Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«La botella s’és morta»
Opcions de visualització
■
Variants
■
Comentaris a variants
■
Notes
#Línies
Fontanella, Francesc
Torna a la pàgina d'Autors
Lletra que féu Fontano en lo últim del siti de 1652
─La botella s’és morta,
■
vagen-la a enterrar.
■
■
─Dintre nostres entranyes
■
■
4
enterrada jau!
■
Diguen què serà,
■
diguen què serà,
■
que si Baco nos falta
■
■
8
tot nos faltarà.
■
Ploren les tavernes
ab aigua brocàs,
■
i el vent de les bótes
12
nos falta en lo mar.
■
■
■
Diguen què serà,
■
diguen què serà,
que si Baco nos falta
16
tot nos faltarà.
Los cavalls lleugers
ja són tan pesats
que un carnisser coixo
20
los alcançarà.
■
Diguen què serà,
■
diguen què serà,
que si Baco nos falta
24
tot nos faltarà.
Ja los carnissers
estan descarnats,
■
■
i els ossos s’augmenten
■
28
quan mengua la carn.
■
Diguen què serà,
■
diguen què serà,
que si Baco nos falta
32
tot nos faltarà.
Los pallols de cambres
■
■
s’estan acabant,
■
i també s’acaben
36
tots los cordials.
■
Diguen què serà,
■
diguen què serà,
que si Baco nos falta
40
tot nos faltarà.
Grunyen los molins
de pur rovellats,
■
mentres la duana
■
44
està per llogar.
■
Diguen què serà,
■
diguen què serà,
que si Baco nos falta
48
tot nos faltarà.
Les pobres pasteres
estan boquejant;
los forns nos fan boques,
■
52
nosaltres badalls.
■
Diguen què serà,
■
diguen què serà,
que si Baco nos falta
56
tot nos faltarà.
La senyora Venus
tremolant està,
que sens Baco i Ceres
■
60
no es pot escalfar.
■
Diguen què serà,
■
diguen què serà,
que si Baco nos falta
64
tot nos faltarà.
Però tot és burla,
que es pot esmenar
ab una ventada
■
■
■
68
la set i la fam.
■
Diguen què serà,
■
■
diguen què serà,
que si Baco nos falta
72
tot nos faltarà.
─La botella s’és morta,
vagen-la a enterrar.
─Dintre nostres entranyes
76
enterrada jau!
■
Diguen què serà,
diguen què serà,
que si Baco nos falta
80
tot nos faltarà.
■
Resum
Composició d’imitació popular que conté referències a la situació desesperada de la ciutat de Barcelona durant el mes d’agost de 1652, a finals del setge posat per les tropes de Felip IV (entre el juliol de 1651 i l’octubre de 1652), en el context de la guerra dels Segadors. El tema de l’escassedat de queviures és tractat des d’una perspectiva jocosa.
Mètrica
Lletra formada per deu quartets amb refrany. Repetició del primer quartet com a entrada i tancament (6˗ 5a 6˗ 5a); la resta de quartets són pentasil·làbics (5˗ 5a 5˗ 5a). El refrany es repeteix com a retronxa de quatre versos al final de cada quartet (5a 5a 6˗ 5a).
Testimonis
A
f. 158v-159;
B5
f. 242v-243v;
B12
f. 95;
C
p. 212-213;
CC
;
I2
f.119-119v;
L4
f. 304;
R
p. 324-325;
V2
f.152v-153v.
Rúbriques
A
: Lletra que feu Fontano en lo ultim del citi
1652
B5
: Lletra q
ue
feu Fontano enlo ultim del citi
1652
B12
: Letra que feu Fontano en lo ultim del citi
1652
4
C
I2
L4
: [sense rúbrica]
CC
: Lletra
R
: Lletra que feu Fontano en lo ultim del citi de
1652
V2
: Lletra que feu en lo ultim del siti de Bar
celo
na lo any
1652
Sobre aquesta edició
Basem l’edició en el ms.
R
. Corregim els errors evidents dels v. 1 i 67.
Edicions anteriors
Rubió (1956: 568)
edita les estrofes 1, 4, 6 i 9 a partir del manuscrit B5;
Grilli (1983: 342-344)
;
Grilli (1998: 178-180)
;
Miró (1995: II, 259-260)
;
Miró (1998: 138-140)
;
Rossich & Valsalobre (2006: 266-269)
;
Valsalobre, Miralles & Rossich (2015: 96-100)
.
