«Lo solatge de les mosses»

 ■  
Garcia, Francesc VicentTorna a la pàgina d'Autors
A una mossa dormidora
Lo solatge de les mosses
■
i l’empòsit fregonil
■
(que també hi ha flors i nates
4
en aquest estat que dic),
    la que pot lo seu fregall
guardar-se dintre l’arxiu
com l’estoc del rei En Pere
8
i com l’espasa del Cid,
■
    una mossa dormidora,
de les més lletges que viu,
■
cada nit diu que em somia:
12
ara girau-hi lo riu.
■
    
Estava cansada un vespre
de fregar tot lo courim,
■
quan a un cantó de la llar
16
profundament s’adormí.
    Somiava (Déu nos guard)
que jo era son marit,
i no ho descrec, que una febre
■
20
me despertà aquella nit.
    I d’aleshores ençà,
com si hi fos la Iglésia enmig,
■
així em demana lo dèbit:
■
24
ara girau-hi lo riu.
    
Renego de tal pecat:
No la puc veure ni oir,
i si la mir per desgràcia
■
28
no em par sinó un vell marí.
■
    D’una casa la llançaren
haurà dos o tres estius,
perquè, vent-la desgrenyada,
32
s’espantà un xic i morí.
    I és lo bo que s’imagina
ser la dona més gentil
que hi ha en tota la Corona:
36
ara girau-hi lo riu.
    
Ragen-li los ulls tothora,
i és perquè entre jo i lo vi
la tenim apassionada,
40
fent-la plorar dia i nit.
    A penes té set en públic,
■
mes sap-la a voltes fingir
posant lo morro en un cànter
44
i bufant de part de dins.
    I un dia, perquè jo ho veia,
passà dos o tres lleixius
d’una tassa vinassosa:
■
48
ara girau-hi lo riu.
    
Sap més que lo gran diable
i a voltes parla llatí,
■
i em té cara de saber
52
los pretèrits i supins.
    No hi ha galindaina antiga
■
que li passe per olvit,
i les modernes xacones
■
56
les té per los caps dels dits.
■
    I, tras que li he oït jurar
■
per la vida de son fill,
se’m vol vendre per donzella:
■
60
ara girau-hi lo riu.
    
Té de gom a gom un cofre
d’atzarenes i mongils
■
(galardó de sos treballs
64
premi dels caps dels dits);
■
    trobí-lo-hi un dia obert,
i, mirant la roba, viu
rivets, avanillos, papos
■
68
ab altres trages antics.
    Pogué, al fi, ser majordona
de l’arquebisbe Turpí,
■
i es fa de vint-i-dos anys:
72
ara girau-hi lo riu.
    
Sols a les festes movibles
s’aplica a adobar-se el llit,
■
i cada any muda la roba
76
lo vespre de Sant Martí.
■
    Com és calenta i viscosa,
deixa els llençols primitius,
■
de modo que, quan los toquen,
80
cruixen com un pergamí;
    i, matant una vegada
una puça davant mi,
li vingueren uns grans ascos:
84
ara girau-hi lo riu.
    
Los miracles de sa endreça
tenen los cabells escrits
en lo pa i en lo cuinat,
88
i en tot lo que toca, en fi.
■
    Menjant enciam un vespre
un cabell seu hi trobí,
i prenent-lo per espàrec,
■
92
com a poc cuit lo llancí.
    I, tras de que és vella i bruta
(que pot criar escorpins),
fa’s una jove molt neta:
96
ara girau-hi lo riu.
    
Menja son amo ab més salva
que el Papa i lo rei Felip,
perquè no aparella cosa
100
que no li’n taste un bocí.
■
    Són tres dotzenes d’olives
son ordinari als matins;
■
i al dinar, un pa de real
104
lo posa ab molt gran perill;
    menja enciam cada vespre
per afartar un rossí;
i sempre està desmenjada:
108
ara girau-hi lo riu.
    
Alaba’s de sang il·lustre,
i d’un tall que es féu al dit
li n’isqué mija escudella
112
d’un humor negre i podrit.
    Diu que treballs i desditxes
l’han portada a que servís,
i que tala com la veuen
116
baixa dels Rocabertins;
■
    i jo he sabut d’altra part
que son avi era botxí,
i que a son pare el penjaren:
120
ara girau-hi lo riu.
    
Té de bestial malícia
i de traïdora un cafís,
■
i és donosa ab ses paraules
■
124
com l’alè d’algun empriu.
■
    Un dia, per gran regalo,
me digué: «Lo meu Lluís,
més polit que un plat de pisa
128
i més dolç ets que un confit.
    Més bo em saps que cansalada...»
Sí Déu me do Paradís!
■
Ni ha tastat d’un ni d’altre:
132
ara girau-hi lo riu.
    
Sempre em va davant, darrere,
fent-me gestos i esgarrifs,
■
i, com m’espanto, jo i ella
136
pareixem uns matatxins.
■
    Mira’m, i ab gran rissa i baves
se li solta lo molí;
■
i pensa fer-me favor!
140
Així llamp del cel la fir!
■
    I, vent que no li’n faç cas,
per los ulls destil·la orins,
i diu que só desingrat:
144
ara girau-hi lo riu.
    
