«Fulminen mos ulls incendis»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Zelosa ràbia d’un amant
Fulminen mos ulls incendis,
■
volcans vibren mes entranyes,
■
mos sentits, Etnes ardents,
■
4
i mon cor, enceses flames!
   Isquen, isquen de mon pit,
■
no queixes enamorades,
ni dolces d’amor quimeres,
8
ni lisongeres paraules:
   isquen llàgrimes, sospirs,
■
fúries, penes, ires, ànsies,
desconfiances, rigors,
12
Montgibells, Etnes i ràbies!
   Isquen los desdenys i zelos!
Però no vull que se’n vagen,
que estic tan fet a sentir-los
■
16
que faltaré jo, si em falten.
   Avesats estan mos ulls
de tal modo a enceses llàgrimes
que en abismes abrasats
■
20
se sustenten salamandres.
   Mes entranyes, de tants danys,
■
estan de modo avesades
■
que de penes escarmenten
■
24
i sols de rigor s’agraden;
■
   i així no és molt que els pesars
■
que mai en elles s’acaben,
ni s’acaben, pesaroses,
■
28
ni acaben desesperades.
   Un emperador romà
(com les històries relaten),
tement ser emmetzinat
32
per certs indicis de màgica
■
   així al verí s’avesà
■
que ab ell sol se sustentava,
■
i ab lo que sa mort temé
■
36
va ser de sa vida causa.
   Així mes entranyes tristes
■
estan als danys avesades,
que ni los pesars les vencen
■
40
ni los sentiments les maten.
■

Resum

Lament furiós d’un amant que no pot ni vol prescindir del dolor que el seu enamorament comporta.

Mètrica

Romanç.

Testimonis

B1 f. 18v-19v; B6 f. 29v-30; C p. 176-177; CC; I2 f. 102; Ga p. 112; J f. 131-131v; L4 p. 285-286; R p. 305-306; S f. 259v-260; V1 f. 27-27v; V2 f.125-125v.

Rúbriques

B1: Zelosa rabia de un amant
B6: Amorosas quexas de un Galan desdeniat ȳ afligit Romans
C: Zelosa rabia de un Amant
CC: Romans
Ga: ROMANS XXX. Amorosas queixas de un amant desdenyat y afligit
I2: Zelosa rabia de un amant
J: Quexas de un dedenat ÿ zelos de Garceni. Romans
L4: Zelosa rabia de un Amant
R: Zelosa rabia de un Amant
S: Amorosas quexas de un Galan desdeñado, ÿ afligido. Romance
V1: Amorosas queixas de un galant desdenyat y affligit Romance
V2: Zelosa rabia de un Amant

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim els errors dels v. 12 i 16.

