«Diverteix-te i folga’t bé»

 ■  
Garcia, Francesc VicentTorna a la pàgina d'Autors
Desengany a una senyora monja
Diverteix-te i folga’t bé,
senyora, i, quan tingues lloc,
■
enganya’m i fes ton joc,
4
que lo mateix me faré.
    Que t’ador, sempre diré:
digues-m’ho d’eixa manera;
jo parlaré ab la primera
8
que trobaré sens quefer:
parla tu ab lo primer,
■
i acabe’s ja ma ceguera!
    
Què se’m dóna que et visit
12
un galant i altre galant,
i els estigues avivant
com cucs de seda en lo pit?
    Valga’m lo Sant Esperit!
16
¡Què ignorància era la mia
lo dia que pretenia
limitar tan gran cabal!
Parla’ls, deixa’m; tant te val,
20
que també jo et deixaria.
    
Juraments, papers, paraules,
sutils enganys, invencions,
rondalles, tons i cançons
24
entremesos són i faules.
    Riu-te, per ta vida i aules,
■
ab quants te vindran a dir
que et volen veure i servir;
28
i, si acàs algú s’hi acerta
■
que arribe ab la boca oberta,
fes-lo penar i sofrir:
    
Fes-lo estar a la muralla,
32
i tu està’t al parlador
■
burlant-te de son amor
ab qui tu saps i ací es calla;
    si es queixa, raons atalla
36
i digues-li que no és res,
que sols ell lo volgut és,
i, si no creu ton engany,
deixa’l, que és massa tacany;
■
40
cerca algun simple, després.
    
¡Gràcies a Déu que respir,
■
i, la pesada cadena
de l’amor que em dava pena,
44
fora ja del coll la mir!
    De l’error passat m’admir:
¿És possible que vivia
ab tan cega fantasia
48
que ser sol imaginava
a on, quan jo hi arribava
altre, i altre, ja en venia?
    
Cosa en lo món no la sé
52
més pesada i desigual
que haver d’inferir lo mal
■
sens poder gosar lo bé.
    Qui no espera, què preté?
■
56
¿De què zela o forma queixa,
si l’aguarda algú a la reixa?
■
Pene, qui vulla penar;
nou amant pot sospirar,
■
60
que el primer amant se’n deixa.
    
Lo vent presum enfrenar,
■
lo mar tenir sempre en calma,
doblegar altiva palma
64
i un àspid llibre amansar,
■
    lo sol en son curs parar,
sembrar en arena parda,
i en nit obscura i covarda
68
(capa de lladres i amants)
comptar del cel los diamants
■
qui en monges firmesa aguarda.

Resum

El protagonista del poema s’acomiada, desenganyat, d’una monja que tenia en secret amants altres que ell i decideix pagar-la amb la mateixa moneda. Es mofa de la candidesa dels que són enganyats per ella i se sent satisfet d’haver-se’n deslliurat, alhora que es plany del sofriment que li ha causat. (Notem que el blasme dels amors mongívols és un tema freqüent a l’època del barroc).

Sobre aquesta edició

Reproduïm l'edició següent: Rossich & Valsalobre (2006).

Comentaris

Els vostres comentaris:
  
  
  
Envia
  • lloc: ocasió.
  • tu ab: el còmput mètric obliga a fer un hiat.
  • aules: pròpiament, lloc on s’imparteixen matèries d’estudi davant un públic nombrós; aquí, segurament, usat com a metonímia per indicar els seus coneixements i experiència en les maquinacions amoroses.
  • acerta: encerta, escau.
  • està’t: estigues-te.
  • tacany: veg. «Ja, de la casa encantada», 163.
  • respir: respiro.
  • inferir: incloure.
  • no espera: no té espera, en al·lusió a la incontinència de la monja.
  • l’aguarda: el pronom feble substitueix «la monja».
  • pot: el subjecte és «la monja».
  • presum: presumeix, es vanta (d’).
  • llibre: lliure, silvestre.
  • diamants: estrelles (metàfora). El còmput mètric obliga a fer-hi una sinèresi.