta se li enganxi.