«Muda Dafne la planta fugitiva»

 ■  ■  ■  
Fontanella, FrancescTorna a la pàgina d'Autors
Muda Dafne la planta fugitiva
■
i, lisonges mentint a l’esperança,
los braços multiplica a la venjança,
4
les verdes llengües a la queixa aviva;
   mes falta als braços força venjativa
quan la llengua cedeix a la mudança,
i de tronc insensible Febo alcança
■
8
la, que de Dafne no, corona altiva.
   Oh feliç vencedor de la porfia,
a qui brota consuelos la duresa
■
i lo temps ab lisonges gallardona!
■
12
   I, ai de mi!, que, perduda ma alegria,
me falta lo favor, no la firmesa;
■
me resta lo dolor, no la corona.

Resum

A partir del sonet XIII de Garcilaso, («A Dafne ya los brazos le crecían»), Fontanella usa l’episodi mitològic de la transformació de Dafne en llorer per mostrar que el dolor i desconsol per la pèrdua de la dama que estima, Nise, era superior al paradigmàtic dolor d’Apol·lo (Febo) per la pèrdua de la nimfa: a diferència de Febus, que es podia consolar amb el llorer amb què coronava els poetes, ell no obté cap satisfacció. La fredor retòrica del poema il·lustra bé sobre el caràcter intel·lectualista i antisentimental de la sensibilitat barroca. Sobre la data i circumstàncies de la composició, veg. el resum del poema «Quan cinyen, caminant, la pedra dura».

Mètrica

Sonet ABBA ABBA CDE CDE.

Testimonis

A f. 133v; Be p. 6; B4 f. 99v; B5 f. 212; B5' f. 278v; B12 f. 81; C p. 262-263; CC; I2 f. 156v-157; L2 p. 71; L4 p. 249-250; P p. 31; R p. 219; V2 f. 188-188v.

Rúbriques

A B4 B12 C I2 R P V2: [sense rúbrica específica; la rúbrica general del conjunt d’elegies funerals a Nise és: Inscripcio choronologica Funebres obsequias á una eclipsada bellesa a qui Fontano afligit offereix lo cor per sepultura lo Dolor per epitaphi. Nota que les lletras numerals que componen la inscripcio choronologica fan lo any 1648 en que mori la plorada Nise com se veu en esta demonstracio. DD CC LLLLLLLL X VVVVVV IIIIIIII Si quid mea carmina possunt nulla dies umquam memori nos eximet aevo (rúbrica del ms. R)]
Be: VII
B5: Soneto
B5' L4: Altre soneto
L2: Al mateix. Soneto

Sobre aquesta edició

Basem l’edició en el ms. R, coincident amb A, B5', B12 i P.

Edicions anteriors

Riquer, Comas & Molas (1985: 511) edita els v. 1-4 des del ms. B5; Miró (1995: I, 183); Miró (1998: 51); Rossich & Valsalobre (2006: 225-226); Alegret (2009: 224).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • i A Be B4 B5 B5’ B12 C I2 L4 P R V2] om. L2; mentint A Be B4 B5 B5’ B12 C I2 L4 P R V2] mantenint L2
  • braços A Be B4 B5 B5’ B12 C I2 L4 P R V2] bressols L2
  • queixa aviva A B4 B5 B12 C I2 P R V2] queixa mia Be B5’ L4; que deixa viva L2
  • tronc insensible A Be B4 B5 B5’ B12 C I2 L4 P R V2] tronchs insensibles L2
  • la A B4 B5 B5’ B12 L4 P R] lo Be C I2 V2 ǁ 11 gallardona B4 C I2 L2 R] galardona A Be B5 B5’ B12 L2 L4 P V2
  • I, ai A B5 B5’ B12 C I2 P R V2] Mes ay Be L4, Hay B4 L2 (Ay); ma A B5 B12 C I2 L4 P R V2] la Be (l’) B4 B5’ L2
  • me A Be B4 B5 B5’ C I2 L4 P R V2] no B12, ja me L2; lo A Be B4 B5 B5’ B12 C I2 L4 P R V2] l’ L2
  • no es pot llegir un fragment (braços f[...]tiua) I2.
  • ma cor. damunt la A.
  • Al·ludeix, en l’episodi de Dafne i Apol·lo (Febo, v. 7), al moment en què Dafne s’atura quan és perseguida pel déu per transformar-se en un llorer. | planta: sinècdoque, per peu; muda ... la planta fugitiva: canvia el peu que fuig per un de quiet (l’arrel de la planta). El joc de mots amb el doble sentit del mot planta és aquí implícit.
  • lisonges: afalacs (també al v. 11). El fet d’aturar-se, en principi, és un afalac al desig d’Apol·lo, que així l’encalçarà, i això li fa créixer l’esperança; però mentint: perquè s’ha aturat, no per plegar-se al desig del déu, sinó per transformar-se en llorer i escapar-se’n així definitivament.
  • los braços multiplica: els braços es ramifiquen.
  • les verdes llengües: les fulles, que han reemplaçat la llengua.
  • La venjança de Dafne no serà completa (cf. v. 7-11).
  • Febus aconsegueix d’un tronc insensible la corona altiva que no ha obtingut de Dafne.
  • consuelos: castellanisme (el postverbal consol és un mot que no es documenta fins a començament del XIX); els consols són les fulles de llorer amb què Febus coronarà els poetes en el futur. Notem l’ús transitiu del verb intransitiu brotar.
  • gallardona: ‘guardona, premia’, vulgarisme construït a partir de la forma castellana galardona, amb un creuament amb el mot gallardo (DCVB, s.v.). El significat és: ‘amb el temps, el llorer ofereix fulles que serviran per coronar els poetes’.