Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Passen edats i vides»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Desengany del món
Passen edats i vides
ab moviment sutil,
les unes nos segueixen,
4
a les altres seguim.
■
Los anys se precipiten
tan veloçment al fi,
que és començar a viure
8
començar a morir.
■
■
Los termes corresponen
■
■
en cercle repetit:
■
lo que un sospir anima,
12
acaba altre sospir.
Aquell alat i coixo,
■
■
que és nou sempre i antic,
la dalla té per vèncer,
16
les ales per fugir.
■
Fugen volant les hores,
■
■
i en globus cristal·lins
la pols que cau desperta
■
20
a la que està dormint.
■
■
Plora la font al nàixer
■
lo breu de son camí
■
(del bressol d’esmeralda
■
■
24
a l’urna de safir)
■
quan ab agenes aigües
inunda lo jardí:
si riu no la sepulta,
■
28
se precipita riu.
■
■
Vola vaixell superbo
ab les ales de lli
■
i troba lo naufragi
32
tan prest com lo perill.
A la dubtosa vida
ab lo crepúscol ix
la meravella, vella
■
36
en son primer matí.
■
A la viola dèbil,
al gira-sol altiu,
mortalla són comuna
■
40
los tendres gessamins.
■
És en florida esfera
■
fragant emperatrís,
efímera de nacre,
44
cometa de carmí:
■
ni sa guarda espinosa
ha pogut encobrir,
a la invisible Parca,
■
■
48
de sa verdor lo fil.
■
Des del més noble lliri
fins al clavell més viu,
totes les flors acaben
52
sols de l’haver florit.
Si fuig la nit vençuda,
en va l’alba se’n riu,
■
puix que venja lo dia
■
56
les mengües de la nit;
■
■
no canten la victòria
los ocellets festius
si causa son eclipse
60
qui la fa resplendir.
■
Del temps lo gran monarca
del temps no s’eximí,
si principi de viure,
■
64
exemple de morir.
■
■
D’esta manera passen
mos dies fugitius,
que no els tinc per mos dies,
68
puix són los que no tinc.
Si per los que passaren,
altres han de venir,
uns són de l’esperança,
72
los altres de l’olvit;
■
mes olvit favorable
contra mals envellits
que, renovant memòries,
76
augmenten lo perill.
■
■
Desconec la figura
de mi mateix en mi,
tots los colors confusos,
80
mudats tots los perfils;
tan lluny d’aquella imatge
■
■
del gran pintor diví,
que sols la pot conèixer
84
qui la pot corregir:
■
■
anticipat cadàver,
si no sepulcre trist,
de mortes altiveses
88
i de cuidados vius.
■
Del llum resten les ombres;
del foc, la cendra vil;
del cos, lo tronc inútil,
92
i del cor lo patir;
mes puix la vida tota
és un punt infeliç,
■
■
pensem en altra vida
■
96
que és nostra fi sens fi.
■
Resum
Composició que reflexiona sobre el sentit de l’existència i el tema paradigmàtic del barroc: la naturalesa i fugacitat de la vida humana, expressada en nombroses imatges i lèxic que denota fragilitat, i, finalment, posada en paral·lel amb la pròpia experiència (v. 65 i s.).
Mètrica
Romanç hexasil·làbic.
Testimonis
A
f. 173v-174v;
B4
f. 132-132v;
B5
f. 264-266;
B12
f. 103v-104;
C
p. 149-150;
I2
f. 89-89v;
L4
p. 260-261;
P
p. 5-6;
P
’ p. 34;
R
p. 296-297;
V2
f. 106v-107v.
Rúbriques
A
B5
: Desengany
B4
C
R
V2
: Desengany del Mon
B12
P
P
’: Desenganÿ
4
I2
: Desengañÿ del Mon
L4
: Al Desengany
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
V2
.
Edicions anteriors
Rubió (1956: 567) edita els vv. 77-80 i 85-92 a partir del ms.
B4
;
Castellet & Molas (1969: 255-261)
;
Castellet & Molas (1979: 121-123)
;
Miró (1995: II, 69-72)
;
Miró (1998: 88-91)
;
Rossich & Valsalobre (2006: 260-263)
;
Barletta, Bajus & Malik (2013: 348-353)
;
Valsalobre, Miralles & Rossich (2015: 189-193)
;
Valsalobre (2008: 71-72 i 92, v. 77-78 i 77-80)
.