Referències bibliogràfiques
Grilli (1983: 313-314)
;
Miró (2001: 36)
;
Rossich & Valsalobre (2007: 147-148)
;
Rubió (1956: 568)
;
Valsalobre (2007: 72)
;
Valsalobre (2008: 90)
;
Valsalobre (2010b: 282)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
s’és A B5 B12 C I2 L4 V2] es R
vagen-la A B5 B12 C I2 R V2] vejamla L4
dintre A B5 B12 C I2 R V2] dins L4
jau A B5 B12 C I2 R V2] está L4
que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
Baco A B5 B12 C I2 R V2] bota L4
lo A B5 B12 C I2 L4 R] la V2
que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
descarnats C I2 L4 R V2] descornats A B5 B12
i els ossos A B5 B12 R] ils preus C I2, y los preus L4 V2
que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
pallols A B5 B12 I2 L4 R V2] palls C
que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
duana B5 B12 C I2 L4 R V2] aduana A
diguen A B5 B12 C I2 L4 R] diga V2; que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
sens A B5 C I2 L4 R V2] sen B12
que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
ventada B5 C I2 L4 V2] ventana R, ventrada A
que B5 B12 C I2 L4 R V2] quí A
vejamla
, corregit
vajanla
en llapis per una mà posterior L4.
dins
, corregit
dintre
en llapis per una mà posterior L4.
bota
, corregit
Baco
en llapis per una mà posterior L4.
només llegim
ra
B12.
no es llegeix el primer mot abans de
falta
B12.
no es llegeix a partir de
vent
B12.
no es llegeix a partir de
set
B12.
no es llegeix a partir de
dig
B12.
om.
A B5 B12.
om.
A B5 B12 V2.
brocàs
: vi brocàs o procàs, 'vi semblant al moscatell' (Aguiló, s.v.
vi
); etim. d’
hipocràs
, 'cordial fet amb vi, sucre, canyella i altres espècies' (DCVB, s.v.
procàs
i
hipocràs
). Aquí, per la penúria del setge, s’han de conformar amb
aigua brocàs
, en contrast irònic.
A dintre les botes només hi ha aire, i aquest
vent
falta a les veles del mar. Referència a la situació dramàtica de l’estiu de 1652, quan els barcelonins estan esperant un socors marítim; l’armada francesa, visible en diverses ocasions durant el mes d’agost, no es pot apropar: «En aquest die, Monjuïch senyalà tot lo die nostra armada. Féu molt poch vent, y axí, no pugué envastir. La dels espanyols estigué tot lo die en arma». O: «Déu nos done bon vent, perquè la nostra puga entrar, que·ns estam morint de fam, si lo Senyor no·ns ampara» (
Dietaris de la Generalitat de Catalunya
, 6 i 7 d’agost de 1652, 533-534).
Els
cavalls lleugers
s’han tornat tan lents (
pesats
) que els pot atrapar un carnisser coix. La carestia fa que menjar carn de cavall i d’ase es consideri un privilegi: «Lo major regalo que tenian los de la present ciutat ere poder menjar carn de cavall y burro, de tal manera que, tothom comunament ne menjava sens fer-los ninguna esfaresa [=por], y diu molt bé aquell refrany, que la necessitat no té lley» (
Dietaris de la Generalitat de Catalunya
, 26 de juliol de 1652, 532).
descarnats
: en el sentit que no disposen de carn a la botiga.
mengua
: disminueix. Doble sentit: minva la carn per vendre alhora que minva el pes dels homes; en conseqüència, els ossos es fan més visibles (
s’augmenten
).
pallols de cambres
: magatzems de gra on es guardaven les provisions.
Metonímia: s’acaba el menjar guardat als pallols: «En aquest die, vist los cathalans que, per ocasió del siti que los espanyols tenen posat a esta ciutat, corren los dotze mesos, que los blats se anaven acabant, no obstant que ha molts mesos que falta la carn, vi, canselada y molts dels demés manteniments, se deliberà donar lo pa a onsas, donant a cada persona dotze onsas de pa» (
Dietaris de la Generalitat de Catalunya
, 26 de juliol de 1652, 532).
cordials
: 'preparació medicinal que activa l’acció del cor i augmenta la temperatura general del cos' (DCVB).
Els molins grinyolen i estan rovellats perquè —degut a la sequera prèvia al setge— fa temps que manca gra per moldre.
està per llogar
: el col·lapse del comerç exterior fa que la duana estigui aturada, que no funcioni.
Boquejar
: 'Fer les bocades de l’agonia, morir-se' (DCVB). Els recipients de pastar la farina per fer els pans agonitzen, buits i en desús;
nos fan boques
: fan venir gana.
badalls
: a causa de la gana.
Venus
: la libido (metonímia). L’amor té dificultats per mostrar-se quan hi ha necessitats més primàries (set i fam) per proveir.
Al·lusió a la manca de vent que impedeix que arribi l’esperat socors marítim.