Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Més les ombres se retiren»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Al sant sagrament
Més les ombres se retiren,
■
■
més la nit no tindrà lloc,
més la Terra al Sol adora,
4
més lo dia veu dos sols,
■
més lo cel eclipsa esteles,
■
més la terra dóna flors,
més lo núvol és puresa,
8
més la neu és foc d’amor;
■
trofeos, aplausos,
afectes, fineses,
que tots los sols tributen
12
al Sol major.
I l’amor més noble
vola més veloç,
ja de llum a llum,
16
ja d’ardor a ardor,
ja de cel a cel,
ja de sol a sol;
trofeos, aplausos,
20
afectes, fineses,
que tots los sols tributen
al Sol major.
■
Dos sols al Cel ofereixen,
■
■
24
en obsequi lluminós,
per tribut totes les flames
i per sacrifici un cor.
■
Amor agradable
■
28
dóna venturós
■
al candor les ales,
les fletxes al foc.
■
Lo Sol del cel se rendia
■
32
a dos generosos sols,
i lo Sol que llum los dóna
■
és dels tres lo vencedor,
■
■
i l’amor inflama
36
los incendis nous
■
per trofeo amable
al primer amor.
De resplendors en la còpia
■
40
sols és cega la raó,
■
i la fe, més elevada,
és àguila al Sol major.
■
■
I l’amor no cego,
■
■
44
quan vola animós,
■
los dos sols admira
mes adora un sol.
■
Què és lo que mires? No miro.
■
■
48
Què lo que discors? No, no.
■
■
■
Ai, que tota vista és cega!
■
Ai, que és lo discurs absort!
■
■
Tot és prodigi, tot,
52
meravella, portento,
finesa d’amor.
■
Mira un núvol: és llum.
■
Mira una ombra: és un sol.
■
56
Mira la terra: ja és cel.
■
Mira la neu: és ardor.
■
■
Tot és prodigi, tot,
meravella, portento,
60
finesa d’amor.
■
En la neu s’encobre
■
de l’amor lo foc;
s’encobre a la vista,
64
se descobre al cor.
■
Tot és prodigi, tot,
meravella, portento,
finesa d’amor.
■
68
Quan lo pa dels àngels
■
se dóna entre flors,
■
àngels són los hòmens,
■
flors esteles són.
72
Tot és prodigi, tot,
meravella, portento,
■
finesa d’amor.
■
En est mar de gràcies,
76
immortal amor,
■
per feliç naufragi,
troba etern lo port.
■
Tot és prodigi, tot,
80
meravella, portento,
finesa d’amor.
■
Resum
Poema d’exaltació del sagrament de l’eucaristia.
Mètrica
Romanç i romancet pentasíl·làbic, amb versos refrany de mètriques variables.
Testimonis
B14
93-94v;
C
p. 153-154;
I2
f. 91-92;
L4
p. 207;
R
p. 330-332;
V2
f. 109-110.
Rúbriques
B14
: Al Santissim Sagrament. Lletra
C
: Al sant Sagrament
I2
: Al S
m
. Sagrament
4
L4
: Al Sant
m.
Sagrament
R
: Al sant Sagrament
V2
: Lletra al S
m
. Sagrament
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
. Corregim els errors evidents de 50 i 61.
Edicions anteriors
Miró (1995: II, 79-80)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
Email
Comentaris
Envia
ombres C I2 L4 R] sombras B14 V2
cel C I2 L4 R V2] sol B14
Sol major B14 C I2 R V2] major sol L4
i B14 I2 L4 R V2]
om.
C
dels B14 C I2 L4 R] del V2
de resplendors B14 C I2 R V2] del resplandor L4
cega B14 I2 L4 R V2] ciega C
Sol major B14 C I2 R V2] major sol L4
mires C I2 L4 R V2] miro B14
que B14 C I2 L4 R] ques V2; lo que discors C I2 L4 R V2] es lo que veitg jo B14
absort B14 C I2 L4 V2] absert R
encobre B14 C I2 L4 V2] encontra R
dels B14 C I2 R V2] del L4
meravella B14 C I2 R V2] mavella L4
separen el vers en dues unitats: ...
ombres
/
se
... I2 L4 i V2.
sols
afegit en la interlínia sup. B14.
entre
Amor
i
agradable
,
venturos
V2.
apareixen en una sola línia C I2 L4 R V2.
apareixen en una sola línia I2 L4 V2.
apareixen en una sola línia C I2 L4 R V2.
ciego
cor. en
cego
C.
apareixen en una sola línia C I2 L4 R V2.
separen el vers en dues línies: ...
mires
/
no miro
C I2 L4 R V2.
separen el vers en dues línies: ...
discors
/
no no
C I2 L4 R V2.
ciega
cor. en
cega
C.
tots els testimonis disposen en una sola línia aquests dos versos.
en el lloc de
finesa
,
prodigi
, i damunt
finesa
V2.
separen el vers en dues línies: ...
núvol
/
es llum
C I2 L4 R V2.
separen el vers en dues línies: ...
sombra
/
es un sol
C I2 L4 R V2.
separa el vers en dues línies: ...
terra
/
ja
... L4.
separa el vers en dues línies: ...
neu
/
es
... L4.
tots els testimonis disposen en una sola línia aquests dos versos.
tots els testimonis disposen en una sola línia aquests dos versos.
tots els testimonis disposen en una sola línia aquests dos versos.
tots els testimonis, excepte B14, disposen en una sola línia aquests dos versos.
Més
: cada vegada més, com més va més.
dos sols
: l’astre solar i el de la custòdia sagramental (metàfora pel misteri de l’eucaristia); el primer tributa raigs de llum; el segon, el sacrifici de Jesucrist, el seu cor. La forma de sol radiant de la custòdia s’imposa precisament al llarg del segle XVII.
Dos sols
: la raó i la fe (veg. v. següents). També als v. 32 i 45.
Sol
: l’astre solar.
Sol
: Déu.
Déu venç els altres tres sols (astre, raó i fe).
Del conjunt de resplendors diversos, la raó resulta superada per la fe, la qual es remunta cap a la divinitat.
Sol
: Déu.
L’amor espiritual, no humà (metaforitzat en la figura de Cupido).
Adora un de sol (el Sol diví).
discors
: de
discórrer
.
Les capacitats estrictament humanes (percepció sensorial, raó) són incapaces d’arribar a la comprensió de la divinitat, patrimoni de la fe.
Les paradoxes donen entenent les limitacions de la percepció humana i no poden accedir als prodigis divins.
És accessible al cor (metàfora per la fe).
L’eucaristia.
Els homes esdevenen purs com els àngels.
El de l’ànima.
En el naufragi de la vida, és a dir la mort, troba la salvació eterna.