Referències bibliogràfiques
Rubió (1956: 567);
Streltsova (1994: 158-160)
;
Valsalobre (2007: 62)
;
Valsalobre (2008: 71-72 i 92-93)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
termes A B4 B5 B12 I2 L4 R V2] torments C P P’
cercle repetit A B5 B12 C I2 R V2] lo ser de repent B4, circol repetit L4, sigle repetit P P’
aquell A B4 B5 B12 C I2 L4 P P’ V2] aquella R; coixo A B4 B12 C I2 P P’ R V2] coix B5, vario L4
volant A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] volants P P
a la que B4 B5 B12 C I2 L4 P P’ R V2] al qui A
esmeralda A B4 B5 B12 C I2 L4 P P’ V2] esmeratda R
riu A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] si riu P P’
vella A B5 B12 C I2 R V2] bella B4 L4 P P’
mortalla A B4 B5 C I2 L4 R P P’ V2] mortal B12
cometa A B4 B5 C I2 L4 R P P’ V2] camota B12
invisible B5 B12 C I2 P P’ R V2] invencible A B4 L4
alba A B5 C I2 L4 P P’ V2] altra B4 B12 R
mengües A B4 B5 B12 C I2 L4 P V2 R] mermas P’
de A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] del P P’
de A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] es del P P’
augmenten A B4 B5 B12 C I2 P P’ V2 R] olvidan L4
lluny A B5 B12 L4 P P’V2] llum B4 C I2 R
la A B4 B12 C I2 L4 R P P’ V2] lo B5
és A B5 B12 C I2 L4 P P’ R V2] en B4
altra B4 B5 B12 C I2 L4 P P’ V2] l’altre A, alta R
a
afegida en la interlínia B12.
coxo
ratllat
xo
i cor. per
coix
per la mateixa mà B5;
aquell alat
les
a
inicials cor. per
e
P i P’.
no es llegeix la part central del vers (pèrdua de suport) B12.
no es llegeix a partir de
font
(pèrdua de suport) B12.
no es llegeix la part central del vers (pèrdua de suport) B12.
no es llegeix el darrer mot B12.
una crida al marge entre
florida
i
esfera
, remet a
rosa
V2.
parta
ratllada la
t
i cor. per
c
per la mateixa mà B5.
part il·legible cor. per
nja
(
venja
) amb una altra tinta B5.
llum
ratllada la
m
i cor. per
nÿ
per una altra mà (
lluny
) I2.
les unes... les altres
: sobreenteneu
edats
i
vides
; referència a la successió de generacions.
Paradoxa que fa referència al tòpic
Cotidie morimur
: la vida sencera de l’home no és altra cosa que un camí cap a la mort, cf. Sèneca (
Epístoles
24, 20).
termes
: els extrems de la vida, el néixer (v. 11) i el morir (v. 12).
El temps (alat, perquè és veloç; coix, perquè és vell) té el poder de fugir (amb les ales) i de destruir (amb la dalla de la Mort).
Derivació (
fugir-Fugen
) sobre el tòpic del
Tempus fugit
introduït per Virgili: «Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus» (
Geòrgiques
, III, 284).
Al·lusió als rellotges de sorra.
El camí va de la deu al mar, però la font, com a tal, només en recorre una part petita, perquè de seguida queda colgada per un riu o s’hi llança.
La deu, al prat.
El mar.
ales
: les veles. Que siguin
de lli
denoten una qualitat superior (
vaixell superbo
), però també una més gran fragilitat.
meravella
: es refereix a la flor d’aquest nom, bella de nit (
ab lo crepúscol ix
) i vella l’endemà de néixer.
Referència al poder igualador de la mort.
Al·ludeix a la rosa. Entenem: ‘La rosa (
fragant emperatrís
) —sigui blanca (
nacre
) o vermella (
carmí
)— és l’emperadriu de curta durada (
efímera
i
cometa
) del món de les flors (
en florida esfera
). Ni tan sols ella, amb les seves espines, pot evitar que la Parca li talli la tija (
de sa verdor lo fil
)’, metafòricament, la vida.
El sentit d’aquests versos és: ‘L’alba s’equivoca si es vanta d’haver vençut la nit, ja que el dia sobrepassarà amb escreix la seva tènue llum’. |
mengües
: disminució (de llum).
Els ocells no poden cantar la victòria de l’alba (v. 54) (sobre la nit) quan refilen al matí ja que el dia la superarà (
causa son eclipse
) alhora que l’ha encesa (
fa resplandir
).
El gran monarca del nostre temps
és Lluís XIII, exemplar per la seva vida heroica i per la resignació amb què va suportar la malaltia que el va dur a la mort. Fontanella li va escriure el sonet funeral «
Tronc infeliç que en rames dilatades».
|
Del temps
: 'actual, modern' (DCVB). Joc de mots amb el vers següent:
del temps
(=de l’acció del pas del temps).
Els dies que han de venir són d’esperança; els dies passats, val més oblidar-los.
L’oblit del passat és positiu, perquè rememorar els vicis anteriors renova el desig de pecar.
Déu és el
gran pintor diví
i l’home, una representació imperfecta de la pintura ideada per la divinitat. Fontanella segueix el neoplatonisme agustinià, segons el qual el pecat d’Adam ens fa perdre la
imago Dei
inicial i, en conseqüència, ser terrenals, finits i
vells
ja d’inici.
cuidados
: neguits.
Tota la vida junta és un instant.
Segons el poeta, la naturalesa humana només té sentit si es considera que el seu fi (terme al qual tendeix una acció, el seu objecte) és la vida eterna (
sens fi
).