«Jo t’adoro, bellíssima Gileta»

 ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Disculpa son amor
Jo t’adoro, bellíssima Gileta,
i d’esta repetida idolatria
tua és la causa, si la culpa mia:
4
culpa innocent per causa tan perfeta.
■
   No cego error, no volador cometa,
■
lo cel m’ensenya, la raó me guia,
■
a ton valor, ingeni i gallardia
8
donant mon cor en víctima quieta.
■
   Accepto, nou portento d’hermosura,
■
en castes ares la ditxosa flama,
■
que sols l’amor sens fi per fi procura:
■
12
   quan lo premi d’amar-te és sols que t’ama,
■
com lo cel que la inspira, serà pura
■
i constant com l’objecte que la inflama.
■

Resum

Declaració d’amor del poeta a Gileta, amb una composició de sintaxi cultista que ha suscitat alguns errors interpretatius en la seva transmissió. El poeta sacrifica el seu cor a la dama i proclama la immutabilitat del seu amor, que no persegueix altra correspondència sinó un amor pur i cast.

Mètrica

Sonet ABBA ABBA CDC DCD.

Testimonis

B4 f. 148; Be p. 9; L4 p. 224; R p. 441.

Rúbriques

B4: Gilet disculpa son amor ab Gileta. Soneto
L4: 3
R: Disculpa son amor. Soneto
Be: A Gileta

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R.

Edicions anteriors

Miró (1995: I, 309); Alegret (2009: 213); Valsalobre, Miralles & Rossich (2015: 105-106).

Referències bibliogràfiques

Alegret (2009a: 208).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • tua B4 L4 R] una Be
  • No ... no B4 R] Ni ... ni L4 Be
  • m’enseña R] ni ensenya B4, m’ensenyia Be, me enceñia L4
  • Accepto B4 R] Accepta L4 Be
  • que la B4 L4 R] qu’els Be; serà B4 R] clara y Be L4
  • si: si bé.
  • culpa innocent: oxímoron. És culpable d’idolatria, però la culpa queda justificada per la perfecció que la causa.
  • Correlació bimembre estructurada en forma de quiasme. El sentit dels quatre versos és: ‘no em guia la raó [un] error cec, ni el cel m’ensenya [un] cometa volador quan rendeixo el meu cor com una víctima submisa al teu valor, el teu enginy i la teva gallardia’. L’al·lusió al cometa s’explica segurament perquè fa aparició durant un temps i després desapareix. | gallardia: aspecte bell i vigorós.
  • El poeta accepta que el seu cor cremi a l’altar dels sacrificis. | nou portento d’hermosura: s’adreça a Gileta.
  • sens fi per fi: el poeta posa de costat els dos sentits del mot fi (sense final, com a objectiu). | procura: el subjecte és el cor (la víctima); el seu cor només té com a objectiu un amor perdurable.
  • El premi d’estimar-la és el fet mateix d’estimar-la (i no la satisfacció dels delits amorosos). El subjecte d’ama continua sent el cor.
  • El subjecte de serà ha de ser la flama (v. 10): serà pura com el portent celestial que la inspira (Gileta) i persistent com l’objectiu que la guia (el seu amor).