«Més les ombres se retiren»

       
Al sant sagrament
Més les ombres se retiren,
més la nit no tindrà lloc,
més la Terra al Sol adora,
4
més lo dia veu dos sols,
   més lo cel eclipsa esteles,
més la terra dóna flors,
més lo núvol és puresa,
8
més la neu és foc d’amor;
       trofeos, aplausos,
       afectes, fineses,
que tots los sols tributen
12
        al Sol major.
        I l’amor més noble
        vola més veloç,
        ja de llum a llum,
16
        ja d’ardor a ardor,
        ja de cel a cel,
        ja de sol a sol;
        trofeos, aplausos,
20
        afectes, fineses,
que tots los sols tributen
        al Sol major.
Dos sols al Cel ofereixen,
24
en obsequi lluminós,
per tribut totes les flames
i per sacrifici un cor.
        Amor agradable
28
        dóna venturós
        al candor les ales,
        les fletxes al foc.
Lo Sol del cel se rendia
32
a dos generosos sols,
i lo Sol que llum los dóna
és dels tres lo vencedor,
        i l’amor inflama
36
        los incendis nous
        per trofeo amable
        al primer amor.
De resplendors en la còpia
40
sols és cega la raó,
i la fe, més elevada,
és àguila al Sol major.
        I l’amor no cego,
44
        quan vola animós,
        los dos sols admira
        mes adora un sol.
Què és lo que mires? No miro.
48
Què lo que discors? No, no.
Ai, que tota vista és cega!
Ai, que és lo discurs absort!
        Tot és prodigi, tot,
52
        meravella, portento,
        finesa d’amor.
Mira un núvol: és llum.
Mira una ombra: és un sol.
56
Mira la terra: ja és cel.
Mira la neu: és ardor.
        Tot és prodigi, tot,
        meravella, portento,
60
        finesa d’amor.
        En la neu s’encobre
        de l’amor lo foc;
        s’encobre a la vista,
64
        se descobre al cor.
        Tot és prodigi, tot,
        meravella, portento,
        finesa d’amor.
68
        Quan lo pa dels àngels
        se dóna entre flors,
        àngels són los hòmens,
        flors esteles són.
72
        Tot és prodigi, tot,
        meravella, portento,
        finesa d’amor.
        En est mar de gràcies,
76
        immortal amor,
        per feliç naufragi,
        troba etern lo port.
        Tot és prodigi, tot,
80
        meravella, portento,
        finesa d’amor.

Resum

Poema d’exaltació del sagrament de l’eucaristia.

Mètrica

Romanç i romancet pentasíl·làbic, amb versos refrany de mètriques variables.

Testimonis

B14 93-94v; C p. 153-154; I2 f. 91-92; L4 p. 207; R p. 330-332; V2 f. 109-110.

Rúbriques

B14: Al Santissim Sagrament. Lletra
C: Al sant Sagrament
I2: Al Sm. Sagrament
L4: Al Santm. Sagrament
R: Al sant Sagrament
V2: Lletra al Sm. Sagrament

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors evidents de 50 i 61.

Edicions anteriors

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • ombres C I2 L4 R] sombras B14 V2
  • cel C I2 L4 R V2] sol B14
  • Sol major B14 C I2 R V2] major sol L4
  • i B14 I2 L4 R V2] om. C
  • dels B14 C I2 L4 R] del V2
  • de resplendors B14 C I2 R V2] del resplandor L4
  • cega B14 I2 L4 R V2] ciega C
  • Sol major B14 C I2 R V2] major sol L4
  • mires C I2 L4 R V2] miro B14
  • que B14 C I2 L4 R] ques V2; lo que discors C I2 L4 R V2] es lo que veitg jo B14
  • absort B14 C I2 L4 V2] absert R
  • encobre B14 C I2 L4 V2] encontra R
  • dels B14 C I2 R V2] del L4
  • meravella B14 C I2 R V2] mavella L4
  • separen el vers en dues unitats: ... ombres / se... I2 L4 i V2.
  • sols afegit en la interlínia sup. B14.
  • entre Amor i agradable, venturos V2.
  • apareixen en una sola línia C I2 L4 R V2.
  • apareixen en una sola línia I2 L4 V2.
  • apareixen en una sola línia C I2 L4 R V2.
  • ciego cor. en cego C.
  • apareixen en una sola línia C I2 L4 R V2.
  • separen el vers en dues línies: ... mires / no miro C I2 L4 R V2.
  • separen el vers en dues línies: ... discors / no no C I2 L4 R V2.
  • ciega cor. en cega C.
  • tots els testimonis disposen en una sola línia aquests dos versos.
  • en el lloc de finesa, prodigi, i damunt finesa V2.
  • separen el vers en dues línies: ... núvol / es llum C I2 L4 R V2.
  • separen el vers en dues línies: ... sombra / es un sol C I2 L4 R V2.
  • separa el vers en dues línies: ... terra / ja... L4.
  • separa el vers en dues línies: ... neu / es... L4.
  • tots els testimonis disposen en una sola línia aquests dos versos.
  • tots els testimonis disposen en una sola línia aquests dos versos.
  • tots els testimonis disposen en una sola línia aquests dos versos.
  • tots els testimonis, excepte B14, disposen en una sola línia aquests dos versos.
  • Més: cada vegada més, com més va més.
  • dos sols: l’astre solar i el de la custòdia sagramental (metàfora pel misteri de l’eucaristia); el primer tributa raigs de llum; el segon, el sacrifici de Jesucrist, el seu cor. La forma de sol radiant de la custòdia s’imposa precisament al llarg del segle XVII.
  • Dos sols: la raó i la fe (veg. v. següents). També als v. 32 i 45.
  • Sol: l’astre solar.
  • Sol: Déu.
  • Déu venç els altres tres sols (astre, raó i fe).
  • Del conjunt de resplendors diversos, la raó resulta superada per la fe, la qual es remunta cap a la divinitat.
  • Sol: Déu.
  • L’amor espiritual, no humà (metaforitzat en la figura de Cupido).
  • Adora un de sol (el Sol diví).
  • discors: de discórrer.
  • Les capacitats estrictament humanes (percepció sensorial, raó) són incapaces d’arribar a la comprensió de la divinitat, patrimoni de la fe.
  • Les paradoxes donen entenent les limitacions de la percepció humana i no poden accedir als prodigis divins.
  • És accessible al cor (metàfora per la fe).
  • L’eucaristia.
  • Els homes esdevenen purs com els àngels.
  • El de l’ànima.
  • En el naufragi de la vida, és a dir la mort, troba la salvació eterna.