Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«Què se’m dóna a mi que el Sol»
Opcions de visualització
■
Notes
#Línies
Garcia, Francesc Vicent
Torna a la pàgina d'Autors
Refereix son amor, satirisant als poetes
Què se’m dóna a mi que el Sol
isca enamorat de l’alba?
Sols ell isca i’m faça llum,
4
i em guard d’una ensopegada!
¿Que la nit ab manto negre
cubra tota la campanya,
■
mentres jo em cubra també
8
ab una bona flassada?
Baldament la primavera
■
no es pose la verda saia:
No em vesta de ronya a mi,
12
i vesta’s de mija llana!
■
¿Què se’m dóna que l’Amor
no em tir la fletxa dorada||
Que jo vull bé a qui m’apar,
■
16
ara ho vulla o li desplàcia.
Avinga’s allà l’Amor
ab los pobretons que enganya;
que jo ja em sé enamorar,
20
vulla o no vulla la frasca.
■
De ma pròpria autoritat,
i sens dir-ne a ell paraula,
me só agradat d’una mossa
24
tala com Déu l’ha criada.
No és ara cosa divina,
ni ab eixos ulls l’he mirada,
que per lo que jo la vull
28
ans me convé molt humana:
sos cabells són sos cabells,
i no són gens or d’Aràbia,
que, a ser-ho, jo crec que algú
32
l’hauria descabellada;
los ulls no són de safirs,
sinó de cosa més blana,
puix un corb los hi trauria
36
cada un ab una picada;
la boca no és de coral,
ni està de perles sembrada,
sinó d’una dentadura
40
que no hi prendrà una tenalla;
■
les mans no són de marfil,
d’alabastre ni de plata,
que les olles i los plats,
44
cert, no hi guanyarien massa;
en fi, no és feta de neu,
de roses i menos d’àmbar,
sinó d’ossos i de carn
48
del capell a la sabata.
Ella m’ha aparegut bé:
deixen-se de noves ara;
que li donaré, si vol,
52
mon cos de molt bona gana.
Tinc-li manat al meu cor
que no es done gens de basca
per causa d’estos amors,
56
o el passaré ab una daga.
Si a cas m’encontra, la peça,
(perquè no penso cercar-la)
ab tan breus raons com puga
60
sols li diré que m’agrada,
i si li apar que tinc tall
per a poder regalar-la,
que veja com vol que sia;
64
quan no, diré que em burlava.
Resum
El poeta ridiculitza les imatges i metàfores usades tradicionalment en poesia posant de manifest el seu sentit real, a propòsit d’una
mossa
amb qui desitja establir una relació amorosa.
Sobre aquesta edició
Reproduïm l'edició següent:
Rossich & Valsalobre (2006)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
cubra
: cobreixi. | Sobreenteneu ‘què se me’n dóna’.
Baldament
: Encara que.
vesta
: vesteixi.
m’apar
: em sembla.
frasca
: bagatel·la, cosa insignificant (referit a Amor).
tenalla
: la tenalla d’un arrencaqueixals (perquè són ben sans).