«La monarquia regint»

 ■  
Garcia, Francesc VicentTorna a la pàgina d'Autors
A una necessària
La monarquia regint
Felip terç, que la millora,
se féu esta cagadora,
4
essent papa Paulo quint.
    
Adredes obra tan grave
■
s’edificà prop d’un hort,
perquè qui paper no port
8
se puga valer d’un rave.
    
En sa traça artificiosa
no pose lo maliciós
la llengua, ab zel envejós,
12
perquè la’n traurà merdosa,
■
    
ni, ab supèrbia, presumesca
lo que no entén judicar,
■
i, ans que ho vinga a condemnar,
16
tot primer ho assaboresca.
    
Los veïns advertiran
en no cometre una falta,
que, si fan obra més alta,
20
tota aquesta se beuran.
■
    
I tu, cagador prudent
que en aquest lloc entraràs,
si molt pesat aniràs,
24
menjar-t’has lo paviment.
■
    
Si per obres soberanes
són tinguts lo Coliseo,
lo Colós i Mausoleo
■
28
(memòria de coses vanes),
    
ací mil culs retronant
faran memòria perfeta
de l’assalt de la Goleta
32
i victòria de Llepant.
■
    
Fonc lo tribunal primer
■
que en aquest lloc se celebrà
un diumenge que hi cagà
36
un descendent de Beuter.
■
    
Dividits los llocs estan:
■
est lo rector s’apropria;
per orde, l’escolà i tia;
40
los hostes, on gustaran.
    
Fecit Bartomeu Mont-real,
■
un Cid en arquitectura,
de qui la roca més dura
44
tem lo martell i parpal.

Resum

L’autor escriu sobre una comuna que va fer construir a la seva rectoria, amb les inevitables incursions a l’humor escatològic que tanta fama pòstuma li va donar i que constitueix una de les bases del corrent anomenat vallfogonisme. L’autoria de Garcia és indubtable, com ho prova el nom autèntic del picapedrer Bartomeu Mont-real (v. 41).

Sobre aquesta edició

Reproduïm l'edició següent: Rossich & Valsalobre (2006).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Adredes: A posta, expressament.
  • no pose ... la llengua: en sentit figurat, ‘no en malparli’ (de l’arquitectura —barroca— de la construcció). El doble sentit és evident.
  • Hipèrbaton: «ni presumesca judicar lo que no entén, ab supèrbia».
  • se beuran: en sentit figurat, ‘hauran de suportar’ (perquè no hi podran competir i quedaran en evidència). El doble sentit també és clar.
  • menjar-t’has: et menjaràs (tmesi). En sentit figurat: ‘enfonsaràs’ (?).
  • Coliseo ... Colós ... Mausoleo: grans construccions del món antic, el Coliseu (o Colosseu) de Roma, el Colós de Rodes i el Mausoleu d’Halicarnàs. La tria d’alguns d’aquests noms respon a les seves connotacions fonètiques: ‘culós, cul-hi-seu’; Mausoleo, en canvi, deu obeir a necessitats de la rima.
  • la Goleta ... Llepant: escenaris de batalles cèlebres del segle XVI (la Goleta, a Tunis, i el golf de Lepant, a Grècia), escollides ara per les connotacions semàntiques, relacionades amb l’acció de menjar: «la gola» i «llepar». L’evacuació sorollosa dels gasos de la digestió recorda l’estrèpit de la pólvora d’aquelles batalles.
  • tribunal: el poeta assimila el fet de seure a la comuna a la presidència d’un tribunal.
  • Desconeixem a què fa referència aquesta al·lusió. Es tracta de l’historiador valencià Pere Anton Beuter?
  • Aquest vers pressuposa l’existència de diversos forats a la comuna en renglera.
  • Persona real, documentat com a vallfogoní i constructor de la capella de Santa Bàrbara a l’església de Vallfogona (Corbella 1898: 163, nota 1).