Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
Inici
Equip
Objectius
Investigadors
Realitzacions
Realitzacions en curs
Llibres i monografies
Altres
Projectes Finançats
Congressos
Docència de Postgrau
Tesis
Treballs de recerca
Becaris
Biblioteca Digital
Estudis
Autors
Cerca
Bases de dades
BD Poesia en cançoners
Sobre aquesta Base de Dades
Llista de centres Documentals
Cerca
Corpus de poesia satírica catalana del Barroc
Presentació del projecte
Cerca
Nise als mitjans
Qüern
Enllaços
Contacte
«La monarquia regint»
Opcions de visualització
■
Notes
#Línies
Garcia, Francesc Vicent
Torna a la pàgina d'Autors
A una necessària
La monarquia regint
Felip terç, que la millora,
se féu esta cagadora,
4
essent papa Paulo quint.
Adredes obra tan grave
■
s’edificà prop d’un hort,
perquè qui paper no port
8
se puga valer d’un rave.
En sa traça artificiosa
no pose lo maliciós
la llengua, ab zel envejós,
12
perquè la’n traurà merdosa,
■
ni, ab supèrbia, presumesca
lo que no entén judicar,
■
i, ans que ho vinga a condemnar,
16
tot primer ho assaboresca.
Los veïns advertiran
en no cometre una falta,
que, si fan obra més alta,
20
tota aquesta se beuran.
■
I tu, cagador prudent
que en aquest lloc entraràs,
si molt pesat aniràs,
24
menjar-t’has lo paviment.
■
Si per obres soberanes
són tinguts lo Coliseo,
lo Colós i Mausoleo
■
28
(memòria de coses vanes),
ací mil culs retronant
faran memòria perfeta
de l’assalt de la Goleta
32
i victòria de Llepant.
■
Fonc lo tribunal primer
■
que en aquest lloc se celebrà
un diumenge que hi cagà
36
un descendent de Beuter.
■
Dividits los llocs estan:
■
est lo rector s’apropria;
per orde, l’escolà i tia;
40
los hostes, on gustaran.
Fecit
Bartomeu Mont-real,
■
un Cid en arquitectura,
de qui la roca més dura
44
tem lo martell i parpal.
Resum
L’autor escriu sobre una comuna que va fer construir a la seva rectoria, amb les inevitables incursions a l’humor escatològic que tanta fama pòstuma li va donar i que constitueix una de les bases del corrent anomenat
vallfogonisme
. L’autoria de Garcia és indubtable, com ho prova el nom autèntic del picapedrer Bartomeu Mont-real (v. 41).
Sobre aquesta edició
Reproduïm l'edició següent:
Rossich & Valsalobre (2006)
.
Comentaris
Els vostres comentaris:
Nom
*
Email
*
Comentaris
*
Envia
Adredes
: A posta, expressament.
no pose ... la llengua
: en sentit figurat, ‘no en malparli’ (de l’arquitectura —barroca— de la construcció). El doble sentit és evident.
Hipèrbaton: «ni presumesca judicar lo que no entén, ab supèrbia».
se beuran
: en sentit figurat, ‘hauran de suportar’ (perquè no hi podran competir i quedaran en evidència). El doble sentit també és clar.
menjar-t’has
: et menjaràs (tmesi). En sentit figurat: ‘enfonsaràs’ (?).
Coliseo ... Colós ... Mausoleo
: grans construccions del món antic, el Coliseu (o Colosseu) de Roma, el Colós de Rodes i el Mausoleu d’Halicarnàs. La tria d’alguns d’aquests noms respon a les seves connotacions fonètiques: ‘culós, cul-hi-seu’;
Mausoleo
, en canvi, deu obeir a necessitats de la rima.
la Goleta ... Llepant
: escenaris de batalles cèlebres del segle XVI (la Goleta, a Tunis, i el golf de Lepant, a Grècia), escollides ara per les connotacions semàntiques, relacionades amb l’acció de menjar: «la gola» i «llepar». L’evacuació sorollosa dels gasos de la digestió recorda l’estrèpit de la pólvora d’aquelles batalles.
tribunal
: el poeta assimila el fet de seure a la comuna a la presidència d’un tribunal.
Desconeixem a què fa referència aquesta al·lusió. Es tracta de l’historiador valencià Pere Anton Beuter?
Aquest vers pressuposa l’existència de diversos forats a la comuna en renglera.
Persona real, documentat com a vallfogoní i constructor de la capella de Santa Bàrbara a l’església de Vallfogona (Corbella 1898: 163, nota 1).