«La botella s’és morta»

       
Lletra que féu Fontano en lo últim del siti de 1652
─La botella s’és morta,
         vagen-la a enterrar.
─Dintre nostres entranyes
4
        enterrada jau!
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
8
        tot nos faltarà.
        Ploren les tavernes
        ab aigua brocàs,
        i el vent de les bótes
12
        nos falta en lo mar.
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
16
        tot nos faltarà.
        Los cavalls lleugers
        ja són tan pesats
        que un carnisser coixo
20
        los alcançarà.
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
24
         tot nos faltarà.
         Ja los carnissers
        estan descarnats,
        i els ossos s’augmenten
28
        quan mengua la carn.
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
32
        tot nos faltarà.
        Los pallols de cambres
        s’estan acabant,
        i també s’acaben
36
        tots los cordials.
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
40
        tot nos faltarà.
        Grunyen los molins
        de pur rovellats,
        mentres la duana
44
        està per llogar.
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
48
        tot nos faltarà.
        Les pobres pasteres
        estan boquejant;
        los forns nos fan boques,
52
        nosaltres badalls.
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
56
        tot nos faltarà.
        La senyora Venus
        tremolant està,
        que sens Baco i Ceres
60
        no es pot escalfar.
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
64
        tot nos faltarà.
        Però tot és burla,
        que es pot esmenar
        ab una ventada
68
        la set i la fam.
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
72
        tot nos faltarà.
─La botella s’és morta,
        vagen-la a enterrar.
─Dintre nostres entranyes
76
        enterrada jau!
        Diguen què serà,
        diguen què serà,
que si Baco nos falta
80
        tot nos faltarà.

Resum

Composició d’imitació popular que conté referències a la situació desesperada de la ciutat de Barcelona durant el mes d’agost de 1652, a finals del setge posat per les tropes de Felip IV (entre el juliol de 1651 i l’octubre de 1652), en el context de la guerra dels Segadors. El tema de l’escassedat de queviures és tractat des d’una perspectiva jocosa.

Mètrica

Lletra formada per deu quartets amb refrany. Repetició del primer quartet com a entrada i tancament (6˗ 5a 6˗ 5a); la resta de quartets són pentasil·làbics (5˗ 5a 5˗ 5a). El refrany es repeteix com a retronxa de quatre versos al final de cada quartet (5a 5a 6˗ 5a).

Testimonis

A f. 158v-159; B5 f. 242v-243v; B12 f. 95; C p. 212-213; CC; I2 f.119-119v; L4 f. 304; R p. 324-325; V2 f.152v-153v.

Rúbriques

A: Lletra que feu Fontano en lo ultim del citi 1652
B5: Lletra que feu Fontano enlo ultim del citi 1652
B12: Letra que feu Fontano en lo ultim del citi 1652
C I2 L4: [sense rúbrica]
CC: Lletra
R: Lletra que feu Fontano en lo ultim del citi de 1652
V2: Lletra que feu en lo ultim del siti de Barcelona lo any 1652

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors evidents dels v. 1 i 67.

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 

  • s’és A B5 B12 C I2 L4 V2] es R
  • vagen-la A B5 B12 C I2 R V2] vejamla L4
  • dintre A B5 B12 C I2 R V2] dins L4
  • jau A B5 B12 C I2 R V2] está L4
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • Baco A B5 B12 C I2 R V2] bota L4
  • lo A B5 B12 C I2 L4 R] la V2
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • descarnats C I2 L4 R V2] descornats A B5 B12
  • i els ossos A B5 B12 R] ils preus C I2, y los preus L4 V2
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • pallols A B5 B12 I2 L4 R V2] palls C
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • duana B5 B12 C I2 L4 R V2] aduana A
  • diguen A B5 B12 C I2 L4 R] diga V2; que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • sens A B5 C I2 L4 R V2] sen B12
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • ventada B5 C I2 L4 V2] ventana R, ventrada A
  • que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
  • vejamla, corregit vajanla en llapis per una mà posterior L4.
  • dins, corregit dintre en llapis per una mà posterior L4.
  • bota, corregit Baco en llapis per una mà posterior L4.
  • només llegim ra B12.
  • no es llegeix el primer mot abans de falta B12.
  • no es llegeix a partir de vent B12.
  • no es llegeix a partir de set B12.
  • no es llegeix a partir de dig B12.
  • om. A B5 B12.
  • om. A B5 B12 V2.
  • brocàs: vi brocàs o procàs, 'vi semblant al moscatell' (Aguiló, s.v. vi); etim. d’hipocràs, 'cordial fet amb vi, sucre, canyella i altres espècies' (DCVB, s.v. procàs i hipocràs). Aquí, per la penúria del setge, s’han de conformar amb aigua brocàs, en contrast irònic.
  • A dintre les botes només hi ha aire, i aquest vent falta a les veles del mar. Referència a la situació dramàtica de l’estiu de 1652, quan els barcelonins estan esperant un socors marítim; l’armada francesa, visible en diverses ocasions durant el mes d’agost, no es pot apropar: «En aquest die, Monjuïch senyalà tot lo die nostra armada. Féu molt poch vent, y axí, no pugué envastir. La dels espanyols estigué tot lo die en arma». O: «Déu nos done bon vent, perquè la nostra puga entrar, que·ns estam morint de fam, si lo Senyor no·ns ampara» (Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 6 i 7 d’agost de 1652, 533-534).
  • Els cavalls lleugers s’han tornat tan lents (pesats) que els pot atrapar un carnisser coix. La carestia fa que menjar carn de cavall i d’ase es consideri un privilegi: «Lo major regalo que tenian los de la present ciutat ere poder menjar carn de cavall y burro, de tal manera que, tothom comunament ne menjava sens fer-los ninguna esfaresa [=por], y diu molt bé aquell refrany, que la necessitat no té lley» (Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 26 de juliol de 1652, 532).
  • descarnats: en el sentit que no disposen de carn a la botiga.
  • mengua: disminueix. Doble sentit: minva la carn per vendre alhora que minva el pes dels homes; en conseqüència, els ossos es fan més visibles (s’augmenten).
  • pallols de cambres: magatzems de gra on es guardaven les provisions.
  • Metonímia: s’acaba el menjar guardat als pallols: «En aquest die, vist los cathalans que, per ocasió del siti que los espanyols tenen posat a esta ciutat, corren los dotze mesos, que los blats se anaven acabant, no obstant que ha molts mesos que falta la carn, vi, canselada y molts dels demés manteniments, se deliberà donar lo pa a onsas, donant a cada persona dotze onsas de pa» (Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 26 de juliol de 1652, 532).
  • cordials: 'preparació medicinal que activa l’acció del cor i augmenta la temperatura general del cos' (DCVB).
  • Els molins grinyolen i estan rovellats perquè —degut a la sequera prèvia al setge— fa temps que manca gra per moldre.
  • està per llogar: el col·lapse del comerç exterior fa que la duana estigui aturada, que no funcioni.
  • Boquejar: 'Fer les bocades de l’agonia, morir-se' (DCVB). Els recipients de pastar la farina per fer els pans agonitzen, buits i en desús; nos fan boques: fan venir gana.
  • badalls: a causa de la gana.
  • Venus: la libido (metonímia). L’amor té dificultats per mostrar-se quan hi ha necessitats més primàries (set i fam) per proveir.
  • Al·lusió a la manca de vent que impedeix que arribi l’esperat socors marítim.