Referències bibliogràfiques

Valsalobre (2009: 319).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • vibren B1 C Ga I2 J L4 R S V1 V2] vibrans B6
  • lisongeres B1 B6 C I2 J L4 R S V1 V2] aduladoras Ga
  • llàgrimes, sospirs B1 C Ga I2 J L4 R S V1 V2] llagrimas y suspirs B6
  • Mongibells B1 B6 Ga L4 S V1] Mongibel C I2 J R V2; Etnes B1 C Ga I2 J L4 R S V1 V2] iras B6
  • sentir-los B6 C I2 J L4 R S V2] tenirlos B1, sufrirlos Ga V1
  • em B1 B6 C Ga I2 J L4 S V1 V2] ni R
  • Avesats B1 B6 C Ga J R S V1 V2] Mes avesats I2, Mes cansats L4
  • tal modo a B1 B6 C Ga J R S V1 V2] tant modo a I2, tantas L4
  • que en abismes abrasats B1 C I2 L4 R V2] mes que en abrasats abismes B6 Ga J S V1
  • se sustenten salamandres B1 B6 C I2 J L4 R S V1 V2] A viurer las salamandries Ga
  • danys B1 C I2 L4 R V2] anys B6 Ga J S V1
  • escarmenten B1 C I2 J L4 R V2] se sustentan B6 Ga S V1
  • rigor B1 C I2 L4 R] rigors B6 Ga J S V1 V2
  • i així B1 C I2 L4 R V2] axi B6 J S V1; els pesars B1 C I2 J L4 R V2] a pesars B6, pesars S V1
  • pesaroses B1 I2 J L4 R V2] pesarosos C, peresoças B6 S V1
  • certs indicis de màgica B1 C I2 L4 R V2] indicis de una maga B6 Ga S V1, certs incendis de magica J
  • al verí s’avesà C I2 L4 R V2] se avesa al veri B6 Ga J S V1; verí C I2 L4 R V2] vers B1
  • ell sol Ga I2 J L4 R S V1 V2] ell sols B1 B6, el sol C
  • ab lo que sa mort temé B1 C I2 L4 R V2] al que de sa mort temia B6 J S V1, al que sa mort tant temia Ga
  • va ser B1 C I2 L4 R V2] era de B6 Ga J S V1
  • al marge, amb les estrofes numerades (per salt d’igual a igual) B6.
  • editem la lliçó Montgibels per coherència amb la resta de plurals contigus, sense seguir R.
  • La forma ni que reporta R és un error per em.
  • Mes avesats cor. per Avesats amb la mateixa tinta I2; Mes cansats ratllat i cor. en llapis per Avesats L4.
  • tant cor. per tal amb la mateixa tinta I2; tantas ratllat i cor. en llapis per de tal modo a L4.
  • om. Ga.
  • text perdut a partir de va ser I2.
  • no es llegeix el darrer mot I2.
  • no es llegeix a partir d’avesad I2.
  • no es llegeix a partir de venc I2.
  • no es llegeix a partir de mata I2.
  • Fulminen: fulminin, projectin. Observeu l’ús transitiu del verb: el complement directe són els incendis. El mateix s’esdevé al vers següent amb vibren volcans (=llancin matèria volcànica). Les formes verbals en correlació (fulminen, vibren, isquen) són imperatives.
  • Ús metafòric de l’Etna per descriure un estat anímic de màxima irritació, amb referents clàssics i freqüent al Segle d’Or espanyol. Cf. Ovidi: «Perquè em cremo en un foc que, irritat, es desferma amb més ira, / com si s’hagués traslladat, i el portés amb la seva gran força, / l’Etna a dins del meu pit; però tu no et commous, Galatea!» (Met. XIII, 867-869; trad. Jordi Parramon). La imatge volcànica evoca Polifem gelós o, en un sentit més ampli, la feresa del monstre (Tifó vomitant flames i l’enganyat Vulcà).
  • Isquen: ixin, surtin (ús subjuntiu).
  • Polisíndeton que introdueix –contrastant– elements petrarquitzants: queixes enamorades, «quimeres dolces d’amor» i paraules lisongeres (afalagadores). Noteu el paral·lelisme entre el to pujat de la composició i els v. 579 i s. de Lo Desengany, «Tristes, enormes fúries...», on s’expressa el lament de Marte (acte II, esc. VIII).
  • Montgibell (o Mongibel, Mongibello) és una antiga denominació romanicoaràbiga, composta de mons i de ğabal, de l’Etna. A més a més de Fontanella, altres autors moderns (Calderón) els anomenen com si es tractés de dos volcans diferents; la intenció és utilitzar el tòpic literari, sense interès a precisar geogràficament.
  • (Els ulls) s’alimenten com les salamandres, animals fabulosos que vivien en el foc sense cremar-se.
  • Interpretem: «Mes entranyes, de tants danys [que han rebut], estan avesades de [tal] modo...».
  • Les dificultats de comprensió així com la variabilitat de les lliçons dels testimonis en aquest passatge fan pensar en una corrupció en la transmissió que no permet entendre’l adequadament. | En el v. 26 entenem: «mai no s’acaben [els pesars] en les entranyes».
  • acaben... acaben: acabin... acabin. El subjecte és entranyes (v. 21). Cf. v. 39-40.
  • Creuament entre la història de Claudi, emperador romà, i la llegenda de Mitridates el Gran, rei del Pont (120-63 a.C.), que, per por de morir emmetzinat, prenia regularment petites però creixents quantitats de verí. | indicis de màgica: Mitridates va consultar en un tractat sànscrit que amb petites dosis de verí quedava immunitzat davant d’un eventual emmetzinament.
  • i 39-40 Noteu com els dos primers versos resumeixen el quartet 21-24, mentre que els dos darrers ho fan amb 25-28.