«De la caritat vinguí»

 ■  
Garcia, Francesc VicentTorna a la pàgina d'Autors
A una dama que, patint una gran set, li donà son galant un jarro d’aigua
De la caritat vinguí
a conseguir la finor,
■
puix que li he apagat l’ardor,
4
a la que me’l causa a mi.
    Quan ab son preciós robí
■
l’aigua ditxosa tocà,
ab vislumbres la il·lustrà
■
8
de resplendor carmesina,
fent, ab sa boca divina,
lo miracle del Canà.

Resum

Joc conceptuós dividit en dues parts: la primera (vv. 1-4) compara l’ardor que provoca la set en la dama amb el foc de la passió amorosa de la veu poètica; la segona (vv. 5-10) tracta de la imatge dels llavis vermells reflectits en l’aigua, que donen al líquid una tonalitat semblant al vi: així, la boca divina de la dama fa un miracle com el de Canà (on Jesús convertí l’aigua en vi).

Sobre aquesta edició

Reproduïm l'edició següent: Rossich & Valsalobre (2006).

Comentaris

Els vostres comentaris:
 
 
 
Envia
  • Pretenent fer una acció caritativa, vaig assolir una exquisidesa.
  • robí: els llavis (metàfora).
  • vislumbres: besllums, reflexos.