«Alça la vista, confusa»

       
Al crucificat amor
Alça la vista, confusa
de tant objecte enganyós
que, pròdig en les promeses,
4
dóna solament colors!
   Vençuda la nit obscura
que perturba a la raó,
de les més funestes ombres
8
isquen vitals esplendors,
   i contempla, ànima mia,
en un arbre sanguinós,
per los extrems de son arc,
12
suspès al Sagrat Amor.
   Brillen los ulls de paloma
sobre cristalls d’Hesebon
quan amaneixen dos albes
16
a l’eclipse de dos sols;
   piadosament elevats,
donen llum a l’horisont,
riques perles a la terra,
20
flames ocultes als cors.
   Mira dorats nazareos,
cabells d’invicte Samsó,
bellesa sens vanitat
24
de l’inculpable Absalon,
   que, desgrenyats en injúries,
adorables en valor,
per diluvi de fineses
28
canals de púrpura són.
   Però, què llorers penosos
cinyen al cap més hermós?
Ai, que l’afront de ta culpa
32
ombreja a l’Amor lo front!
   Ix i mira llagrimosa,
filla amada de Sion,
en alegre desposori,
36
la corona del dolor;
   no cerques les flors infames,
vils, efímeres, del món,
que Amor coronat d’espines
40
infama del món les flors.
   En lo lliri de sos llavis,
que rosa apacible fou,
no ofèn, amarga, la mirra
44
a les dolçures del coll.
   Oh llavis, oh boca, oh llengua,
oh silenci vencedor,
que sens paraules inflama
48
lo que és paraula i és foc!
   Falta la veu; mes no falta,
puix ab afecte amorós,
les mans, del cel formadores,
52
te criden a sos favors.
   Torna, Sunamite, torna,
obligada correspon,
mentres a castos abraços
56
estén los braços Amor;
   torna, ingrata, que t’aguarda
aquell gegant pressurós
que ab un pas de sa grandesa
60
corregué de sol a sol;
   torna, oh redimida esclava,
antigues cadenes romp,
i adora dels peus augustos
64
la soberana presó.
   Gosa, paloma argentada,
la penya oberta per on
ecos ressona suaus
68
la sang d’un Abel millor;
   sang bel·licosa i benigna,
puix donà mort a la Mort,
i al primer Adam anima
72
ab los ardors del segon.
   Aquí, sedejant cerveta,
afectes per ales mou
ab les plomes de la fletxa
76
que abrasa feliç al cor;
   corre, vola, beu, descansa
en esta divina font:
així de l’Amor ferida
80
trobaràs vida d’amor.

Resum

Poema ascètic que segueix el model de les contemplacions del Crist crucificat, en les quals l’ànima del pecador s’adreça al Crist i en descriu, ordenadament, les diferents parts sofrents. A la composició hi abunden els ressons bíblics, especialment del Càntic dels càntics.

Mètrica

Romanç

Testimonis

A f. 131v-132v; B4 f. 125v-126; B5 f. 209-210v; B12 f. 79v-80; B14 f. 90-91v; C p. 151-152; I2 f. 90-90v; L4 p. 164-165; M f. 134v-135v; R p. 294-295; V2 f. 108-109.

Rúbriques

A B4 B5 B12 B14 I2 L4 R: Al crucificat Amor
C: Al chrusificat Amor
M: Al crusificat amor. Romans
V2: Al crusificat Amor

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R. Corregim l’error evident del v. 53.