He volgut desenganyar-la
no una volta, sinó mil,
mes no hi ha remei en ella;
148
de tal modo em té carpit.
■
    Vaig-li dir una vegada:
«Valentina, ix-me d’aquí,
perquè em tens més corromput
152
que codonyat laxatiu».
    Faç-li burles cada dia
■
i dos mil fàstics li dic,
i no hi basta cosa alguna:
156
ara girau-hi lo riu.
    
Com me té comptats los passos
■
i no vaig sobre l’avís,
ha tingut olor, la porca,
160
de la mia flor de lis:
    ha sabut com jo idolatro
en un rostro més gentil
que les perles de la Xina
164
entre les roses d’abril;
    i, volent avillanar-la,
■
diu que té los peus petits
i los ulls són massa grossos:
168
ara girau-hi lo riu.
    
En tots aquestos treballs
ha quatre mesos que estic:
Mirau, caríssim Ocari,
172
si és bé que us dolgau de mi.
    I puix en eixes muntanyes
estau fet un fra Garí,
■
pregau a Déu que em deslliure
176
d’aquest cruel enemic,
    que solament en pensar-hi
me ve lo cor en un fil,
i, ab tot això, li faç versos!
180
ara girau-hi lo riu.

Resum

El protagonista del poema —que s’anomena Lluís (v. 126)— ridiculitza la seva majordona —a qui anomena Valentina (v. 150)—, que és vella, lletja i entonada, perquè s’ha enamorat d’ell. Aquesta composició, dirigida a un amic seu que és designat amb el nom d’Ocari, de seguida va ser molt celebrada, com veurem al poema «Ai, cap de greus en la gent!».

Sobre aquesta edició

Reproduïm l'edició següent: Rossich & Valsalobre (2006).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • solatge: sobres, pòsit o residu que queda al sòl d’un recipient; detritus. Per tant, una dona menyspreable.
  • empòsit: pòsit, deixalla (cf. el vers anterior). | fregonil: de les fregones, dones de fer feines.
  • El fregall és digne de guardar-se com una antiguitat perquè ella no l’ha renovat des de temps immemorial.
  • viu: vaig veure.
  • Ara girau-hi lo riu (o «lo rec»): frase feta indicant incredulitat o sorpresa davant alguna cosa.
  • courim: els atuells de cuina o estris d’aram en general.
  • no ho descrec: ho crec.
  • És a dir, com si estiguéssim casats.
  • dèbit: el dèbit conjugal.
  • mir: miro.
  • vell marí: vedell marí, la foca mediterrània.
  • S’entén, per no haver de beure aigua, ja que va saciada de vi.
  • vinassosa: bruta de vi Y Interpretem que va netejar una tassa bruta de vi amb lleixiu per amagar-ne el rastre.
  • Al·lusió a l’extremada edat de la vella.
  • galindaina: cant tradicional que segurament es ballava.
  • xacones: veg. «Ja, de la casa encantada», 133.
  • «Saber o tenir una cosa pels caps dels dits»: 'tenir-la sabuda perfectament' (DCVB, s.v. dit).
  • tras: malgrat. | oït: el còmput mètric obliga a fer aquí una sinèresi.
  • És a dir, ‘es vol fer passar per verge’.
  • atzarenes i mongils: vestits llargs de dona.
  • premi dels caps dels dits: aquesta frase sembla posada aquí per contrastar amb la del vers 56. En aquest cas, sembla que el sentit ha de ser ben diferent, relacionat amb l’habilitat de fer anar els dits (=robar).
  • ribets, avanillos, papos: cintes, ventalls, ornaments de passamaneria.
  • Turpí: arquebisbe de Reims, mort cap a l’any 800, a qui s’atribuïa una crònica fabulosa redactada en realitat al segle XII.
  • festes movibles: les que varien cada any en funció del dia que se celebra la Pasqua. El sentit del vers és que només es fa el llit molt de tant en tant.
  • Sant Martí és l’11 de novembre, però el significat dels versos és que canvia els llençols només un cop a l’any.
  • primitius: antics, d’una altra època.
  • El sentit de la frase és: ‘els cabells, enganxats al pa, al menjar i a tot allò que toca, són mostra del seu desordre i la seva brutícia’.
  • espàrec: espàrrec.
  • És a dir: ‘com que pica dels plats que ha de servir, és com un tastador que preserva els senyors de morir enverinats’.
  • ordinari: despesa, consum.
  • La família Rocabertí, vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada.
  • cafís: mesura de gran capacitat. S’ha de fer sinèresi al mot traïdora perquè el vers sigui mètric.
  • donosa: captivadora, mel·líflua.
  • El sentit d’aquest vers no és clar, i de fet hi ha diverses variants als manuscrits, aquí, que tampoc no fan sentit.
  • Sí: Així.
  • esgarrifs: esgarrifances, bellugueigs.
  • matatxins: dansarins disfressats ridículament que al so d’una música alegre es donen cops amb espases de fusta i bufetes de vaca plenes de vent mentre fan contorsions i ganyotes (cf. Autoridades, s.v. matachin).
  • molí: en sentit figurat, la boca. El sentit del vers és ‘engega la xerrameca’.
  • fir: fereixi.
  • carpit: deprimit, decaigut (cf. DCVB, s.v. carpir-se).
  • faç-li: li faig.
  • me té comptats los passos: no em deixa de petja.
  • avillanar-la: envilir-la.
  • fra Garí: personatge llegendari que feia penitència vivint com un animal a les muntanyes de Montserrat.