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  

  • perturba A B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] perturbava M
  • ombres A B4 B5 B12 C I2 L4 R] sombras B14 M V2
  • esplendors A B4 B5 B12 C I2 L4 M R V2] resplandors B14
  • los A B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] sos B4
  • cristalls d’Hesebon A B4 B5 B12 C I2 L4 M R V2] cristall Hessebon B14
  • a l’ A B4 B5 B14 C I2 L4 M R V2] ab B12
  • flames A B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] llamas M
  • nazareos A C I2 L4 V2] nasarets B4 (nazarets B14) R, nasarenos B5 (nazarenos M)
  • Absalon A B4 B5 B14 C I2 L4 R V2] Absolon B12, Ablazon M
  • desgrenyats A B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] desenganyats M
  • fineses A B4 B5 B12 C I2 L4 M R V2] finesa B14
  • al A B4 B5 B12 C I2 L4 M R V2] lo B14; cap A B4 B5 B14 C I2 L4 M R V2] camp B12
  • ta A B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] esta M
  • front A B5 B12 B14 C I2 R V2] afront L4 M
  • no cerques A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] despreciant B14, no serquias M
  • apacible A B4 B12 B14 C I2 L4 R V2] passible B5, pasible M
  • mirra B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] injuria A
  • llavis A B4 B5 B12 C I2 R V2] claus L4, clau M
  • sens paraules inflama A B5 B12 (... inflamas B14) C I2 L4 M R V2] ab paraulas inflamas B4
  • afecte A B4 B14 C I2 L4 M R V2] effecte B5 B12
  • cel B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] coll A
  • criden a sos A B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] crian a tos M
  • Torna A B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] Formo M; Sunamite A B4 B5 B12 B14 C I2 L4 V2] Sunamitis M, Sunamice R
  • a castos A B4 B5 B12 C I2 L4 M R V2] ab estos B14
  • sa A B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] la M
  • corregué B4 B5 B12 B14 C I2 L4 M R V2] carrega A
  • redimida B4 B14 R] redemida A B5 B12 I2 L4 M V2, rendida C
  • adora A B4 B5 B14 C I2 L4 M R V2] adona B12
  • penya A B4 B5 B12 C I2 L4 M R V2] peñ B14
  • bel·licosa A B4 B5 B12 B14 C I2 L4 R V2] bollicosa M
  • a la A B4 B5 B12 C I2 L4 M R V2] y no B14
  • mou A B4 B5 B12 C I2 L4 R V2] nou M
  • al cor A B5 B12 C I2 L4 M R V2] als cors B4
  • aixi A B4 (aixis B14) C I2 L4 M R V2] que aixi B5, que axi B12
  • una crida al marge entre iscan i vitals, remet a vivents, amb una altra tinta (per comptes de vitals) V2.
  • no es llegeix el primer mot (pèrdua de suport) B12.
  • entre las i alvas, una crida al marge remet a dos, amb una altra tinta V2.
  • vers desaparegut (pèrdua de suport) B12. La forma nasarets que reporta R és un error per nazareos: veg. la nota al vers.
  • om. B4.
  • no es llegeix després de Si B12.
  • text perdut abans de encedor B12.
  • text perdut abans de ridan B12.
  • text perdut després de caden B12.
  • text perdut després de peus B12.
  • entre divina i font, un mot ratllat il·legible B14.
  • El poema té com a interlocutor l’ànima pròpia, la qual contempla un crucifix. | Alça, isquen (v. 8) i contempla (v. 9) són formes verbals en mode imperatiu.
  • colors: en el sentit figurat d’aparences, il·lusions.
  • la nit obscura i les funestes ombres són imatges de l’ànima en pecat.
  • isquen: isquin, sorgeixin.
  • La creu.
  • Sagrat Amor: Crist.
  • Ct 7,5: «El teu coll és com una torre de vori; / els teus ulls, com els estanys d’Heixbon»; Ct 1, 15: «Els teus ulls són coloms».
  • Amb la mort de Crist es produeix l’eclipse de dos sols (Jesús i el Sol) si bé després apareixen (amaneixen) dos albes, la del Sol i la redempció de la humanitat.
  • piadosament: sinèresi a la primera síl·laba.
  • nazareos: al·ludeix als cabells; el natzareu era un 'membre d’una congregació d’israelites que es consagraven a Déu per vots especials' (DCVB), i entre els seus vots hi havia el de no tallar-se els cabells.
  • Els cabells de Crist són comparats als de Samsó, jutge d’Israel, la qualitat d’invicte del qual depenia de la seva llarga cabellera (Jt 13-16).
  • Absalon: sobre la seva bellesa i cabells, 2Sa 14,25-26. Jesús és bell (sense vanitat) com Absalom, però no culpable (inculpable) com aquest, que s’havia revoltat contra el seu pare, el rei David.
  • Entengui’s desgrenyats a força d’injúries.
  • Pel regalim de la sang. També hi ha el ressò de Ct 7,6: «de porpra és la teva cabellera».
  • llorers penosos: la corona d’espines.
  • afront... front: paronomàsia; el sentit dels versos és: ‘la culpa de l’ànima afronta el front de Crist (en forma de corona d’espines)’.
  • Al·ludeix a l’ànima, que contempla el crucificat (Ct 3,11: «Filles de Sió, sortiu,
  • La corona d’espines.
  • cerques: cerquis.
  • Contraposició entre els llavis blancs (lliris) de Jesús mort i els vermells (roses) de quan vivia. Cf. Ct 5,13: «Els seus llavis són lliris / que regalimen mirra».
  • Perquè Crist té els braços oberts.
  • Ct 7,1: «Gira’t, gira’t, Sulamita». Sulamita al·ludeix a l’ànima, com la coloma del v. 65 i la cerveta del v. 73, totes elles imatges del Ct.
  • El gegant ha de ser Crist, i la cursa de sol a sol, una imatge referida a la resurrecció. | pressurós: pressós, apressat.
  • redimida esclava: l’ànima, fins aleshores esclava del pecat, es redimeix amb la mort de Crist.
  • La creu.
  • gosa: gaudeix; la coloma és una imatge que s’usa abundantment al Ct per a Sulamita.
  • penya: aquí amb el sentit de forat (el del costat del crucificat).
  • Crist és el segon Adam, que amb la seva sang redimeix els humans del pecat (mort) que havia procurat el primer Adam amb el pecat original.
  • Ps 42,2: «Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua».
  • afectes: hem d’interpretar-ho en el sentit dels afectes per les coses terrenals, que ha de substituir (mou) per ales. L’ànima (cerveta) ha de volar cap al Crist (usant ales fetes amb les plomes de les fletxes amoroses que li ha clavat Crist al cor).
  • corre, vola, beu: el poeta recull les accions dels v. 60, 65 i 73.